Dijous, 28 de Març de 2024

Horta de Sant Joan

08 d'Octubre de 2014, per Manuel Cuyàs

Em criden d'Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, perquè hi vagi a fer el pregó de la festa del mostillo i no m'ho penso ni un segon. Abans he hagut d'informar-me sobre què és el mostillo. Un arrop i confitura amb nous i most. És la verema i entenc que a la Terra Alta, lloc de vinyes i vins, ho celebren així. La resta del que haig de dir al pregó, que no ha de durar més de quinze minuts i l'haig de fer a peu dret a la plaça porticada on conflueixen l'església catedralícia, l'ajuntament renaixentista i l'antiga fonda El Trumpet on Picasso es va allotjar i va crear per al món i la història el cubisme, el tinc clar. Parlaré de Picasso, del cubisme, del Renaixement i del paisatge esplèndid dels Ports que tants cops he admirat des d'aquí. La gent de la Catalunya Vella que tants encants troba en el Pirineu, hauria de baixar més a la Terra Alta. El muntanyam català no s'acaba a la Vall d'Aran o a la Cerdanya. Aquí no hi ha pistes d'esquí, però a l'hivern també s'hi pot tocar neu, i en totes les estacions els ulls queden servits de bellesa i, les cames, de llocs on caminar.

El matí del diumenge 20 de juliol del 2009 em vaig llevar a la fonda Miralles d'Horta, i mentre pagava la factura perquè me n'anava llavors mateix, el senyor Miralles en persona em va portar a l'exterior del seu establiment i em va mostrar amb orgull i emoció la magnificència de les muntanyes. Davant nostre emergia el pic de Santa Bàrbara amb el convent de Sant Salvador en posició central. Al vespre, quan vaig arribar a casa, vaig saber que els Ports cremaven. L'incendi va ser la tragèdia que tots coneixem. Durant uns dies vaig patir per Horta i la Terra Alta, i quan has patit per un lloc és que te l'has fet teu per sempre.

Havia de pronunciar el pregó al matí d'aquest diumenge passat, i com que arribar a la Terra Alta vol hores de viatge i em volia impregnar d'Horta, vaig sortir el dissabte. Vaig seguir per ràdio la recepció a la Generalitat dels alcaldes favorables a la consulta. El president Mas va començar a parlar quan em faltaven pocs quilòmetres per entrar a Horta, i per poder-lo sentir em vaig desviar per la carretereta estreta, sinuosa i elevada que connecta Bot amb Prat de Comte. En diuen "la carretera dels espills" perquè a molts revolts s'han instal·lat miralls per poder veure els cotxes que vénen en direcció contrària. Entre el discurs presidencial i el paisatge èpic vaig arribar a Horta de Sant Joan, poble que per cert no era representat al Palau però que hi acabarà sent, amb la temperatura molt alta i amb el final del pregó decidit: visca el mostillo i visca Catalunya.

Manuel Cuyàs és periodista i llicenciat en Història de l'Art.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics