Fa ja algunes setmanes la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Reus anunciava la construcció d'un casal de joves al recinte de La Palma, amb una inversió propera als 650.000 euros. En aquest espai s'agruparan les dependències de la Regidoria i hi haurà equipaments destinats a l'ús per part dels joves.
La no existència d'un equipament destinat a les activitats juvenils era inconcebible en una ciutat de més de 100.000 habitants i amb més de 20.000 usuaris potencials (els 'joves'). I és que actualment els equipaments juvenils promoguts per l'Ajuntament de Reus són escassíssims i gairebé inaccessibles des de la perspectiva d'un jove. Uns joves que, al llarg dels darrers 20 anys, i davant d'aquesta situació, han hagut d'optar per crear models de participació autogestionats (dels quals la ciutat n'ha estat sempre un referent) o informals. Certament, encara menys inconcebible era la inexistència, fins aquesta legislatura, d'una Regidoria de Joventut amb identitat pròpia.
En aquest sentit, s'ha fet un pas endavant, però desestructuració i polítiques de joventut són encara, encara, a Reus, termes sinònims i tot està per veure, que ja ho diu la dita popular: "No es pot dir blat, fins que no està al sac i ben lligat".
Sembla que ara es presenta una oportunitat de redreçament. Cal preguntar-nos, però, si la posada en marxa d'aquest Casal suposarà un gir en les polítiques de joventut de l'Ajuntament, és a dir, si dins del continent (quatre parets i uns quants ordinadors), hi ha voluntat política de contingut. Augmentarà el pressupost de la Regidoria de Joventut (que actualment no arriba a un terç del que costarà el nou Casal), perquè aquesta deixi de ser un simple actor secundari en la formulació de les polítiques transversals que afecten els joves? Es potenciarà la participació juvenil (no en va, participació i joventut són dues àrees en mans d'un mateix partit) en la definició de les polítiques de joventut i en l'actualització del Pla Local de Joventut, cosa que no s'ha fet més que puntualment en els darrers anys?
Quines polítiques de suport s'han previst per als joves que es troben en dificultats econòmiques i socials arran de l'augment de l'atur -i de la precarietat, tot i que aquesta sempre hi ha estat? Com s'ha previst acostar el Casal als joves (especialment als més allunyats geogràficament de La Palma)? Quina relació (col·laboració o sancions econòmiques?) preveu tenir la Regidoria amb altres casals ciutadans (auto)gestionats majoritàriament per joves i que han vingut a suplir en els darrers anys les mancances de la política municipal en aquest terreny?
El temps donarà la resposta a totes aquestes preguntes i esperem que aquesta resposta, o sigui la gestió per part de l'Ajuntament, sigui positiva i mostri d'una vegada per totes que també els joves formen part de la ciutat i que, per tant, cal tenir-los en compte i donar cobertura als serveis que necessiten; esperem, també, que l'actuació en matèria de joventut, per tant, no s'acabi aquí, sinó que prengui consciència de les mancances que hi ha a la ciutat i actuï convenientment i, sobretot, que la crisi no serveixi d'excusa per endarrerir el projecte.
