-
Maika Barbero
Enrique Canovaca
Què significa per a vostè poder actuar a Sant Pere?
Per mi és un orgull. Com a reusenca, les festes de Sant Pere i de Misericòrdia són importants i sempre que he pogut he anat a veure els grans concerts que s’han fet. I que al gener l’alcalde et digui que actuaràs a Reus i seràs un dels caps de cartell és un orgull. En tinc moltes ganes.
Què hi veurem al concert?
A banda de les cançons que vaig interpretar al programa, que són les que la gent espera, farem més versions de clàssics. Normalment les orquestres o els grups de versions obliden moltes grans cançons i al concert les recuperarem. Clàssics dels Rolling Stones, els Guns & Roses, de Lenny Kravitz. També cantaré el single que tinc al mercat, 'En tus manos', i avançarem alguna cançó del nou album que, si tot va bé, sortirà al setembre.
Parli’ns del seu disc?
Al disc hi haurà 'En tus manos', el single que vaig treure juntament amb Melendi fa dos mesos. Serà un reflex de les meves influències i, tot i ser de l’estil del single, serà diferent. Puc avançar que serà meitat en castellà i meitat en anglès. Sempre he volgut cantar en anglès i no vull deixar-ho de banda. De fet, volia gravar-lo tot en anglès, però crec que funcionarà millor meitat i meitat al mercat espanyol. El primer single ja l’he tret en castellà i el segon, que sortirà amb la presentació de l’àlbum serà en anglès. Hi haurà un parell de cançons que sonen molt a l’estil de U2 i Coldplay, hi ha un balada molt roquera a l’estil d’Scorpions o d’Heroes del Silencio, hi haurà cançons que s’assemblen més a l’estil de Bon Jovi o Brian Adams.
Com ha estat treballar amb Melendi durant i després de ‘La Voz’?
Fora ha estat millor. En les dues últimes gales ja va ser més íntim, però al principi erem catorze i havia d’estar per tots. Tot i així, sempre va estar molt per nosaltres. Quan va acabar-se el concurs, es va oferir per treballar junts en aquesta cançó i llavors ja hem estat molt en contacte. No hi havia les pautes de la televisió. Treballar fora amb ell ha estat descobrir un Melendi molt més personal del que vaig conèixer dins del concurs.
Què va sentir quan van girar-se i després van lluitar per vostè tots els coach del programa?
És una experiència que no oblidaré mai. Surts a l’escenari pensant en el minut i mig de la cançó i desitjant que un es giri per poder estar dins del concurs. Però va ser començar a cantar i als quatre segons, Melendi, Rosario i Malú, tots tres seguits, van pitjar el botó i David Bisbal ho va a fer quinze o vint segons després. Havia d’acabar la cançó, m’estaven mirant i aplaudint. El Bisbal, movent els braços. Tots parlant, dient que els havia d’escollir, no sabia on mirar i pensava que estava en un món paral·lel, que allò no m’estava passant a mi.
Per què va escollir a Melendi?
Qualsevol dels quatre no era ben bé el meu estil però tenia en ment que escolliria a Melendi o a Malú perquè són els que més em cridaven l’atenció. Malú, pel seu registre de veu i perquè a casa meva sempre han estat seguidors seus. I Melendi, pel seu estil i per les seves lletres. I un cop allí, el que em va dir Melendi em va empènyer a escollir-lo.
Esperava arribar fins a la final?
No, en absolut. A la fase de les batalles ja ho vaig passar malament, perquè em van enfrontar amb el Toni i ell és un gran roquer. Va ser una pena perquè ell hauria pogut continuar si hi hagués hagut un altre enfrontament. De fet, passar les audicions a cegues ja va ser una passada.
S’ha sentit recolzada per la ciutat de Reus?
