Les noves tecnologies han estat un canvi en la manera d’actuar i pensar de tothom. Abans no teníem a l’abast una eina que ens podia proporcionar quantitat d’informació com és Internet. Amb l’accés a la xarxa qualsevol cosa que ens interessi, ens en podem documentar tenint un ordinador i accés a Internet. Tot i això, tota informació que cerquem s’ha de contrastar, ja que no tot el que ens ofereixen via Internet és fiable.
S’ha de tenir molt clar la diferència entre societat de la informació i de la comunicació. Poder accedir a tota la informació possible no comporta fer-ne un ús intel·ligent o intel·lectual. L’individu no pot assegurar la intel·ligència de la seva comprensió i aplicació. Això ens vol dir que cada persona és responsable del que troba a la xarxa. Per exemple, Wikipedia és un web que molta gent usa per buscar-hi informació sobre un tema determinat, però aquest portal funciona de manera que tothom qui ho desitgi pot penjar-hi informació, d’aquí que pot ser que no sigui del tot certa.
L’expansió d’Internet és més que evident. Cada cop més, ja no busquem la informació en un diccionari o enciclopèdia sinó que recorrem als recursos en xarxa per trobar el que volem. A més, la possibilitat de llegir la premsa davant d’un ordinador ( Reusdigital.cat n’és un exemple) ha magnificat encara més l’ús de les noves tecnologies.
Hi ha diversos motius pels que la societat de la informació ha passat a ser la societat de la comunicació. El gran èxit de la telefonia mòbil, els xats, els blogs i el correu electrònic han fet que poc a poc les persones vagin substituint els mitjans tradicionals per aquests més moderns. A més, Internet ha trencat les barreres de la comunicació, des de qualsevol indret del món nosaltres podem buscar informació. La possibilitat d’accedir a la xarxa per poder comprar, veure anuncis, tenir televisió a la carta fa encara més accessible aquest “caramel”.
Tot i així, des del meu punt de vista, penso que Internet hauria de tenir unes fronteres que actualment no té. Tothom té accés a tot, podent accedir a fotografies de pederastes, pornografia variada o escriure comentaris ofensius. Penjar una imatge o una informació a Internet no costa gens, i no està tot el controlat que hauria d’estar, ja que només introduint una paraula clau podem trobar la informació que nosaltres desitgem, per molt desagrable que sigui.
