El proper dijous, dia 16, harakiri socialista al Parlament?
Voldria comentar prèviament tres punts:
a) No he sentit mai el PSC com un partit proper, atesa la seva dependència del PSOE.
b) Potser en aquest escrit em moc més pel ressentiment nascut del fet que el PSC doni, un cop més, l'esquena a Catalunya, que no pas per un plantejament basat en dades constatables. És a dir, potser la meva intuïció fa més cas a l'estómac que no pas al cervell.
c) Com és ben sabut, les motivacions de l'harakiri venien de qüestions d'honor; no seria el cas del PSC, és clar.
Dit això, heus aquí el meu raonament.
En el seu programa electoral, el PSC deia que es comprometien a promoure les mesures necessàries per tal que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya poguéssim exercir el nostre dret a decidir a través d'un referèndum.
L'enunciat sembla prou clar i, aparentment, no hi ha cap escletxa per al dubte: es presenten com un partit democràtic i volen donar veu al poble, tenint en compte que –com saben molt bé- una gran majoria és partidària de votar per deixar constància de quina és la seva opció en relació amb el futur de Catalunya.
Cal dir que sempre han manifestat que havia de ser "un referèndum o consulta legal", la qual cosa ha comportat que els altres partits defensors del dret a decidir s'hagin hagut de moure sota aquests paràmetres, en el benentès que consideraven important la incorporació dels socialistes al procés (un partit que, no ho hem d'oblidar, fins no fa gaire governava a Catalunya).
Tot va ser, però, passar el dia de les eleccions i començar a posar traves (i les que els ciutadans no sabem). Molts, com jo, que ja érem escèptics sobre la voluntat democràtica dels socialistes quan es tracta de parlar de Catalunya, vam començar a tenir la confirmació del fet que el que deien al programa sobre aquest tema era només una qüestió estètica; és a dir, en realitat un engany als electors.
Aquest dijous es votarà al Parlament la presentació d'una petició al Congrés demanant un traspàs de competències emparant-se en l'article 150.2 de la Constitució, però els socialistes hi votaran en contra, si més no la majoria de diputats. En què quedem? De beneits, francament. Mentiders i irresponsables. I anticatalans, és clar!
Però ara torno al principi, a l'harakiri. Com he dit abans, no m'he sentit mai proper al PSC per la raó apuntada, però he tingut relació amb molta gent que els votava i, fins i tot, que hi estava vinculada. Sé una mica què i com pensaven aquestes persones i em resisteixo a creure'm que combreguin amb els Navarro, Lucena, Balmón, Chacón, Marín i companyia.
Estic convençut que hi ha molts catalans, molts, tradicionals votants del PSC, que veuen amb disgust i preocupació la deriva (paraula que s'ha posat de moda darrerament) anticatalana del partit. I què faran aquests votants? La resposta a partir de divendres, dia 17. Aleshores podrem saber si s'han fet o no l'harakiri.
