Esperanza Aguirre i Rouco Varela han arribat a un acord amb el qual l'església formarà part dels comitès d'ètica dels hospitals públics de Madrid. La funció d'aquests comitès és, a través d'informes consultius, intervenir en temes que poden ser conflicte entre l'equip mèdic i el pacient. A les comissions d'ètica d'alguns hospitals catalans també hi assisteixin religiosos, normalment és el capellà de l'hospital, però a Catalunya com a altres llocs de l'estat no és un qüestió ‘per decret' com la que s'ha imposat a Madrid.
Faig unes breus reflexions sobre aquest manament d' Aguirre i Rouco Varela. Primer de tot, no estic d'acord que en assumptes de caràcter públic no es valorin les parts implicades, i en aquesta decisió dubto que s'hagi tingut prou en compte el criteri d'altres sectors professionals que integren els comitès ètics, responent més a l'ambició política de la presidenta de la Comunitat de Madrid i de les seves idees conservadores. Una vegada més la dreta política i religiosa confonen els interessos generals amb els partidaris, oblidant realment a qui representen.
L'acord d'Aguirre i Rouco Varela atempta contra la lliure voluntat dels ciutadans i ciutadanes d'un país democràtic amb una Constitució que contempla la separació entre els poders públics i tota manifestació religiosa. L'acord, que afecta el règim de decisions de les comissions ètiques dels hospitals, que es prenen des del punt de vista terapèutic i de la dignitat de la persona passaran a tenir un marcat caràcter moral i parcial. Sinó al temps. Ja ho va dir fa unes setmanes el bisbe de Pamplona, Fernando Sebastian Aguilar: ‘Crist va morir sense pal·liatius, cara a cara amb la mort'.
L'església de Rouco Varela, es farà gestora (més encara) de l'ètica i la moral de la societat, és a dir de la conducta i de la consciència col·lectiva. Prefereixo l'ètica dels valors humans que l'inspirada divinament. L'ètica i la moral són condicions humanes que com la naturalesa i la ciència poden transformar-se i evolucionar, cosa que l'església catòlica no ha volgut entendre mai. Quan arribi l'hora de decidir sobre una sedació humanitària, un avortament, una mort digna o un tractament de biotecnologia, la medicina d'aquests hospitals patiran un important retrocés.
La sanitat pública de Madrid es troba afectada per greus intervencions polítiques. Els casos de sedacions de l'Hospital Severo Ochoa va ser un clar intent del PP de desprestigiar la sanitat pública, a favor de la privada. Mentre s'acusava als metges d'homicides, la Comunitat de Madrid va construir nous hospitals de gestió privada.
