"Un català que juga fort a la política espanyola, que no és un militar de carrera i guanya guerres fàcils", ha assegurat sobre Prim el catedràtic en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona, Josep Maria Fradera. Per aquest expert , el reusenc "era un geni de la imatge i de la connexió entre la política dels militars i dels partits polítics". Del seu, la formació progressista, en van sortir, posteriorment, demòcrates i republicans, en un exemple de la complexitat política de l'Espanya d'aquella època. Fradera reivindica l'estudi de les connexions polítiques, populars i militars de Prim, a través d'una gran quantitat d'arxius que queden per consultar.
"És molt valent i a la vegada intel·ligent políticament. Arrisca quan ho ha de fer i quan no, fa arriscar a d'altres que paguen les conseqüències", continua Fradera, qui creu que Prim es va forjar la seva imatge d'heroi amb guerres "fàcils", com la del Marroc o la de Puerto Rico. De fet, l'historiador el defineix com un cap dels Miquelets que aconsegueix escalar, a poc a poc, en l'àmbit militar i polític. Per la seva banda, Emilio de Diego, creu que no es pot considerar Prim com un militar sanguinari ja que cal entendre el context d'una Espanya "heredera de la cultura de la violència".
Prim com a representant dels anhels del poble
El dotor en Geografia i Història i doctor en dret per la Universitat Complutense de Madrid, Emilio de Diego, opina que Prim va aconseguir arribar al punt àlgid de la política espanyola perquè "fa seus" els anhels col·lectius de la societat del moment: la llibertat i la sobirania nacional. Aquests queden fixats en un còdec que els garanteix com és la Constitució de 1869.
L'aposta per una monarquia liberal, "a una Espanya d'interessos radicalment diferents", acaba per condemnar Prim, segons Emilio de Diego. "Quan Prim assumeix el control de la situació, es converteix en l'objectiu de tots aquells que han quedat, per una raó o altra, fora del seu projecte". Alguns són els republicans federals més radicals, els carlistes, els alfonsins o el propi duc de Montpensier, "que ha recuperat l'esperança d'assolir el tro després de la mort de Napoleó III".
També, d'altres qüestions com el plantejament de desfer-se de Cuba o l'eliminació de l'esclavitud van influir en convertir el reusenc com l'objectiu número u del moment. Segons de Diego, l'assassinat es va començar a planificar en el mes de setembre de 1870.
Fortes crítiques a Pérez Abellán
Sense anomenar-lo directament, Emilio de Diego ha realitzat fortes crítiques al periodista i criminòleg, Francisco Pérez Abellán, que escampa la teoria de l'escanyament de Prim. "Només un dement, una persona sense preparació, i en un país com aquest, es pot donar el cas que s'estranguli un president del govern, 143 anys després".
"Quan aquest subjecte es troba amb la ciència i la historiografia, es dedica a denigrar. Els informes diuen clarament que va morir d'una septicèmia certificada i un estudiant de primer de medicina sap que la marca al coll és posterior a la mort", afegeix l'historiador. En aquest sentit, de Diego ha reivindicat la necessitat d'estudiar la vida de Prim, que "és realment allò que interessa".
Perfil catalanista de Prim
L'historiador de la Complutense creu que no es pot interrogar la història des d'una ideologia i pensament actuals per evitar caure en anacronismes. Per això, opina que Prim va defensar clarament els interessos catalans a Madrid, però sempre des d'una òrbita espanyola. Per tant, no se'l pot considerar ni d'un extrem ni d'un altre. Segons de Diego, el problema català neix a partir de 1840, quan hi ha un enfrontament econòmic entre el proteccionisme de Catalunya i el lliure canvi promulgat per la resta del país.
"Prim defensa el proteccionisme, però veu els temps en què es mou i fa de negociador amb la patronal catalana", manifesta de Diego, qui creu que el reusenc "no va llegir molts llibres, però té un instint polític i es fa a la universitat de la vida, coneix l'Espanya i la Catalunya del seu temps". Així, doncs, per l'historiador, no es poden extrapolar les reivindicacions catalanes de Prim de l'època amb les actuals.
En aquest sentit, Josep Maria Fradera no creu que es pugui condemnar Prim, des d'una perspectiva actual, d'haver bombardejat Barcelona el 1843, sense explicar les causes i el context de l'època, en una Espanya que vivia "en una situació de Guerra Civil, amb episodis militars d'una violència terrible". "Jo no li dono un carrer, però quan es presenten propostes per treure-li -en referència a la moció d'ERC a Barcelona- es cometen insignes actes d'hipocresia", ha indicat Fradera, qui ha subratllat que Prim "va ser el cap militar d'una operació de guerra entre els liberals".
