M'ha semblat força interessant l'article sobre la regidoria de Joventut a Reus publicat fa uns dies i el repàs a les accions que l'equip de la regidoria hem tirat endavant en el període -encara no- de dos anys de mandat municipal. Interessant, sí, però incongruent també en certa manera.
Comencem, però, pel principi: l'any 2007 les polítiques de joventut no eren presents a l'agenda política local, ningú no reivindicava la regidoria (i el més important: ningú no semblava trobar a faltar aquestes polítiques!). Excepte la nostra candidatura. Quedaven massa lluny ja els primers anys de democràcia municipal en què persones com el Toni Oliach havien deixat una empremta molt positiva en aquest àmbit. Amb el suport de la gent que ens va votar, ens en vam sortir i en el pacte de govern vam marcar com una de les prioritats crear aquesta regidoria.
Tot i reconèixer que els balanços són sempre una mica subjectius, cal dir que en menys de dos anys hem mogut fitxa: hem donat entitat a la nova regidoria (i credibilitat amb els fets!), hem creat I'oficina d'emancipació, hem redactat i aprovat el pla local de joventut, hem consolidat l'estructura i el desplegament de l'assesoria de salut jove, hem posat en marxa la targeta de transport jove, hem creat les bonificacions d'IBI per joves emancipats. Si parlem de xifres -que són indicatives però que no ho són tot en la vida-: hem passat d'un pressupost de 75.000€ a 200.000 €. I per últim: el Casal de Joves ja no és un somni sinó que és una realitat que comença a prendre forma. I, si us plau, tinc el convenciment que serà quelcom més que quatre parets i uns quants ordinadors. Només faltaria!
És tota aquesta feina suficient? Segur que no i penso que la generació d'opinió, de debat i de discrepància ciutadana i/o política en aquest àmbit no fa res més que contribuir a enriquir aquestes polítiques i esperonar-nos a millorar. Per primer cop en molts anys, ara a Reus es parla de polítiques de joventut i es contrasten projectes, es fan demandes, -i perquè no- ens arriben crítiques. I aquest fet té un valor incalculable. Recollint el guant és moment també d'anunciar que tenim a punt una proposta per crear el consell municipal de joventut, que ha d'esdevenir l'eix participatiu de la regidoria.
De totes les afirmacions que ens fan en l'article, precisament la que menys comparteixo és la que parla sobre la relació amb altres casals autogestionats de joves. Per què sembrar el dubte? Per què no apostar per la complementarietat i la confiança? Segur que cadascú jugarà un paper interessant i que sabrem establir complicitats en benefici dels joves, que és del que es tracta.
La regidoria de Joventut només tindrà sentit si és una eina útil per la gent, una eina en constant treball. Sempre quedaran actuacions per fer. I nosaltres volem ser precisament un equip que aposta per això: estar constantment a la carretera, fent camí. Un camí que té com a destí facilitar que els joves ens utilitzin per arribar a les seves fites. Si ho aconseguim entre tots podrem dir que el nostre viatge ha valgut la pena. Ens ajudeu?
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics