Cada any l’abril ens regala els primers dies de la primavera i, al mateix temps que la natura desperta, nosaltres també esclatem, envoltats de bellesa.
Al nostre petit país celebrem la diada de Sant Jordi, una festa en què s’enlairen molts petons i els homes i les dones ens regalem, amb complicitat, llibres i roses que es venen a les places i a les rambles. I els nens i les nenes llegeixen la llegenda de la princesa i el drac. Ja comprendran més endavant que la vida quotidiana, lluny de la ficció dels contes, pel·lícules i cançons, és més fàcil si prínceps i princeses ens donem la mà i, convertits en parelles, famílies, amics, veïns, companys de feina i ciutadans, fem front junts als dracs que provenen d’un món ple d’incerteses. Com ens recorda el conegut i maquíssim poema Palabras para Julia, de José Agustín Goytisolo: “Tu destino está en los demás,/ tu futuro es tu propia vida,/ tu dignidad es la de todos”.
A aquesta alegria i comunió s’hi suma el fet que moltes ciutats d’arreu del món ja comencen a bategar al ritme que marquen els festivals de música, de teatre, de dansa, de circ... Així, doncs, a les nostres comarques, des de fa anys, podem gaudir del Festival Internacional Dixieland de Tarragona, que tot just es fa aquests dies, i del Trapezi de Reus i de la Fira de Música al Carrer de Vila-seca, previstes al mes de maig. Amb un pressupost ajustat, com a mags que fan que tot sigui possible, des de molts mesos abans, tècnics de cultura, professionals, programadors i artistes interactuen i treballen sense descans perquè tot surti bé i el públic en gaudeixi.
I així ho fem. Ens traiem de sobre les obligacions de la rutina diària, que sovint sense adonar-nos-en ens allunyen de la màgia de la vida, i les pengem a l’armari durant unes hores. Tanquem la televisió i l’ordinador, mirem de reüll el telèfon mòbil i oblidem la manca o l’excés de treball, la precarietat laboral, la llibertat amenaçada, l'apatia, els desenganys... i ens n’anem de festival! Marxem de casa i aquest cop no és per anar a classe, a la feina o a comprar, a corre-cuita amb els horaris que ens delimiten, sinó que ens vestim de colors i sortim a divertir-nos a l’aire lliure, en locals amb encant i en teatres, gaudint de l’art i de la cultura.
Amb el programa a la mà anem d’aquí cap a allà i enmig de riuades de gent ens creuem amb persones estimades i cares que ens són familiars, potser d’haver-nos trobat un altre any o de la complicitat de compartir un mateix esdeveniment. I el temps es queda en suspens quan grans, joves i petits ens deixem portar per la màgia dels concerts i dels espectacles: descobrim un nou grup de música, ens emocionem amb una història, ens quedem bocabadats amb la proesa d’un artista, riem, intercanviem mirades i paraules, obrim la ment, despertem la sensibilitat, ballem sense parar, ens sorprenen amb la improvisació, aplaudim a quatre mans...
En definitiva, ens sentim més vius que mai ara que ha arribat el bon temps i les ciutats comencen a bategar al ritme dels festivals.
Diana Vizán Aguado és periodista.
Dimarts, 17 de Setembre de 2024
