Per què ha decidit donar el pas de presentar-te com a alcaldable del PSC?
La ciutadania s'ha allunyat de la política, hi ha una desafecció brutal, i no crec que hi hagi altra forma de recuperar la confiança que comprometent-se des de baix. És la forma perquè la ciutadania es torni a interessar per la política. És moment de mirar la gent a cara, als ulls, i guanyar-se la seva confiança per aixecar un país i una ciutat.
Entenc, llavors, que es postul·la com un futur líder per Reus.
No. Estic disposat a posar-me davant d'un projecte, però bona part del seu protagonisme l'ha de tenir la ciutadania. Tinc ganes de rellançar una ciutat que sempre ha estat capdavantera i ara no ho és. Vull iniciar un nou camí, planificar la ciutat i construir un projecte ambiciós per als proper 5, 10 o 15 anys. Però això no ho aconseguiré sense tornar el protagonisme als ciutadans, que han de ser corresponsables. S'ha acabat la cultura del ja m'ho faran. No en mou una ambició política per ser alcalde de Reus, em mou la il·lusió de transformar la ciutat. Si sóc alcalde, vull saber què cal fer i això significa fer un treball de camp molt important, per conèixer els problemes de la gent i dissenyar un projecte a curt, mig i llarg termini. No un programa electoral a un mes i mig de les eleccions.
Ha comentat que el seu projecte polític passa per damunt de les sigles del PSC. Què significa això?
Haurem de superar les estructures d'un partit polític. Amb la desconfiança actual, no hi ha prou només amb una formació. Es tracta de fer-la més grossa, d'aconseguir més implicació, una mobilització màxima que depassi les estructures tradicionals de partit. També anem a buscar gent que vulgui projectar la ciutat a Catalunya i el món. Per resoldre els problemes de la gent, s'ha de treballar per dins i projectar-nos fora.
Aquesta expressió en cap cas vol dir que vol amagar les sigles del PSC durant la campanya?
Jo formo part del PSC i hi estic compromès políticament, tal i com he demostrat durant molt de temps. És cert, però, que la gent s'ha allunyat dels partits, no perquè ho digui jo sinó perquè ho diuen les enquestes: amb 6 milions d'aturats, són la política i els polítics els seus principals problemes. Cal recuperar la confiança de la ciutadania, la participació de la cosa pública, la il·lusió de la gent. Però tot des de la corresponsabilització. S'ha acabat la cultura de la subvenció.
Vostè serà representant socialista i sap que hi ha una opinió generalitzada no gaire bona sobre l'herència dels governs del PSC. Com afrontarà aquesta qüestió?
En termes generals, la ciutat de Reus ha progressat molt des de la recuperació de la democràcia, més que d'altres ciutats del país. El llegat bo s'ha de preservar i allò no tan bon s'haurà de millorar. És evident que molta gent ens pot fer responsables de determinats problemes de la ciutat. El que hem de fer és tornar a imaginar-la, fer uns deures que ningú està fent, reinventar-la. I això implica un esforç de renovació molt important, també de persones que aportin noves energies i que no tinguin vincles amb el passat. La presa de decisions de cara al futur no pot estar condicionada per coses que s'han fet en el passat. Anem a renovar-ho tot amb gent preparada, qualificada, amb ganes i forces, sense hipoteques o pedres en les sabates.
Com pensa traslladar aquest canvi a la ciutadania? Resulta difícil que el percebin després de 32 anys de governs socialistes.
Hi ha governs que construïen escoles bressol i instituts, i d'altres, els tanquen. Això és així. A mi m'agrada més el primer model que no pas aquell de qui governa la ciutat, que no té un projecte definit. Mai he tingut un càrrec a nivell local i em comprometo a renunciar a tot per aquesta ciutat. En un moment com aquest, crec que és un gest per ser valorat i que pot oxigenar un nou projecte. Haurem de ser exigents amb la voluntat de renovació i fer les coses diferents, amb un equip honest, íntegre, preparat, capacitat i coneixedor de la realitat.
Sembla difícil poder tirar endavant aquest projecte si les perspectives econòmiques no són bones per la ciutat. La gestió del dia a dia et menja.
