-
D'esquerra a dreta, Felipe Moreno, Antonio Martos i David Vidal
Enrique Canovaca
"El meu germà va ser assassinat a Reus. El 17 de setembre de 1973, la meva mare i un altre germà van arribar a la ciutat des de Loja (Granada) i quan van arribar a l'hospital, la policia no els van deixar veure el cos". És el relat emocionat que feia Antonio Martos, precisament davant l'antiga caserna de la Guàrdia Civil, de Reus, escenari en què es va tortuar Martos fins a la mort. El seu cos va ser enterrat al cementiri de la ciutat i cap familiar el va poder veure.
Precisment, aquesta és una de les queixes més repetides per Antonio Martos qui assegura "que la policia va fer fora de l'hospital a puntades de peu la meva mare i el meu germà, i els van dir que marxessin si no volien acabar com ell". La policia li hauria obligat a beure un còctel molotov fins a dues vegades, causant-li la mort.
Cipriano va ser militant del Partit Comunista Marxista-Leninista i de el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP) i va ser l'única víctima a Reus durant els darrers anys del franquisme. El seu cos es troba avui dia a la fossa 11, 67 nord del Cementiri General de Reus.
Suport de la xarxa de querellants de Catalunya i les Illes Balears
La reivindicació de la família Martos rep el suport de la xarxa de querellants contra el franquisme de Catalunya i les Illes Balears, que s'encarrega de fer els tràmits perquè la justícia argentina actüi. Un dels seus representants és Felipe Moreno, qui ha detallat que per presentar la querella hi ha d'haver un familiar directe que l'avali, una documentació contrastada i original i una sèrie de persones a les quals se'ls acusa del delicte.
En el cas del sindicalista resident a Reus, ara s'està en la fase de recopilar el màxim d'informació possible, a través d'arxius de la pròpia Guàrdia Civil o de l'hospital de l'època. Un grup d'historiadors voluntaris, amb l'ajuda de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP), treballen en el cas. De moment, Felipe Moreno ha preferit no avançar a qui es podria acusar de la mort de Cipriano Martos, si als agents que el van torturar o als responsables polítics del moment històric.
"Estem treballant perquè els casos arribin a Argentina i els responsables siguin jutjats", ha indicat Moreno. A hores d'ara, ja s'han acceptat unes cent-cinquanta querelles, malgrat que el número de les que s'estan preparant supera les 700.
La CUP presentarà una moció perquè l'Ajuntament de Reus doni suport a la querella
El portaveu de la CUP, David Vidal, ha anunciat que en el proper ple municipal presentarà una moció per tal que l'Ajuntament de Reus doni suport a la querella que presentaran els familiars de Martos i li faci un homenatge. Vidal ha lamentat que "dos anys després de presentar un text a la Junta de Portaveus sobre aquest cas, encara no s'hagi fet res".
