-
Wilson, a l'estadi, amb la samarreta de la FBBR
Xavier Guix
Són les coses meravelloses que té el futbol. Qui li hagués dit a Mark Wilson, un empresari irlandès, que un viatge d’avió canviaria la seva vida per complet. Va ser l’abril del 2015, en un vol amb destinació Palma de Mallorca. Wilson hi viatjava per negocis, i el Reus jugava contra l’Atlètic Balears. “Vaig veure que hi havia un equip de futbol i que un dels jugadors seia al meu costat”, comenta. Era Álex Colorado.
“Li vaig desitjar bona sort i me’n vaig tornar a Irlanda”, diu. Però tot no va quedar aquí. Quan va arribar a casa, Wilson va començar a buscar informació a internet sobre el Reus Deportiu. “Vaig buscar el jugador amb qui havia parlat, i vaig veure que havia estat a les categories inferiors del Reial Madrid, al Lleida, al Xerez… i vaig voler saber més”. Així que Wilson va anar directe al perfil de Twitter d’Álex Colorado, li va fer una piulada i l’andalús li va contestar.
Ho va continuar fent diversos cops fins que van començar a seguir-se i Colorado el va convidar a un partit a Reus. “No sabia que en aquell moment la meva vida estava a punt de canviar per sempre”, assegura. Van veure el partit els dos junts perquè aleshores l’ex del Reus estava lesionat. I quan Wilson marxava cap a l’estació de tren, Colorado li va dir que després del següent partit es quedés a dormir a casa seva, amb la seva família. “Des de llavors parlem gairebé cada dia, sigui per missatges, trucades o videotrucades”, revela.
Wilson es va començar a fer conegut entre els aficionats del Reus, a tothom li sobtava que un home irlandès es convertís en aficionat d’un club tan allunyat de casa seva. Comenta que va anar a fer cafès amb molts RedBlacks. Però va arribar el dia en què Colorado va marxar del Reus. “Tot i que en aquell moment em vaig enfadar amb el club, a poc a poc hi vaig anar tornant perquè havia fet molts amics aquí”, apunta. Al final, Mark Wilson es va convertir en un RedBlack més.
Les coses es van tòrcer els anys 2018 i 2019, quan l’ocàs del club ja es va tornar inevitable. “Vaig passar molta por; no hi havia club, i, per tant, la meva relació aquí s’acabava”, diu. Però el maig del 2019, va néixer la Fundació Futbol Base Reus (FBBR) amb l’objectiu de mantenir viva la flama del futbol a la ciutat. Un dels patrons i responsable del futbol femení i secretari, Xavier Guix, explica que va conèixer personalment Wilson precisament quan es va crear la Fundació: “Ell va preguntar als RedBlacks pels passos que s’estaven donant per tal de salvar el club, llavors li van comentar que s’havia fet la Fundació i ell em va contactar per Facebook”, explica.
Guix, juntament amb Xavi Castro i altres col·laboradors, va formar part de la refundació del futbol a Reus: “La nostra única intenció era mantenir les categories de futbol base que havia costat tant d’esforç aconseguir”, confessa. Gairebé un any després de la creació de la FFBR, va arribar la Covid-19. Amb el virus, Wilson va patir un fort sotrac: “Va arribar un moment que no tenia diners per pagar-me la casa, però quan arribes a aquest punt pots fer dues coses: o quedar-te com estàs o buscar-te la vida”.
I l’irlandès se la va buscar. Va remuntar lentament i es va anar oferint per col·laborar econòmicament en el projecte, sempre dins de les seves possibilitats. “Jo sempre li frenava el tema de la despesa perquè no volia que invertís diners sense tenir un retorn. Així i tot, el primer any que va posar diners a la Fundació, ho va fer a fons perdut”, comenta Guix. La primera temporada que Wilson va col·laborar econòmicament amb el club va ser la 2020/ 2021. Va parlar també amb el president del CF Reddis, Xavier Roig. “Al principi, potser la gent de fora em veia com un altre Onolfo, però arran de fer accions amb l’afició i les penyes, tot va anar rodat; i un dia em vaig reunir amb Roig per dir-li que volia fer grans coses”, argumenta.
