Hi ha qui pot creure que ser un 'cavall de batalla' no és massa representatiu i que té una importància relativa que només serveix per enaltir unes altres persones...Potser que hi hagi una part de veritat en això però, de fet, en l'esperit català és on es pot trobar el vertader sentit i valor d'aquesta frase.
Catalunya és país d'associacions, agrupacions, de grups corals i musicals on cada membre és important, bàsic i imprescindible per assolir les fites determinades i la nostra ciutat, Reus, n'és un clar i destacat exponent amb la seva vitalitat i el seu moviment ciutadà en tots aquests aspectes.
Per tenir més clar el concepte ens podem fixar, per exemple, en la sardana. La nostra dansa identitària només es pot ballar tothom agafat de la mà i no es concebria un 'solo' fora de la rotllana. Tan sols tots junts i perfectament lligats amb la cobla li poden donar forma, sentit i tota la seva bellesa.
També en l'altre expressió més genuïna del nostre país, els castells, podem trobar la mateixa circumstància. Un castell només es pot carregar i descarregar amb la participació de tots els components de la colla i és important i totalment indiferent la tasca de cadascú.
De fet, som un país on es podria aplicar molt bé la frase "la unió fa la força" per representar el seu tarannà i la seva vertadera personalitat. Posats a filar prim, el problema d'això és que és molt més fàcil trobar participants i col·laboradors que líders... i també és important.
Potser tot això està vist des del punt de vista dels que, després de reusencs ens sentim catalans i, com el que escriu, associatiu des de sempre i fins el moll de l'os, però si sentir cantar una bona veu és agradable, no em negareu que sentir un cor amb moltes veus totalment ensamblades i complementades encara és més emocionant.