A Reus es poden fer moltes més coses del que s'està fent. Tot allò que depèn de nosaltres no ho podem deixar de fer. Fa falta pensar quin tipus d'activitat econòmica volem, com tornem a industrialitzar la ciutat o quin model comercial ens convé. A més, hem de potenciar sinèrgies entre instruments i institucions per generar ocupació. Tenim agents com la universitat, les cambres de comerç o la pròpia societat civil, sempre disposada a treballar. Tot això ha d'estar ben coordinat per un ajuntament que faci de dinamitzador i canalitzador, que creï un entorn suficientment atractiu des d'un punt de vista de l'emprenedoria.
Però reconeixerà que la situació econòmica dels darrers anys ha condicionat aquest tipus de polítiques.
Tenim molt de marge de maniobra, des d'un punt de vista comercial, turístic o cultural. Hem de saber qui vindrà de Rússia els proper cinc anys, quines futures demandes laborals hi haurà a la ciutat.... Podem ser originals i pioners en moltes iniciatives emprenedores. El que no podem fer és quedar-nos de braços creuats i dir que tot està malament. És inconformista i jo sóc transgressor. Torno a repetir que no em mou aquesta ambició de ser alcalde de Reus, sinó de transformar la ciutat. La decisió d'optar a l'alcaldia és personal i no m'hi jugo res, en qualsevol moment puc tornar al meu vessant professional. Intentaré fer-ho bé i el primer que haig de fer és un esforç previ de disseny d'un projecte de ciutat, amb la participació de molta gent, perquè quan arribem al govern municipal tinguem uns objectius definits. Vull redreçar el rumb d'una ciutat que bull, inconformista, que històricament ha estat capaç de reinventar-se.
Està d'acord que el model d'Innova s'ha pervertit amb els anys? Si arriba a l'alcaldia retocarà part del procés de transformació encetat per CiU i PP?
Haurem de repensar quines són les funcions d'un ajuntament. Innova ha servit per tenir coses que d'altra manera no s'haurien pogut assolir. És veritat, però, que els temps han canviat i les necessitats són unes altres. No es tracta de produir i construir, sinó de gestionar millor el que tenim. Cal repensar les funcions d'un ajuntament, que ha de crear espais atractius des d'un punt de vista econòmic, sense actuar com un agent més en competència amb d'altres privats. Un ajuntament ha de generar riquesa que pugui revertir en el benestar dels ciutadans. Són moments en que s'ha de fer una gestió més eficient, perquè no hi ha tants recursos. Hem de ser més enginyosos i convertir-nos en canalitzadors d'oportunitats. Hem de buscar noves formules de gestió per la prestació de serveis públics.
Això significaria deixar de fer una gestió pública d'aparcaments, aigües o la funerària?
No necessàriament. Crec que no és qüestió de prescindir d'aquelles empreses que presten bé un servei, són rendibles i relativament econòmiques per l'usuari, especialment, en comparació amb d'altres ciutats del territori. Això és patrimoni de tots els reusencs.
Un empresari dedicat als serveis funeraris podria pensar que s'està fent competència deslleial amb els preus.
En el cas de la funerària, no ho crec, perquè el sector està liberalitzat. Qualsevol pot venir i instal·lar-s'hi a la ciutat.
Abans deia que no s'ha de fer competència als privats.
No se m'acudirà tocar el patrimoni dels reusencs que és rendible. El que té mèrit es vendre empreses amb pèrdues, per tenir una gestió més eficient i a un preu més ajustat. Abans parlava de macroestructura del hòlding empresarial, això és diferent. Hem de poder actual a nivell local garantint la màxima qualitat de serveis als ciutadans. A Reus hi ha molta gent en risc d'exclusió social, pràcticament la meitat dels més de 10.000 aturats ja han acabat la prestació per desocupació i no tenen ingressos, s'ha posat un segon menjador social... Hi ha actuacions que són urgents, i per això, l'equip humà del projecte ha d'estar a peu de carrer, patir amb la gent i saber quines fórmules serveixen per solucionar aquests problemes.
El panorama polític pot canviar molt en un any i mig, però com veu la possibilitat d'arribar a acords amb CiU quan ara els ponts semblen trencats?
