Enric22 12 de Gener de 2022
i del señor Olivé que san sap
De los culpables no se sabe nada, que les ha pasado, vamos que mientras el Reus futbolísticament ha desaparecido los dos últimos propietarios de momento de rositas
-
Instant en què Querol va anotar l'últim gol de la història del CF Reus Deportiu
LFP
Aquest dimecres fa tres anys que l'estadi municipal va acollir l'últim partit oficial disputat del CF Reus Deportiu. Va ser a la Segona divisió A, la categoria de plata del futbol estatal, l'anomenada Liga 123, i contra tot un històric: el Numancia de Sòria. El rival es va avançar a l'electrònic, però a les acaballes del matx el davanter local David Querol va igualar de nou el marcador i va firmar l'última diana de l'equip roig-i-negre. El gol rival, per adobar-ho, se l'havia fet el defensa del Reus Alejandro Catena.
Tres anys després, és el CF Reddis qui juga a l'estadi, a la Segona catalana, i de roig-i-negre. La ja llavors delicada situació del CF Reus, amb alguns dels jugadors amb la carta de llibertat sota el braç (prèviament havien denunciat l'impagament de sous i no se'ls havien pagat en el termini establert) va fer que el tècnic dels roig-i-negres, Xavier Bartolo, hagués d'encarar el matx amb pocs efectius. Els justos, de fet, per completar la convocatòria, i amb joves del planter.
Dies després de l'empat contra els sorians es va consumar l'expulsió del CF Reus de la competició, en un gest sense precedents al futbol estatal, el fins llavors màxim accionista Joan Oliver va vendre la societat anònima esportiva (SAE) al nord-americà Clifton Onolfo i aquest va aterrar a la capital del Baix Camp tot anunciant l'eixugament del deute existent i noves inversions per construir un estadi amb "motius gaudinians" per a l'equip. Amb el pas del temps, però, res es va concretar. La plantilla es va desmantellar, l'afició es va mobilitzar per fer sentir la seva veu i el CF Reus B es va erigir, de cop, en el primer conjunt roig-i-negre.
I la resta és prou coneguda per tothom. Els jugadors del filial tampoc van cobrar amb regularitat, ni els treballadors del club, Oliver i Onolfo van desaparèixer (aquest últim encara va tornar l'estiu 2019, tot conduint el club a un final patètic en no tenir jugadors inscrits pels deutes i ser expulsat de la Tercera divisió) i la situació de l'entitat va enfilar els jutjats. Mesos després, es va resoldre la liquidació de la SAE, el que en va comportar la dissolució mercantil i la impossibilitat de reprendre la participació en qualsevol categoria esportiva. Més de 100 anys d'història van tenir, doncs, el més injust dels finals. La Fundació futbol base Reus (FBBR), amb tot, en va poder salvar els equips dels més joves. El talent. I aquest ha de ser llavor.
El trist gener de 2019
Tres anys després, és el CF Reddis qui juga a l'estadi, a la Segona catalana, i de roig-i-negre. La ja llavors delicada situació del CF Reus, amb alguns dels jugadors amb la carta de llibertat sota el braç (prèviament havien denunciat l'impagament de sous i no se'ls havien pagat en el termini establert) va fer que el tècnic dels roig-i-negres, Xavier Bartolo, hagués d'encarar el matx amb pocs efectius. Els justos, de fet, per completar la convocatòria, i amb joves del planter.
Dies després de l'empat contra els sorians es va consumar l'expulsió del CF Reus de la competició, en un gest sense precedents al futbol estatal, el fins llavors màxim accionista Joan Oliver va vendre la societat anònima esportiva (SAE) al nord-americà Clifton Onolfo i aquest va aterrar a la capital del Baix Camp tot anunciant l'eixugament del deute existent i noves inversions per construir un estadi amb "motius gaudinians" per a l'equip. Amb el pas del temps, però, res es va concretar. La plantilla es va desmantellar, l'afició es va mobilitzar per fer sentir la seva veu i el CF Reus B es va erigir, de cop, en el primer conjunt roig-i-negre.
I la resta és prou coneguda per tothom. Els jugadors del filial tampoc van cobrar amb regularitat, ni els treballadors del club, Oliver i Onolfo van desaparèixer (aquest últim encara va tornar l'estiu 2019, tot conduint el club a un final patètic en no tenir jugadors inscrits pels deutes i ser expulsat de la Tercera divisió) i la situació de l'entitat va enfilar els jutjats. Mesos després, es va resoldre la liquidació de la SAE, el que en va comportar la dissolució mercantil i la impossibilitat de reprendre la participació en qualsevol categoria esportiva. Més de 100 anys d'història van tenir, doncs, el més injust dels finals. La Fundació futbol base Reus (FBBR), amb tot, en va poder salvar els equips dels més joves. El talent. I aquest ha de ser llavor.
Etiquetes:
