treballar amb les posibilitats econòmiques evidents.
Jo de sempre havia cregut que l'esport hauria d'èsser de participació i competició, però sense cost, anys endarrera, molts anys evidentment alguns jugadors si tenien una feia de treball professinal, ademés, es dedicaven a jugar a l' hoquei damunt patins. i alyres esports. Però la crisi, no és l' ùnica raó perquè els jugadors no vegin que cada club te una "butxaca" diferent i una mentalitat diferent es clar! El Resus Deportiu de Hoquei, haurà de arribar fins on pugui, i si els ingressos no son els de fa anys, no serà per la situació economica, també serà perquè no es pot viure de la nostàlgia de fa quaranta anys. També demanaria una reflexió a les persones que van a l'hoquei i que l`'ultim partit a casa davant el Lloret, el que es va viure a les grades dona per pensar que uns més que altres, no vàrem saber acomiadar a l' equip com caldria.. el jovent els acustics del bombo i els seus entorsn van saber donar la nota positiva i demanar amb llibertat la participació d'un dels jugadors en Molet. Era un dia especial. Ens deien fins a sempre però amb un adeu no gens desitjat tres jugadors que mai ogblidarem les seves parts positives. Vaig trobar molt trist l' actitut de certes persones i em refereixo a la grada en general. Demano i seria desitjable un: "mea culpa", i si no és així, en tot cas que el meu testimoni serveixi no per dividir sinó per treballar i també de tant en escoltar.