A partir d’aquí, Wilson va començar a ajudar de manera més activa, i al febrer d’aquest any, OnCBD, un dels seus productes, es va introduir com a espònsor a la samarreta d’entrenament del primer equip femení. “Amb tot el que ha fet, això és el mínim”, declara Guix. Dues setmanes després que s’anunciés el patrocini, Wilson va passar a formar part del patronat de la FFBR. Així i tot, l’irlandès se sent com un aficionat més: “No vull que se’m vegi com un directiu, al final jo soc un RedBlack i seguiré anant al Gol Nord”, manifesta.
Com a patró, les seves funcions són vetllar perquè els motius pels quals es va crear la Fundació es compleixin i que les decisions es prenguin de manera correcta. “Com que ell sempre ha ajudat i havia estat difícil donar-li un retorn de manera més activa, li vam proposar; ell va acceptar encantat, i nosaltres més encantats encara”, diu Guix. El futbol sense afició no és futbol. I en aquesta línia, Wilson valora molt positivament el treball que fan les penyes: “Ajuden amb tot, publicitat, animació, recerca de nous membres… Sense ells aquesta temporada hauria estat molt difícil”, celebra.
És un home que estima i és estimat, i que cada dia es va enamorant més del club i de la ciutat: “Tinc molt bona relació amb tothom; amb Marc Carrasco, Xavi Guix, amb les jugadores i els jugadors…”, subratlla. I a partir d’aquí, el que queda és continuar treballant, segons Wilson. L’empresari irlandès té una societat amb Álex Colorado, i confessa que espera seguir ajudant: “He tancat un acord amb Diamond Mist, Bounce Back, i amb una empresa internacional molt important, tot per poder continuar col·laborant amb el club i amb Reus”, anuncia. Assegura que es reunirà amb els màxims responsables de la institució a l’estiu per estudiar quina és la millor manera d’actuar a partir de llavors.
Ara per ara, l’objectiu és clar: “Volem arribar a Tercera RFEF”, recorda. També de cara a l’estiu, Guix anuncia que s’està intentant arribar a un acord amb un club de Dublín, el St. Patrick’s Athletic, per tal d’organitzar alguna acció. Sovint diem que som qui som pel que hem viscut. De segur que Mark Wilson de fa set anys ni s’imaginava les experiències que estava per viure. Reus i el Reus ja ocupen un gran espai al cor d’aquest irlandès que encara recorda amb nostàlgia aquell avió que el va fer volar cap a una nova vida.
L'amistat amb Colorado
“Li vaig desitjar bona sort i me’n vaig tornar a Irlanda”, diu. Però tot no va quedar aquí. Quan va arribar a casa, Wilson va començar a buscar informació a internet sobre el Reus Deportiu. “Vaig buscar el jugador amb qui havia parlat, i vaig veure que havia estat a les categories inferiors del Reial Madrid, al Lleida, al Xerez… i vaig voler saber més”. Així que Wilson va anar directe al perfil de Twitter d’Álex Colorado, li va fer una piulada i l’andalús li va contestar.
Ho va continuar fent diversos cops fins que van començar a seguir-se i Colorado el va convidar a un partit a Reus. “No sabia que en aquell moment la meva vida estava a punt de canviar per sempre”, assegura. Van veure el partit els dos junts perquè aleshores l’ex del Reus estava lesionat. I quan Wilson marxava cap a l’estació de tren, Colorado li va dir que després del següent partit es quedés a dormir a casa seva, amb la seva família. “Des de llavors parlem gairebé cada dia, sigui per missatges, trucades o videotrucades”, revela.
"Un RedBlack més"
Wilson es va començar a fer conegut entre els aficionats del Reus, a tothom li sobtava que un home irlandès es convertís en aficionat d’un club tan allunyat de casa seva. Comenta que va anar a fer cafès amb molts RedBlacks. Però va arribar el dia en què Colorado va marxar del Reus. “Tot i que en aquell moment em vaig enfadar amb el club, a poc a poc hi vaig anar tornant perquè havia fet molts amics aquí”, apunta. Al final, Mark Wilson es va convertir en un RedBlack més.