Ponts trencats, no ho sé... Convergència i Unió té un pacte amb el PP, legítim, i nosaltres som a l'oposició.
Però la relació política no és gaire fluïda a hores d'ara.
No em plantejo, ni molt menys, la política de pactes. Hi ha d'haver unes eleccions i han de passar moltes coses a la ciutat i al país en un any i mig. Tinc clar que anem a fer un projecte de vocació majoritària i que treballarem per implicar tota la ciutadania. Anem a fer una cosa molt grossa i diferent, que crec que sortirà bé.
En política, encara que tinguis un projecte ampli i molt ben definit, depens sempre de l'aritmètica.
L'aritmètica ja la trobarem. Això no és un projecte a l'ús. Anem a transgredir, a fer coses completament diferents i a mi no m'interessa tenir un programa electoral poc abans de les eleccions. Anirem a fer un projecte de tots, amb el màxim de complicitats possibles, i de fet, ja ho estem fent, sense fer gaire soroll. Està en joc la ciutat de Reus, no uns partits. Em preocupa que la ciutat s'està endormiscant per la manca de direcció política i de planificació, no pel tarannà dels reusencs, que són vitals, dinàmics i creatius. Es tracta de potenciar aquestes qualitats, a través de la planificació i la creació de sinèrgies.
No té por que els casos judicials al voltant d'Innova entrin de ple en la campanya electoral?
La via judicial ha de seguir el seu camí, mentre que el nostre projecte té un recorregut paral·lel. No sóc ningú per jutjar, però sí que voldria que s'actués ràpidament, pel benefici de la ciutat i de les persones implicades en els processos.
Però la imatge d'un polític entrant al jutjat impacta força al ciutadà.
Sens dubte. I per això els ciutadans estan allunyats de la política. Haurem de fer alguna cosa diferent perquè ens puguin creure. Ens hem de comprometre amb el ciutadà, perquè sàpigui que ens arremangarem per tal de respondre a les seves necessitats. Tot a partir d'una planificació, no només dedicant-nos a apagar focs cada dia. Si em preguntes pel que hem pogut fer malament en el passat, segurament ens hem oblidat dels reusencs i els hem abandonat. Quan la gent pateix, no té feina i la desnonen busca responsables i aquests som els polítics, els encarregats de donar solució als seus problemes. O canviem aquesta percepció, o no ens farà cas ningú. Hem de ser útils per solucionar problemes urgents, generar activitat econòmica i buscar línies de creixement per Reus.
Dedueixo que no podrà concretar res, però té noms al cap de persones que formaran part del projecte?
No tinc noms de moment. A un any i mig de les eleccions seria temerari dir una cosa així. Aquest és un projecte profundament renovat, per guanyar-se la confiança, amb gent preparada, qualificada i compromesa. Ningú ens donarà confiança sinó sap què volem fer. Tenim temps fins el gener de 2015 per dissenyar el projecte i fer participar a la gent. Després ja apostarem per les millors persones. Això sí, serà un equip renovat, honest, íntegre, capacitat i preparat, que tingui un vocació de servei públic.
Renunciarà al seu seient de diputat a Madrid abans de les eleccions municipals?
Tinc un compromís amb la ciutadania que vaig adquirir fa dos anys, i la legislatura és de quatre. Els compromisos s'han de complir en la mesura de les possibilitats. És veritat, però, que aniré aterrant progressivament a Reus i tinc molt clar, puc dir-ho ara perquè no és cap estratègia política, que si sóc alcalde no seré diputat. Dit d'una altra manera, un alcalde de Reus no hauria de ser diputat ni al Congrés ni al Parlament de Catalunya. Un càrrec, un sou. A més, un alcalde de Reus, que representa a 100.000 habitants ha de ser respectat i influent, no ocupar més seients. Quan surti fora ha de tenir capacitat d'influència, des d'un punt de vista institucional, empresarial o cultural. I per poder ser influent, has de saber què vols.
I aquesta influència, no existeix ara mateix?
Crec que Reus ha perdut referència i capacitat d'influència. Es demostra que ser diputat no necessàriament està vinculat en millores per la ciutat.
