La Residència de la Selva redueix les derivacions a l'Hospital de Sant Joan amb la gestió sanitària integral

Segons explica el director d'Atenció Primària de Sagessa, Lluís Colomés, hi ha un 5% de la població amb molta patologia i fragilitat, un col·lectiu que consumeix  la major part dels recursos sanitaris, especialment els hospitalaris. El que es realitza al CAPI de la Selva del Camp és un projecte d'intervenció que es va iniciar als Estats Units, anomenat Evercare, en pacients ingressats en residències i amb una intervenció especialitzada en infermeria geriàtrica. Es va veure que es podia evitar la derivació d'aquests pacients als centres hospitalaris, fent el sistema més eficient –es gasten menys recursos- i afavorint la recuperació del malalt, que no s'ha de traslladar i pot rebre el tractament a la residència.

Després d'estudiar el model, Sagessa va decidir aplicar-lo a la Selva del Camp, tenint en compte que gestiona el Centre d'Atenció Primària i la Residència de 55 places -tots dos equipaments donen cobertura també a Almoster i l'Albiol. La coordinació entre els dos serveis es va posar en marxa fa tres anys, amb la integració del sistema informàtic, que permet compartir les històries clíniques i donar als metges de primària una informació bàsica per atendre qualsevol necessitat del pacient que es troba a la residència, ja sigui de forma permanent o al centre de dia.

Com qualsevol altra residència, el Departament de Benestar Social i Família assigna un nombre determinat de metges perquè facin visites durant unes hores. En el cas de la Selva del Camp, aquests residents estan integrats dins de l'atenció primària. No obstant, la Residència el Vilar, gestionada per Sagessa, compta amb un gran avantatge: fora de l'horari de visita del metge de la residència, els professionals del CAP també estan disponibles. "Si sorgeix qualsevol complicació o incidència sempre tenim el servei molt més a mà", assenyala la directora de la residència, Gemma Abelló, qui destaca que "els metges només han de pujar per l'escala i anar a l'habitació del pacient que volen visitar".

Reunions mensuals, formació, opinió familiar i assessorament geriàtric, les bases d'aquest model sanitari

A la Selva del Camp, el sistema de CAPI es tradueix en quatre grans línies d'actuació. La primera d'elles és "la realització de reunions mensuals entre els equips de primària i de la residència per tal de detectar els pacients més complexos i veure quines necessitats tenen", segons explica Lluís Colomés. Dels 55 residents, una quinzena entrarien dins d'aquest grup, amb patologies com la insuficiència cardíaca, la insuficiència renal, la insuficiència respiratòria, la diabetis, la demència senil o pacients en situació de final de vida imminent. A través d'una sèrie d'escales d'avaluació, es fa una valoració geriàtrica integral on els professionals determinen el grau de dependència de la persona i les seves necessitats. S'estableixen programes específics i individuals d'intervenció per evitar incidències en la seva salut i complicacions de la seva malaltia de base.

"L'objectiu és que els pacients estiguin sans el major temps possible", indica Colomés, qui destaca que els tractaments es fan "de forma tridimensional", des dels vessants de la infermeria, la cura global de residència i la part mèdica. En aquest sentit, per Gemma Abelló, un tret distintiu de la Residència el Vilar és que "les infermeres estan tots els dies amb els pacients i els coneixen perfectament. Al mínim canvi ho comuniquen al metge i aquest especifica si cal fer un tractament més o menys intens perquè el trastorn o malaltia han empitjorat".

La segona pota essencial del projecte és disposar d'una metgessa especialitzada en geriatria a l'Hospital de Sant Joan, que actua com a consultora amb la residència i que, fins i tot, pot anar a visitar el pacient en casos complexos. "És evident que un metge d'atenció primària no ho podrà saber tot sobre qüestions de geriatria i és per això què disposem d'aquesta figura", indica Colomés. D'altra banda, aquesta geriatra serveix per coordinar el tractament i les diferents actuacions al pacient en cas que aquest hagi d'anar a l'hospital. "Ja coneix el seu historial, així que anant a urgències i veient com està pot decidir ràpidament què fer", afirma el director d'Atencio Primària.