Wilson, entre els RedBlacks, a l'estadi Foto: Xavier Guix
Les coses es van tòrcer els anys 2018 i 2019, quan l’ocàs del club ja es va tornar inevitable. “Vaig passar molta por; no hi havia club, i, per tant, la meva relació aquí s’acabava”, diu. Però el maig del 2019, va néixer la Fundació Futbol Base Reus (FBBR) amb l’objectiu de mantenir viva la flama del futbol a la ciutat. Un dels patrons i responsable del futbol femení i secretari, Xavier Guix, explica que va conèixer personalment Wilson precisament quan es va crear la Fundació: “Ell va preguntar als RedBlacks pels passos que s’estaven donant per tal de salvar el club, llavors li van comentar que s’havia fet la Fundació i ell em va contactar per Facebook”, explica.
Les conseqüències de la covid
Guix, juntament amb Xavi Castro i altres col·laboradors, va formar part de la refundació del futbol a Reus: “La nostra única intenció era mantenir les categories de futbol base que havia costat tant d’esforç aconseguir”, confessa. Gairebé un any després de la creació de la FFBR, va arribar la Covid-19. Amb el virus, Wilson va patir un fort sotrac: “Va arribar un moment que no tenia diners per pagar-me la casa, però quan arribes a aquest punt pots fer dues coses: o quedar-te com estàs o buscar-te la vida”.
I l’irlandès se la va buscar. Va remuntar lentament i es va anar oferint per col·laborar econòmicament en el projecte, sempre dins de les seves possibilitats. “Jo sempre li frenava el tema de la despesa perquè no volia que invertís diners sense tenir un retorn. Així i tot, el primer any que va posar diners a la Fundació, ho va fer a fons perdut”, comenta Guix. La primera temporada que Wilson va col·laborar econòmicament amb el club va ser la 2020/ 2021. Va parlar també amb el president del CF Reddis, Xavier Roig. “Al principi, potser la gent de fora em veia com un altre Onolfo, però arran de fer accions amb l’afició i les penyes, tot va anar rodat; i un dia em vaig reunir amb Roig per dir-li que volia fer grans coses”, argumenta.
A partir d’aquí, Wilson va començar a ajudar de manera més activa, i al febrer d’aquest any, OnCBD, un dels seus productes, es va introduir com a espònsor a la samarreta d’entrenament del primer equip femení. “Amb tot el que ha fet, això és el mínim”, declara Guix. Dues setmanes després que s’anunciés el patrocini, Wilson va passar a formar part del patronat de la FFBR. Així i tot, l’irlandès se sent com un aficionat més: “No vull que se’m vegi com un directiu, al final jo soc un RedBlack i seguiré anant al Gol Nord”, manifesta.
Objectiu: Tercera RFEF
Com a patró, les seves funcions són vetllar perquè els motius pels quals es va crear la Fundació es compleixin i que les decisions es prenguin de manera correcta. “Com que ell sempre ha ajudat i havia estat difícil donar-li un retorn de manera més activa, li vam proposar; ell va acceptar encantat, i nosaltres més encantats encara”, diu Guix. El futbol sense afició no és futbol. I en aquesta línia, Wilson valora molt positivament el treball que fan les penyes: “Ajuden amb tot, publicitat, animació, recerca de nous membres… Sense ells aquesta temporada hauria estat molt difícil”, celebra.
És un home que estima i és estimat, i que cada dia es va enamorant més del club i de la ciutat: “Tinc molt bona relació amb tothom; amb Marc Carrasco, Xavi Guix, amb les jugadores i els jugadors…”, subratlla. I a partir d’aquí, el que queda és continuar treballant, segons Wilson. L’empresari irlandès té una societat amb Álex Colorado, i confessa que espera seguir ajudant: “He tancat un acord amb Diamond Mist, Bounce Back, i amb una empresa internacional molt important, tot per poder continuar col·laborant amb el club i amb Reus”, anuncia. Assegura que es reunirà amb els màxims responsables de la institució a l’estiu per estudiar quina és la millor manera d’actuar a partir de llavors.
Ara per ara, l’objectiu és clar: “Volem arribar a Tercera RFEF”, recorda. També de cara a l’estiu, Guix anuncia que s’està intentant arribar a un acord amb un club de Dublín, el St. Patrick’s Athletic, per tal d’organitzar alguna acció. Sovint diem que som qui som pel que hem viscut. De segur que Mark Wilson de fa set anys ni s’imaginava les experiències que estava per viure. Reus i el Reus ja ocupen un gran espai al cor d’aquest irlandès que encara recorda amb nostàlgia aquell avió que el va fer volar cap a una nova vida.