Sí, completament. Només al començar el programa ja vaig rebre seguidors. Tant la gent de Reus com de Tarragona van bolcar-se molt. Quan estava a dins vaig saber que la família i els amics havien penjat cartells. Les botigues de la ciutat em donaven suport i l’alcalde va baixar al meu barri (Juroca) a veure la gala en directe a la pantalla gran que es va instal·lar.
Com es viu amb les normes que hi ha darrere del programa, perquè en molts casos són molt dures?
Eren moltes hores de feina, i poques de son i així no es pot cantar. Els horaris eren molt extensos, perquè s’havia d’assajar amb el coach, amb la banda, sol; s’han de fer les proves de vestuari. A la televisió saps quan entres però no quan surts. Però el tracte va ser molt bo i no vam tenir cap queixa. La part negativa és que no vam cobrar ni un duro, per molt que els concursants de Gran Hermano sí que ho fan.
Què creu que pensen tots aquells que li van donar un no per resposta en altres castings?
No m’ho he plantejat mai. No crec que hagin pensat res, però tampoc m’importa. Només he fet tres càstings, a banda del de 'La Voz'. En dos em van dir, no gràcies, però en un altre van dir-me coses que no trobo normals. No pots enfonsar moralment a una persona. Et pot agradar o no com canta, però crec que els comentaris personals s’han de deixar de banda. Suposo que han de fer el seu paper dins d’un producte televisiu, tot i que vaig veure que ho van dir perquè ho pensaven. Ara si algú s’ha pogut penedir ha estat la productora, tenint en compte el fenomen televisiu que ha estat i els patrocinadors que ha tingut Telecinco.
S'hagués presentat al concurs si les audicions no haguessin estat a cegues?
Possiblement no. Vaig veure el format original, 'The Voice', a Holanda, i ja no me l’imagino de cap altre manera. El punt fort són les audicions a cegues, perquè sinó hauria estat més del mateix. La novetat d’estar d’esquena és el que genera la curiositat i si t’agrada el que sents prems els botó i no saps el que et trobaràs. Suposo que si fos un càsting normal, potser hi hagués anat però hauria estat un càsting més.
La música és més imatge que música?
Totalment. Si mires les llistes d’èxits o d’iTunes, el 60% de les cançons són producte del màrqueting. Carle Rae Jepsen, PSY o Justin Timberlake són un producte d’imatge. I, per molt que al programa s’hagi volgut vendre com la veu, al final sempre acaba guanyant el màrqueting. M’agrada molt com canta, però el meu company Jorge va arribar a la final perquè tenia un grup de seguidores molt important i a l’hora de votar el públic això es nota. I molta gent votava els membres de l’equip de David Bisbal, per David Bisbal. Desgraciadament el màqueting segueix comptant molt. Potser en gèneres com l’òpera, que és més elitista, el físic no importa tant, però en una societat consumista com la nostra la imatge i la música van de la mà.
Sorprèn que una dona canti rock i que ho faci en la seva tesitura?
Crec que sí. Quan cantava a Salou, el públic que tenia, principalment anglès, ja els sorprenia. Em deien exemples com Tracy Chapman o Bonnie Taylor, i aquestes veus des dels vuitanta fins a ara no s’havien trobat. Ni a Regne Unit, ni a cap altre lloc. Va ser una sorpresa i més aquí a Espanya, on les cançons que vaig cantar, es van sentir en aquella època i molt de passada. Brian Adams no es va fer famós aquí pel 'Heaven', sinó per la banda sonora de Robin Hood. Crec que el pas pel programa ha estat recuperar una època molt bona, per mi la millor de la música, amb una veu diferent. I això va ser el que va enganxar a la gent.
Finalment, quins són els seus projectes futurs?
Amb la meva banda, estem treballant en el material de l’àlbum. Hem de gravar guitarres, bateries... I quan surti el CD, el presentarem a diferents llocs de l’Estat. Mentrestant, ara a l’estiu, segueixo aprofitant l’empenta de 'La Voz' i faig actuacions sola o amb altres companys del concurs interpretant les versions del programa, per fer que la gent no s’oblidi de tu.
