Dilluns, 22 de Juliol de 2024
Més enllà de les acampades en el sentit físic, dels manifestos que n'han sortit, de les assemblees públiques generades hi ha un aspecte que per a mi té una importància capital.
Durant anys sencers he sentit frases, converses, paraules relatives als 'joves' (massa àmplia aquesta denominació) com si fossin una bossa social de despreocupats, descreguts i com a generació nini, (quina ràbia aquesta paraula!). Com si es tractés d'uns paràsits que, d'altra banda, suposant que ho haguessin estat, alguna responsabilitat hi devíem haver tingut els que ja no som tan joves, dic jo. Generacions sobreprotegides, generacions que ho han tingut tot tan fàcil, gent que no té inquietuds, que no es compromet, que s'acomoda... Igual que els grans, o no? Doncs bé, jo crec que ens han donat una bona lliçó de compromís i, sobretot, d'autogestió.
Que grups heterogenis, gent que ni tan sols es coneixia entre ella, hagi estat capaç d'aguantar ben bé un mes al carrer, exposant la indignació per la mala gestió social en general i al món, manifestant que ja n'hi ha prou de privilegis i que en aquest món tots tenim dret a tot, ho trobo heroic. En un moment en què les dretes estan envaint els territoris d'allò públic per aixecar nous feus cada vegada més privats i mancats de democràcia directa i equitativa, aquests joves desaprensius, ens han mostrat amb la seva veu i les seves accions que no estem encallats, que hi ha regeneració i que són capaços d'acampar i de molt més.
Potser molta gent s'ha quedat al marge de saber que a les nostres places, en el nostre cas de Reus, El Mercadal, s'hi han fet xerrades, concerts, menjars per a tothom, s'ha netejat, s'hi ha parlat, en definitiva, s'hi ha treballat i tot això amb un model d'autogestió espontani i sense diners. I doncs? No éreu incapaços de fer res per vosaltres mateixos?
Arribat el moment actual les forces minven i la gent ha de treballar o estudiar o el que sigui, les acampades toquen a fi i la gran pregunta de la gent menys vinculada potser és, i ara què? De què servirà tot això?
Doncs bé, jo penso que aquestes preguntes responen al model de societat que ens hem deixat tenir fins ara, la caducada. La pressa, la immediatesa, el resultat ja, la competitivitat, l'efimeritat de les coses... Per què no deixem que tot faci el seu curs? Per què no pensem que tot el que està passant és un procés i que el propi subjecte de l'acció és precisament aquest procés mitjançant el qual anem anant cap a... Per què necessitem una conclusió ràpida? No està bé que s'hagi produït una mini revolució, de moment? No és bo tirar endavant sense voler menjar-se el món en dos dies? No està bé poder pensar i debatre amb tranquil·litat per poder ponderar activitats i propostes?
Hi haurà grups de persones que s'organitzaran per dur a terme accions concretes. D'altres ho faran des de grups ja organitzats. D'altres pensaran i ho escriuran o ho cantaran o ho pintaran. Alguns escamparan el missatge de forma particular a la feina, amb la família, amb els amics i coneguts. I aquests joves tan dropos ja estan estudiant la forma de coordinar tot el que s'ha produït i es produirà de manera que existeixin unes trobades on qui vulgui hi pugui exposar el seu parer o les seves propostes.
Senyors i senyores de cabells blancs com jo, penso, sincerament, que estem en bones mans i us convidaria a escoltar atentament, sense prejudicis, aquestes veus joves d'indignació, a fer-les visibles als no tan joves, a reflexionar-les per, posteriorment, poder opinar i participar a millorar la forma de vida cap a models igualitaris que siguin autèntiques oportunitats per a TOTHOM. Tots som iguals i tots som diferents.
(Mariona Quadrada és llicenciada en filologia i mestra de cuina).
Per gent com tu
Piji-progres, fa la Mariona aquest escrit i si no ho vols entendre, que la riquesa t'embolcalli i et porti per camins plens de dolçor, bon vent i bona barca, solitari navegant que no es tingut mai família a la que donar-li uns principis ètics i de convivència i si la tens que ells et jutgin !!
