Tot s'ha d'escriure encara

Exigir més emocions en el grup tercer de segona B és impossible. La primera volta ha acabat amb el Nàstic líder i un grapat de perseguidors que tenen arguments per aspirar a l'ascens. Si per alguna cosa s'ha caracteritzat aquest tram de la temporada ha estat per la igualtat imperant, fet que ha impedit que ningú es distanciés a la part alta de la classificació. Arribats en aquest punt, no hi ha hagut cap gran sorpresa i tots els conjunts estan més o menys allà on es podia preveure quan la lliga va començar. El Nàstic, amb un bloc que imposa respecte per la qualitat i pel nom dels seus jugadors, ha aprovat l'assignatura que tenia pendent –ser un conjunt– i no ha fallat. També s'esperaven grans coses de l'Hèrcules, que ha estat a l'altura de les circumstàncies i segueix els grana de ben a prop.

L'únic equip que lluita a la zona noble i que d'entrada no era dels favorits és l'Espanyol B. Això sí, només cal veure un partit dels de Lluís Planagumà per entendre la seva bona classificació: una proposta de joc realista i alhora vistosa. El Lleida, per la seva banda, tanca la zona d'ascens, allà on se l'espera. Tot i la irregularitat, els blaus disposen d'un grup de futbolistes poderós i continua sent un dels grans candidats a jugar el play-off. Vaja, un cas similar al del Reus. L'Hospi, d'altra banda, va començar malament, però seguint la tendència dels darrers anys, s'està refent i promet donar feina. La lluita per pujar no acaba aquí, ja que també amenacen l'Alcoià, l'Huracán i el Vila-real B.

La resta de catalans, tret d'un Olot que si sap retrobar-se amb la seva essència no patirà, suarà per evitar complicacions. Qui ho té pitjor a hores d'ara és el Cornellà, que arrossega una ratxa nefasta i s'ha situat en zona de descens a tercera divisió. Els de Jordi Roger s'hauran de reforçar amb fitxatges si no volen quedar encallats al pou. També estaran molt pendents del mercat d'hivern, per les seves necessitats, el Sant Andreu i el Badalona. Els quadribarrats estan pagant una planificació precipitada amb tot el canvi institucional, mentre que els escapulats s'han desinflat després d'un gran inici de competició.

Podeu llegir l'article sencer en aquest enllaç.