El comiat de Raphael Shulutz, ambaixador d'Israel a Espanya, ha estat notícia en la pràctica totalitat dels mitjans informatius del nostre país a causa de les seves declaracions expressades a través d'una carta apareguda en el web de la mateixa Ambaixada, de la que fins fa pocs dies el senyor Schutz n'era el seu màxim responsable. Potser les seves manifestacions puguin semblar excessivament rotundes pel fet d'afirmar que la societat espanyola és antisemita i odia els jueus, pot conduir-nos a l'error i arribar a pensar que el conjunt dels ciutadans del nostre país estan en contra dels jueus, de la seva cultura, de la seva forma de vida i del que representa i és avui el modern Estat d'Israel.
Em permeto d'afirmar que això no és exactament així, i encara que no és menor el rebuig en alguns sectors, també hi ha molts ciutadans que, a vegades, des del silenci i altres des de posicions poc publicitades, creiem i defensem tot el que representa el món jueu i l'estat d'Israel, des del punt de vista polític i cultural. Consegüentment, prefereixo fer referència i parlar de l'article del diplomàtic aparegut en la premsa espanyola sota el títol de 'Perspectiva i paciència', en què analitza i desgrana amb gran encert les seves sensacions després de quatre anys de convivència entre nosaltres. Destaca que en aquest temps hem pogut commemorar el vint-i-cinquè aniversari de l'establiment de relacions diplomàtiques entre Espanya i Israel, i això, naturalment, ens porta a reflexionar que una cosa són les relacions entre estats i governs i una altra de molt diferent, el coneixement i la relació entre les seves gents.
En el cas dels jueus, els cinc-cents anys que ens separen d'aquell desgraciat i atziac acte d'expulsió dels nostres conciudadans, pel fet de professar una religió i uns costums diferents, ha comportat, curiosament, que resulti més difícil el coneixement i reconeixement d'aquesta part de la nostra història. Vulguem o no, des de les pràctiques inquisitorials als postulats polítics de la no molt llunyana dictadura franquista, amb crides al càstig a tot el que podia formar part de la conspiració 'judeomassònica', han deixat una empremta més profunda del que semblaria a primera vista i de la que hauríem de desprendre'ns totalment al més aviat possible.
Sens dubte, com manifesta el propi ambaixador, Israel és un país que té els seus propis conflictes. La relació amb el poble palestí i com trobar el difícil camí a una pau duradora que ofereixi garanties de seguretat a l'estat d'Israel i el reconeixement al dret d'una pàtria palestina, és un repte en què s'ha de posar tota l'empenta, però des de la sinceritat, l'honestedat, sense apriorismes dels que, des de casa seva, en el còmode balneari europeu i realitzant algun 'tour marítim solidari', tenen la solució per aquesta zona del Mediterrani i res han de dir sobre altres conflictes tan o més greus, com el que s'esdevé a la zona de Darfur, a Líbia; a Síria, a l'Iemen; en altres països centre-africans, on centenars de persones sofreixen o fins i tot perden la vida, per no referir-me al règim extremista religiós de Hamas, present en la franja de Gaza que, seguint la llei del seu déu, persegueix i executa, si és necessari, als seus dissidents, a tots aquells que no accepten els seus principis fanàtics, dogmàtics i dictatorials.
Les posicions i les decisions del govern d'Israel no sempre són encertades i, en aquest sentit, el senyor Rapahel Schutz defensa la necessitat de crítica a totes aquelles decisions que un govern democràtic pugui prendre. Jo no comparteixo algunes decisions del govern israelià, com tampoc les comparteix una part dels ciutadans israelians, però qüestionar genèricament i sense matisos tot el que prové d'aquest país, respon a un desconeixement que hauria d'invalidar fer tals valoracions, si no és que aquestes puguin ser fruit dels estereotips propis de campanyes organitzades antisraelianes o antijueves, i de les que, volent o no, moltes vegades acabem formant-ne part.
No coneixem el veritable Israel, diu el diplomàtic. Doncs, és cert. Hauríem de saber que parlem d'un país semblant al nostre, una societat democràtica, de costums i hàbits de vida occidental, mesclada, com no pot ser d'una altra forma, d'influència oriental, àrab, rica en matisos i formada per una multitud de pobles que conviuen en aquest territori.
Israel és una potència econòmica mundial, com a resultat del seu treball i esforç, i lluny dels clixés infantils de les ajudes exteriors, és el segon país en nombre de patents del món, el que té més empreses cotitzades en el NASDAQ després d'Estats Units, i, tot això, fruit del seu altíssim nivell tecnològic i científic i del seu qualificat model universitari, un èxit econòmic que ja voldríem per a nosaltres.
Com tampoc no podem negar que també estem parlant d'un referent cultural mediterrani de grandíssima qualitat i riquesa. Com diu, Raphael Shurtz, per què els nombrosíssims i diferents corresponsals dels mitjans de comunicació destacats en la zona, no expliquen l'existència de tot això i només ens transmeten els episodis de violència?
De conèixer millor aquesta realitat, els ciutadans espanyols potser podrien tenir una percepció més plural, diversa, no deformada i, sens dubte, facilitaria que aquesta sensació que s'emporta el que ha estat el representant de l'Estat d'Israel en els últims quatre anys, de ser poc amic de tot allò que fa flaire de jueu i del poble d'Israel, fóra diferent.
Josep Anton Burgasé és vicepresident de l'Associació de Relacions Culturals Catalunya-Israel (ARCCI)