ADREÇARS JEPERUTS
Es curiós que ,una vegada fetes les eleccions, tothom s’atreveixi a donar consells. Els insatisfet, tenen tota la raó, prova de això es que el públic (en general) els i dona, pero amb la raó no es va en cap lloc. Quan un poble elegeix el seus governants i, prova de això, es el nombre de participació, vol dir que ja a tirat l’arròs al olla, ara a esperar que es cogui.
Per un costat tenim les propostes que s’han fet i lo curiós es a qui s’han fet. Entenc que les propostes son possibles quan ja un líder que les escolti i, naturalment, no vagin contra els seus interessos, contràriament, cagada-lem . Una de les coses que deuen agafa en mes “carinyo” , es lo de la rebaixa de funsionaris i dels sous i retallades.
Podríem estar parlant, dos anys, sobre el tema pero en definitiva ha estat, que ha saltat una vàlvula de pressió de l’olla. Sempre plantejat sota l’ambient de miseria economica.
Dintre de poc la ocupacio dels nous ajuntaments i la bona voluntat de volguer arreglar-ho tot.
Unes acampadas molt “representativas” tenim en conte que nomes han estat en algunes capitals que per grans que siguin. Son minoria.
Per mi no deix de ser una antitesis al sistema , que afecta als nous governants, politics ,etcetera i el “pobres” Mosso d’Escuadra. Plegat , a pesar de que no falta la rao, la posible solución no ha existit, per les formas, sistemas i per manca de liders valits. Al temps. Mariona, el teu plantajament m'agrada, perque toca de peus en terra.
Reflexió!
En primer lloc felicitar a la Mariona, per l'encert de les seves "reflexions", i ara SI, que cal reflexionar, i posar en comú tot el que s'ha parlat en aquestes acampades. Tant de bo les "persones" que tenim al davant del PAIS, sapiguen treura una bona lliçó.
I tant que decreixement!
Senyor Té la Mà Maria! La joventut té una graaan preparació en ignorància pura i dura i en no saber ni qui va ser Napoleó!! Pregunta entre els "preparats" del Mercadal qui era el General Prim, Bartrina o Fortuny, per exemple, i veuràs la preparació regnant. El que si saben tocar és la flauta, i poc el sabó. Un cas a banda és l´actitud de persones com el sr. Oliveres, FUNCIONARI FIX, amb un sou esgarrifós, que vagi donant lliçons amb les butxaques ben plenes. Per no dir la sra. Quadrada, de casa bona de tota la vida a qui li he de dir que lo que el seu partit de l´ànima INICIATIVA-VERDS, ha desaparegut del mapa a les urnes, em sap greu, però èls regidors no els treurà ara a cops de cassola.
...continuitat
Molt ben dit Mariona crec que l´has bordat i has fet un bon analisis de la situació .Tambè crec que tot això es el principi d´algo mes profund que no s´acabara com diem en castellà "en agua de Mayo " ,sino que fará canviar pensaments. Que rotllará cap a una altra visió més critica del món que s´envolta, que cal continuar existin i esser una veu diferent i contraposada !!Gracies !!
Meravellat
Primer vull dir que s'ha posat de manifest que el tacte i l’amor pel menjar pot perfectament traspassar a les paraules. Així ho ha fet la Mariona, aconseguint posar en aquest petit text l’essència de moltes de les coses en les que he pensat últimament. Gràcies Mariona.
Parlava l’altre dia amb una amiga comuna (de la Mariona i meva) que sembla haver-hi últimament manifestacions, que sent diferents entre si, intenten lluitar totes contra allò establert. Sembla ben bé que el món (com a Gaia) s’adonés que hem passat la línia vermella d’allò que es sostenible i permissible, i que intenta “fer bullir” una olla de canvi. Aquesta idea de “fer bullir l’olla” hem fa pensar en les acampades i altres manifestacions com bombolles dins una cassola. Potser les bombolles no tenen relació entre si, potser una bombolla no coneix les altres... però juntes, potser, només potser, faran un bon caldo.
decreixament !!
Ho va dir l'Arcadi Oliveres a la plaça del Mercadal, ja ni ha prou de créixer, perquè volem un Reus amb 200.000 habitants, perquè volem tans polígons industrials, si els que tenim estan vuits i fem malbé els pocs pagesos que ens queden. La joventut està molt mes preparada que molts dels nostres polítics, ja va sent hora de deixar-los pas a la vida, naltros ho em fet molt malament i em hipotecat a tota una generació, la qual des de aquí els hi demano perdó.
