Reusencs de Primera

Arran el recent ascens del Cádiz Club de fútbol a Primera, l'equip compta amb la presència de David Querol (si bé cedit a l'Albacete), Reusdigital.cat ha volgut fer un repàs d'alguns dels més destacats jugadors nascuts a la nostra ciutat que han arribat a jugar a l'elit. N'hi ha de totes les èpoques, quelcom que subratlla la rellevància de la capital del Baix Camp com a planter i origen d'esportistes d'alt nivell.

El porter 'merengue'

Josep Maria Beltran (1946) va iniciar-se com a jugador de futbol al CF Reus Deportiu, on ocupava la posició de porter. La seva qualitat el va portar a la selecció catalana, i poc després, sota la presidència de Santiago Bernabéu, al Reial Madrid. Una vegada arribat a l'equip de la capital estatal, Beltran va tenir l'oportunitat de mostrar-se com a jugador en un partit amistós a la Roda (Albacete). La temporada següent (1964/ 1965), va fer el pas oficialment cap el primer equip on va coincidir amb grans jugadors del moment com Puskas, Pirri o Muller.

El jugador reusenc no va gaudir de moltes oportunitats al primer equip, on hi va jugar només partits amistosos contra el Rayo Vallecano, el Racing de Santander, l'Eldense i el Reus. Per aquesta raó, l'any següent va ser cedit al Rayo, un equip que en aquells temps era més aviat un filial de l'equip 'merengue'. A Vallecas només hi va jugar dos partits, un contra el Constància d'Inca i l'altre contra el Múrcia. Ambdós van acabar en derrota.

El seu pas per l'equip madrileny va durar tres temporades i, posteriorment, va acabar fitxant pel Gimnàstic de Tarragona quan aquesta era a la Tercera Divisió. Beltran va decidir acabar la seva carrera futbolística a l'equip tarragoní. Aquell final d'etapa no va ser agradable per al porter, ja que l'últim partit que va disputar en competició professional va ser contra el CF Reus Deportiu, on els dos s'hi jugaven el descens. L'equip grana va guanyar l'encontre i el Reus va acabar baixant de categoria.

Avui dia, l'exjugador reusenc es troba lluny dels camps de futbol. Va deixar el futbol als 24 anys per dedicar-se a la pagesia. Ara, amb 70 anys, dirigeix una empresa dedicada al cultiu d'enciams a Vila-seca.

Un ganxet al planter 'gunner'

Jon-Miquel Toral Harper és un jugador reusenc nascut l'any 1995, de doble nacionalitat espanyola i anglesa. Va iniciar-se a les categories inferiors de la Unió esportiva Santes Creus de Reus i l'any 2004 va ser fitxat pel Barça. Allà, Toral va formar una col·laboració de mig camp amb Sergi Samper que va funcionar molt positivament durant vuit anys. L'any 2011, va fitxar per l'Arsenal i, tres anys després, va ser cedit al Brentford FC, equip de la segona divisió anglesa. Aquella temporada va marcar el seu primer gol a la categoria sènior davant els Bolton Wanderers i, més endavant, el seu primer 'hat-trick' en una victòria sobre el Backpool. El jugador reusenc va acabar la campanya amb sis gols en 37 aparicions.

Una vegada finalitzada la cessió, va retornar als 'gunners', però poc després va tornar a ser cedit, en aquest cas, al Birmingham City. Aquella temporada, tot i la lesió que va patir quan quedaven quatre partits per finalitzar la competició, va acabar com a segon màxim golejador de l'equip amb vuit gols. El juliol del 2016, va abandonar provisionalment l'Arsenal per incorporar-se, en qualitat de cedit, al Granada. La seva experiència al Granada no va ser del tot productiva ja que va comptar amb només sis aparicions i per aquesta raó, el gener del 2017, va ser cedit als Glasgow Rangers, un equip de la primera divisió escocesa. Toral va acabar realitzant 15 assistències i marcant tres gols a totes les competicions.

El 2017, després de sis anys com a jugador de l'Arsenal sense fer cap aparició amb el primer equip del club, va signar un acord de tres anys amb el Hull City. Actualment es troba sense club.

'Piti', l'home del Rayo

Nascut a Reus el 26 de maig de 1981, Francisco Medina Luna (conegut com 'Piti') és un futbolista professional que juga com a davanter al club indi Jamshedpur FC. 'Piti' és conegut pels seus famosos 'pitazos', que van ajudar el Rayo a lluitar per llocs europeus en la seva època futbolística a Vallecas. El jugador reusenc es va formar a les categories inferiors de l'Olivera (Sant Boi de Llobregat). Va ser descobert pel Barça, el club del seus somnis, amb qui es va provar com a jugador amb la intenció d'unir-se a les categories infantils.

