L'Holocaust (Xoà) constitueix un dels crims més horrorosos perpetrats contra la humanitat, que a més, neix a l’Europa més culta i desenvolupada.
Encara, penso, resta molt a fer en l'estudi del fet històric per tal de reconèixer els mecanismes que engendraren els sofisticats camps de concentració i extermini, com els tràgicament ben coneguts d'Auschwitz, Buchenwald, Dachau, Flossenbürg, Mauthausen...
És possible parlar d’ignorància, de desconeixement en aquells anys foscos?
Crec que es coneixia el genocidi, l'existència de treballadors en condicions d’esclavatge... i molts miraren cap a un altre costat.
Unes altres perversitats, passats seixanta anys, són la negació d’Auschwitz, la relativització de l'Holocaust i la utilització d'aquest terme contra el poble d'Israel. Alguns negacionistes de l'extermini perfectament planificat de milions de persones, utilitzen aquests i d'altres arguments, justificant més que mai l'estudi i anàlisi de la nostra memòria al respecte.
Isacc Osipovicz de beneïda memòria (Zekher Tzadik Librakhà), m'escrivia des de Canadà fa 7 anys: la Xoà és un altre punt, dolorós, per a mi..., la Segona Guerra Mundial i l'Holocaust no han finalitzat encara, l'extermini portà la decadència..., la meva família la constituïren els meus pares i els 42 membres que sucumbiren sota les urpes nazis a Polònia.
Daniel Cohn Bendit declarava fa uns dies que la idea més valuosa que encara resta viva, de la revolta del maig de 1968 és: "Nous sommes tous des juifs allemands". El Daniel vol recordar-nos que pot retornar el Mal amb majúscules, impossible i totalitari, que desplegaren els nazis contra els éssers humans i contra la seva humanitat.