En tercer terme, el sistema integrat de Sagessa aposta per una participació de la familia en el procés de malaltia, basada en la informació sobre el procés i pla de treball amb el seu familiar, normalment del pare o la mare. "Se'ls demana opinió sobre si volen que el pacient vagi a l'hospital quan empitjora o si volen que es quedi a la residència i rebi els tractaments adients”, explica Júlia Valero, cap de l'Àrea Bàsica de la Selva del Camp.  "La majoria de familiars prefereixen que els seus es quedin a la residència, per aconseguir un major benestar i confort, principalment en els casos en què s'arriba a la siutació de fase final de la vida", continua Valero.

Per últim, la quarta línia d'actuació d'aquest model sanitari és la formació de les gericultores, és a dir, les encarregades de les cures bàsiques dels pacients. La vintena que conformen la plantilla de la Residència el Vilar reben orientacions sobre el maneig de les principals síndromes geriàtriques com és el restrenyiment, certs trastorns cognitius, la prevenció de caigudes, la prevenció de les úlceres per pressió, etcètera. A més, el Centre de Primària de la Selva compta amb una infermera experta en geriatria i cures amb complexitat, que es desplaça a la residència sempre que calgui. En aquest cas és la Sra. Katy Rodríguez, també coordinadora d'infermeria de l'ABS.

Resultats positius després de tres anys

Malgrat que el balanç estadístic del model CAPI de la Selva del Camp és reduït, ja que només s'aplica a una cinquantena de pacients, els resultats ja mostren una millora en l'eficiència del sistema i la qualitat assistencial. "Per exemple, les derivacions per hospitalització han passat d'un 24,2% a un 15,2%, mentre que les derivacions a urgències s'han rebaixat en gairebé quatre punts, del 6,4% al 2,6%", afirma Lluís Colomés, qui destaca, per damunt de tot, "l'atenció global geriàtrica i personalitzada del pacient, que fa millorar els índexs de salut".

"Si amb els diversos tests al pacient, descobreixes que aquest necessita incrementar la força muscular, per evitar riscos de caigudes, el tractament anirà en aquesta direcció i el farà un o una fisioterapeuta. En canvi si necessita guanyar massa muscular, caldrà adequar la dieta per introduir més proteïnes. En aquest cas, l'atendrà una dietetista", assegura Julia Valero, qui creu que amb aquest sistema "el circuit de serveis sanitaris és més fluid i de més intensitat quan és necessari".

Futura aplicació del model CAPI a Reus

La intenció de Sagessa és transformar el CAP Marià Fortuny de Reus en CAPI, a l'espera que el Departament de Benestar Social i Família obri la residència que hi ha construïda en el pis superior. De fet, aquest va ser el primer equipament sanitari que ja es va projectar de forma prèvia per donar l'atenció integral. A hores d'ara, Sagessa aplica el sistema integral amb els pacients de la Residència privada Ítaca Fortuny, situada ben a prop i que també depèn dels serveis del centre d'atenció primària. Per tant, "quan tot estigui en marxa, hi haurà un sistema integrat amb dues residències", explica Colomés.

Certificació de qualitat internacional dels dos centres que funcionen com a CAPI

Per tal d'assegurar un correcte funcionament de les directrius de seguretat, mobilitat i serveis de l'equipament, els responsables de Sagessa van presentar tant el CAP com la Residència El Vilar de la Selva del Camp a una acreditació de qualitat internacional. Es tracta de la 'Joint Commission International', que testeja cada tres anys els procediments interns, de confidencialitat de dades o de protocols, entre d'altres. Tant la residència com el CAP tenen, a hores d'ara, aquesta qualificació atorgada l'any 2008 i revalidada l'any 2011.