Tot i que el club blaugrana va accedir a fitxar-lo, va arribar a saber-ho, ja que la seva família es va haver de desplaçar a Tàrrega i va haver d'amargar al jove que havia superat la prova. Quatre anys després, va anar-se'n cedit al Reus Deportiu, que en aquell moment jugava a la Tercera divisió. La temporada 2004/ 2005, el Real Zaragoza va fitxar-lo per al seu filial, encara que no va arribar a debutar amb el primer equip a la Primera divisió fins la 33a jornada, davant de RCD Espanyol. En total, va disputar tres partits en la màxima categoria amb els aragonesos.

L'estiu de 2005 va marxar al CF Ciutat de Múrcia, de Segona Divisió, on va marcar vuit gols en 29 partits de lliga. La següent temporada va tornar a canviar d'aires i es va incorporar a l'Hércules CF. Al club alacantí no va tenir minuts, i va acabar sent cedit al Rayo Vallecano, de Segona B, durant el mercat d'hivern. La següent campanya va tornar a l'Hércules, encara que a meitat de temporada va retornar al Rayo, on finalment va gaudir de continuïtat i va aconseguir l'ascens a Segona Divisió. La temporada següent, el reusenc realitzar una campanya excel·lent, marcant 18 gols en 35 partits, unes xifres que van suposar la seva millor temporada com a professional.

Actualment, és el jugador amb que ha marcat més gols en una temporada de Lliga en la història de el Rayo, superant els 16 que va marcar Hugo Sánchez durant la temporada 1993/ 1994. La seva etapa al club de Vallecas es va acabar el 2013, quan va marxar al Granada C.F. durant tres temporades, amb la carta de llibertat. També va passar diversos anys de la seva carrera posterior a Xipre i a Grècia, i actualment a l'Índia.

El rodamón Cuenca

Isaac Cuenca (1991) va començar a jugar a futbol amb la Unió Barri Juroca, tot passant després a clubs com el RCD Espanyol, el FC Barcelona i el CF Reus Deportiu. A La Masia, el 2009, va fer el seu debut sènior a la temporada 2010/ 2011, però poc després va ser cedit a un altre club, el CE Sabadell, que en aquell temps jugava a la Tercera divisió. El juliol de 2011, Cuenca va tornar a Barcelona i es va incorporar al 'B' blaugrana. Poc després, i sota les ordres de Pep Guardiola, va ser cridat per pujar a fer la pretemporada amb el primer equip, tot debutant el 23 de juliol contra el HNK Hajduk Split; però no va ser fins el 19 d'octubre que va fer la seva primera aparició oficial amb el primer equip, en un partit de la UEFA Champions League contra el FC Viktoria Plzeň.

El 31 de gener de 2013 va ser cedit a l'Ajax FC fins el 30 de juny. Cuenca va debutar amb l'equip holandès el 10 de febrer de 2013. Tanmateix, al març d'aquell any, va patir una lesió al genoll que el va tenir apartat de les competicions durant uns mesos. A partir d'allà, arribant a un acord amb el FC Barcelona, va iniciar un nou camí, passant per equips com el Deportivo de la Coruña, o el Granada (fins al final de la temporada). Aquella campanya va acabar amb l'equip descendint de categoria, i el jugador reusenc va marxar cap a la primera d'Israel, concretament al Hapoel Be'er Sheva F.C., amb un contracte de dos anys.

Cuenca, però, va retornar a Reus abans de la campanya 2018/ 2019. Tot i que va participar en partits de pretemporada, finalment no es va poder inscriure per problemes del club amb La Liga, que no es creia que el jugador hagués acceptat cobrar el mínim salarial estipulat. El gener del 2019, Cuenca va tornar a l'estranger i va signar un contracte de tres anys al Sagan Tosu a la J1 League japonesa. Allà, va compartir experiència amb jugadors històrics com Fernando Torres i Lluís Carreras.

Santi Juncosa, el matalasser

Fill de José Juncosa, el seu fill Santi (1955) va arribar a la capital de l'Estat amb 15 anys, procedent de l'Espanyol, per arribar a ser el capità del segon equip, en aquell temps anomenat Atlético Madrileño. Juncosa va debutar amb el primer equip davant del Real Zaragoza en competició de Lliga l'any 1974, prèvia a la final de la Copa d'Europa.

L'entrenador, Luís Aragonés, va decidir donar descans a jugadors importants de cara al partit següent i va donar l'oportunitat de debutar a jugadors de filial. Malauradament, en aquell partit, Juncosa es va lesionar i va haver de ser substituït al descans. Les lesions van ser un impediment en la seva trajectòria futbolística, fet que el va fer tornar a la seva terra. Destaca igualment el seu vincle amb La Salle, on ha estat professió d'educació física de diverses generacions de reusencs. 

