-
Retrat de Marià Fortuny
L’any 1977, el Consell Internacional de Museus (ICOM) va instituir el 'Dia Internacional dels Museus', que se celebra oficialment el 18 de maig, per tal de sensibilitzar el gran públic respecte al paper que els museus tenen –o haurien de tenir– en el desenvolupament de la societat. En anteriors lliuraments, he fet referència a la doble commemoració que se celebra enguany de la inauguració del Museu Municipal 'Prim-Rull' (1934) i del Museu d’Arqueologia Salvador Vilaseca (1984). Ara tractaré, breument, d’un altre museu que no es formalitzà.
A Reus hi hagué, a les darreres dècades del segle xix i a les primeres del xx, diversos projectes i intents –més o menys reeixits– de particulars (com Ferran de Miró) i d’associacions locals (com el Centre de Lectura o l’Agrupació Excursionista de Reus) de formar unes quantes petites col·leccions d’objectes artístics, arqueològics o històrics obertes al públic. El setembre de 1909, l’escriptor alcoverenc Josep Aladern (Cosme Vidal) va llençar la idea (a les planes del setmanari El Rossinyol) de formar un museu municipal en què es poguessin veure obres signades per artistes reusencs tan coneguts i reconeguts com Fortuny, Tapiró, Galofre o Llovera. Uns quants anys després (1919-1922), el crític d’art barceloní Joaquim Ciervo va proposar més formalment que es fes servir la casa natal de Fortuny per a instal·lar-hi "una Biblioteca y recuerdos" del genial artista. Les circumstàncies no ho van permetre i el Museu Municipal que s’inaugurà el 14 d’abril de 1934, tot i contenir obres de diferents artistes locals, tenia un caràcter molt més general.
Més endavant, l’agost de 1952, en un editorial del setmani Reus es va tornar a esmentar la possibilitat d’instal·lar un Museo Fortuny en la casa natal del más ilustre de nuestros artistas; al mateix número es publicava un article de l’arquitecte Antoni Sardà Moltó sobre el seu projecte de Parc Municipal i recinte per a la Fira de Mostres (a l’àrea ocupada per l’actual Parc de Sant Jordi), en el qual s’esmentava un edifici que podría ser el deseado Museo Fortuny, con una Torre bien centrada al arroyo de la Avenida por la parte de Correos, como cuerpo decorativo del Museo (Reus, 30 d’agost de 1952, p. 1 i 7-8, respectivament). Aquests dos esments van provocar un petit debat, reflectit en els números següents del mateix setmanari. L’arquitecte Sardà va aclarir de seguida que l’edifici que formava part del seu projecte de recinte de la Fira només en portaria el nom, de Museu Fortuny, no para albergar con carácter exclusivo obras del gran pintor, sino para reunir todo lo que pueda integrar dignamente un Museo local (Reus, 13 de setembre de 1952, p. 4).
Un altre dels textos publicats aleshores fou signat per Juan Juderías, funcionari del Banc d’Espanya que havia viscut a Reus fins al 1946 i que –entre altres coses– era membre de l’anomenada “Agrupación Mariano Fortuny” (o “Agrupación Fortunyista”), que s’havia format anys enrere a Madrid i que tenia entre els seus objectius l’adquisició de pintures, llibres, fotografies i altres objectes relacionats amb l’artista i la seva època. Al seu article, Juderías recordava que la qüestió del Museu Fortuny a Reus havia estat originalment suscitada per una promesa de l’Ajuntament presidit entre 1943 i 1947 per Antoni Valls Julià i que, arran d’això, s’havien obtingut diverses donacions d’obres artístiques (Reus, 20 de setembre de 1952, p. 8). De fet, al llarg de les dècades dels quaranta i dels cinquanta va ingressar al Museu de Reus un nombre considerable de peces d’aquesta mena, bé per cessió directa dels mateixos artistes o dels seus hereus, bé per intermediació de l’“Agrupación Fortunyista”, i fins i tot l’arquitecte Navarro Borràs havia elaborat un “Anteproyecto de Museo Municipal de Pinturas ‘Mariano Fortuny’”, que va signar a Reus el febrer de 1948.
El 15 de gener de 1954 es va inaugurar al Museo Romántico de Madrid una exposició de les obres de Fortuny i Marsal i de Fortuny i Madrazo que aquest últim i la seva esposa havien donat a Reus i que havien estat dipositades temporalment a casa del marquès de Rialp, president de l’“Agrupación” (Reus, 23 de gener de 1974, p. 7 i 1). Juan Matas Güell, delegat d'Eduación Nacional de 'FET y de las JONS', va publicar un article al repetit setmanari en què deia que el principal desig de l’esmentada Agrupación era que els materials reunits en aquella exposició, més els que ja eren al Museu de Reus y todos cuantos en el futuro puedan adquirirse, por donación o compra, constituyan la piedra angular del futuro Museo, que ha de levantarse en nuestra Ciudad a la memoria de uno de sus hijos más preclaros (Reus, 23 de gener de 1954, p. 6). Les obres exposades a Madrid van ser traslladades a la nostra ciutat dos mesos després, però la seva exposició a la nostra ciutat no es va portar a terme fins la festa major de 1955. Com va explicar aleshores Cèsar Ferrater, membre de la Junta de Museus de Reus, la mostra es va fer al Palau Municipal, ya que por falta de espacio, no es posible todavía instalar toda esta cosecha artística e histórica en su Museo, lugar destinado adecuadamente para su perenne guarda y honor (Reus, 2 de juliol de 1955, p. 7).
La manca d’espai a l’edifici del carrer de Sant Joan (cal Rull) era evident, però aleshores ja era en camí de solucionar-se amb una altra seu per al Museu, que s’havia d’instal·lar als baixos d’un gran edifici de nova planta que era previst de construir a l’actual plaça de la Llibertat, una nova seu que ja havia estat anunciada a la premsa provincial (Diario Español, 22 d’agost de 1954, p. 5) però que –de fet– només era una modificació o derivació del projecte general, que s’ha esmentat abans, de l’arquitecte Sardà (1952). La construcció va durar uns quants anys i, quan ja n’era pròxima la finalització, es va començar a parlar del contingut i de la distribució del nou Museu, el qual en alguna ocasió fou fins i tot denominat Museo Fortuny (Reus, 5 de desembre de 1959, p. 6), tot i no ser monogràfic sinó simplement una nova seu –això sí, amb molta més capacitat– del Museu Municipal de Reus, tal com es va poder comprovar el dia de la seva inauguració oficial (el 15 de setembre de 1961).