Sergi Roberto, el mediàtic

Sergi Roberto va néixer a Reus l'any 1992 i va introduir-se en el món del futbol a l'equip del Santes Creus, on es va formar durant quatre anys en les etapes de Benjamí i Aleví. Amb l'objectiu de millorar com a futbolista, va decidir unir-se a l'equip Infantil del Nàstic de Tarragona, on va cridar l'atenció de clubs com el FC Barcelona i el Real Madrid. Es va integrar a la Masia, on va anar guanyant confiança. Amb 17 anys, va debutar amb el Juvenil A, un equip prometedor ple de jugadors amb talent com Thiago Alcántara.

Es va convertir en una peça clau en alineacions de l'entrenador del segon equip, Luis Enrique. La temporada següent, ja consolidat al 'B', va participar en la millor temporada de la història del filial, quedant en tercera posició a la classificació. El reusenc es va estrenar oficialment amb el primer equip blaugrana el 10 de novembre d'aquell mateix any 2010, en un partit de Copa del Rei al Camp Nou contra el Ceuta. L'abril de 2011 va debutar a la Lliga de Campions, al Bernabéu (0-2 per al Barça). L'estiu de 2013 va fer el salt definitiu al primer equip.

Sota les ordres de l'entrenador argentí Gerardo 'Tata' Martino, i amb el dorsal 24 a l'esquena, va disputar 27 partits en totes les competicions, aquella campanya. La temporada 2015/ 2016, Roberto va aconseguir un lloc a l'onze titular del primer equip, alternant la posició de migcampista amb la de lateral. La seva actuació més recordada va tenir lloc a la remuntada històrica al Camp Nou contra el París Saint-Germain, a la tornada de vuitens de final de la Lliga de Campions, marcant el gol definitiu, al minut 93, que va classificar el FC Barcelona a quarts de final.

Per la temporada 2018/ 2019, Roberto va ser triat quart capità de l'equip juntament amb Leo Messi, Sergio Busquets i Gerard Piqué.

Pere Serra Andreu, el pioner

Pere Serra Andreu va néixer a Reus l'any 1899. Amb nou mesos es va traslladar a al barri de Gràcia de Barcelona. Després d'iniciar-se a l'equip dels Germans Maristes, l'any 1914 va marxar a jugar al quart equip del CE Europa, que aquella mateixa temporada es va proclamar Campió de Catalunya. El 1917 va passar a formar part del primer equip, on va coincidir amb una gran varietat de grans jugadors com Bordoy, Bonet, Pelao, Pellicer, Alcàsser o Cros, amb els quals va assolir èxits diversos.

La temporada 1917/ 1918 va guanyar el Campionat de Catalunya de Tercera Categoria i, la temporada següent, el Campionat del grup B, ascendint a la Primera divisió catalana. El seu millor any va ser el 1923, proclamant-se campió de Catalunya i subcampió del Campionat d'Espanya. Una llarga lesió de sis mesos el va mantenir apartat del futbol, reapareixent el març de 1929. Serra, sempre ocupant la posició de defensa, també va formar part de selecció catalana de futbol entre els anys 1925 i l'any 1929.

L'aportació del reusenc al CE Europa va contribuir a l'expansió i conseqüent èxit del club. Serra va romandre lleial al seu conjunt fins a la retirada definitiva, allà per l'any 1927, tot deixant l'equip al llindar de la Primera divisió nacional, que aconseguiria un any després. Serra va morir a Barcelona l'any 1983, amb 83 anys.

Román, l'extrem que va jugar a Vila-real

Joan Román va néixer a Reus l'any 1993. Actualment juga d'extrem esquerre al Miedź Legnica, de la primera Lliga de Polònia. Román es va formar a les categories inferiors del RCD Espanyol i el 2009 es va incorporar a l'equip cadet del Manchester City, arribant a jugar amb l'equip juvenil i amb el de reserves.

El 27 juny de 2012 va signar un contracte amb el Barça B per tres temporades. El gener de 2014, va ser cedit al Vila-real CF per a la segona meitat de la temporada 2013/ 2014, tot debutant amb el submarí groc el 2 de febrer a la derrota 4-2 davant el Real Madrid CF. Román va fitxar el 28 de juny de 2015 per l'Sporting de Braga de Portugal la temporada 2015/ 2016, tot abandonant així el segon equip del Barça després de finalitzar el seu contracte.

Va debutar el 16 d'agost davant el CD Nacional a la Lliga portuguesa de futbol. Durant els darrers anys, ha passat per diferents clubs, com ara l'Śląsk Wrocław de Polònia, l'AEL Limassol de Xipre, o el Panetolikos de Grècia.

Escoda, un símbol a Lleida

Gerard Escoda (1972) també va jugar al Vila-real, a Primera, durant dues campanyes (entre el 2000 i el 2002). El davanter va militar abans al CF Reus Deportiu i al Nàstic, si bé va ser a la UE Lleida on més temps es va estar. De fet, es va retirar al club de la Terra Ferma el 2006. A la capital del Segrià hi va jugar en dues etapes (del 1996 al 2000 i del 2004 al 2006). També va passar per la UD Salamanca.