Dijous, 28 de Març de 2024

21-D, nova prova de foc

20 de Novembre de 2017, per Jesús Gellida

Les diferents forces polítiques ja han ultimat les seves llistes de cara a les eleccions imposades per Mariano Rajoy. Uns comicis, com aposta de l'executiu espanyol per donar una sortida a la crisi catalana, que es desenvoluparan en un context de repressió, intervenció i judicialització d'un conflicte polític.

En aquest context, l'independentisme mira de resituar-se després de la declaració no efectiva d'independència i de la suspensió de l'autogovern. Els partits independentistes es presenten per separat en tres candidatures diferenciades, però amplies, que intentaran conformar un front republicà amb punts en comú com: restablir el "govern legítim" usurpat pel 155, llibertat per a les preses polítiques i obertura d'un procés constituent per avançar en la construcció de la República Catalana. Per la seva banda, l'unionisme ha convertit els comicis en una batalla a cara o creu contra l'independentisme, per a la que comptaran amb el favor de l'aparell de l'Estat. La seva estratègia serà la d'articular un front constitucionalista posterior al 21D. Finalment, els Comuns intentaran trencar el marc plebiscitari d'aquests comicis, argumentant la pertinença d'obrir un marc constituent i recuperar la defensa dels drets socials.

ERC - Catalunya Sí: Els republicans estan cridats a ser els grans vencedors d'aquests comicis. Aquest cop sí, ERC fa el pas de presentar-se en solitari per intentar convertir-se en el partit central de la política catalana en el proper període. Els d'Oriol Junqueras no han volgut reeditar Junts pel Sí, i van fer l'hàbil proposta de què només participarien d'una coalició amplia independentista si aquesta anava des dels neo-convergents del PDeCAT fins als anticapitalistes de la CUP. Junqueras encapçalarà formalment una candidatura que, finalment, també incorpora a Carme Forcadell, així com a MES, Avancem i Demòcrates i a persones rellevants del camp sobiranista. Els consellers del Govern empresonats com Romeva, Mundó i Bassa, i els exiliats a Brussel·les, Comín i Serret també s'integren a Esquerra. No obstant això, a causa de la situació judicial, Junqueras ha apuntat com a presidenciable a Marta Rovira, en una carta a la militància –des de la presó–. Els republicans han fet autocrítica, admetent que el Govern no estava preparat per fer efectiva la independència en un context de risc de "violència sense límits" que preparava l'Estat. ERC crida a fer un front comú coordinat per ampliar les bases socials de la República, i fa una aposta per impulsar un govern de concentració post 21-D. Una aposta qüestionada pel PDeCAT que, en paraules de la seva coordinadora general Marta Pascal, argumenta que la independència exprés no existeix; en el que sembla un intent per tornar a la política del "peix al cove" dels convergents.

Junts per Catalunya: Aquesta candidatura és l'encapçalada per Carles Puigdemont, el qual ha tingut les mans lliures per a la seva configuració. Un intent dels convergents d'amagar les sigles del PDeCAT i d'intentar reivindicar l'herència de Junts pel Sí, ja que, encara que sigui nominalment, és la candidatura que més recorda a la coalició unitària de l'independentisme el 27S. Puigdemont lidera una llista transversal acompanyat d'alguns dels consellers empresonats com Turull i Rull; amb personalitats independents i amb Jordi Sánchez, expresident de l'ANC també empresonat, com a gran fitxatge. Una llista, on no hi ha cap membre de l'executiva del PDeCAT, i que ha comportat un malestar intern com que Puigdemont actués al marge del partit. Una aposta personal per intentar evitar el marcat descens que pronostiquen les enquestes, i en la que la responsabilitat dels resultats recaurà també, plenament, en Puigdemont. L'estratègia discursiva de la candidatura és la de la restauració del "govern i les institucions legítimes" de la Generalitat, alhora que avançar cap a la República obrint negociacions amb l'Estat i Europa d'acord amb la realitat post 21D.

En Comú Podem - Catalunya en Comú: Xavier Domènech encapçala una candidatura que reivindica la construcció d'una nova Catalunya com a República lliure de corrupció, amb igualtat d'oportunitats, democràtica i sobirana. En aquest sentit, els Comuns defensen la necessitat d'impulsar un procés constituent que tingui en el seu centre el dret a l'exercici de l'autodeterminació. No obstant això, la candidatura no estarà exempta de dificultats, al situar-se com a frontissa entre independentistes i unionistes, en una nova campanya electoral d'unes eleccions que, després de tot el que ha succeït des de l'1 d'octubre, seran llegides en clau plebiscitària. Així mateix, no és gens esperançador que els Comuns comencin la precampanya amb la intervenció de Podem Catalunya per part de la direcció de Madrid de Podemos, la qual va propiciar la dimissió d'Albano Dante i la creació d'una escissió, "Som Alternativa". A aquesta crisi, cal sumar les conseqüències de la decisió de Barcelona en Comú de trencar el pacte de govern municipal amb el PSC, així com les males pràctiques de la "nova política" en la configuració de les llistes i en la realització del programa electoral. En aquest sentit, els Comuns corren el perill real de reeditar un Catalunya Si Que Es Pot 2.0. Per evitar-ho, almenys quant a resultats, els de Domènech intentaran seduir als votants desencantats del PSC pel suport d'aquests a la intervenció de Catalunya.

CUP – Crida Constituent: Els anticapitalistes van ser els darrers en decidir que es presentarien a unes eleccions que consideren il·legítimes. La seva assemblea va acordar presentar-se el 21D sent el pal de paller d'una candidatura clarament rupturista, independentista i d'esquerres, la més àmplia possible. En aquest sentit, els cupaires no han estat capaços de sumar ni a Som Alternativa i al Procés Constituent, i la seva candidatura només s'ampliarà amb els Pirates i alguns independents, que aniran dins de la Crida Constituent. Carles Riera, provinent d'Endavant, encapçala la candidatura. Una llista amb perfils massa autoreferents de l'esquerra independentista que, des de les seves pròpies files ha rebut crítiques, per no ampliar més l'espai amb altres sectors favorables a la República i a la defensa d'un programa d'emergència social, que haguessin servit per sumar majories per impulsar un procés constituent popular. Tanmateix, la candidatura de l'esquerra independentista és la garant de l'avanç en l'autodeterminació de Catalunya, tal com van demostrar amb la seva coherència en les anteriors legislatures.

Ciutadans: Inés Arrimades parteix des d'una bona posició per intentar reeditar o millorar els resultats del 27S, els quals la van dur a ser la líder de l'oposició. En aquesta cursa, Ciutadans continuarà presentant-se, amb Arrimades al capdavant, com el vot útil front a l'independentisme i per enterrar el Procés. La seva pugna central per l'electorat serà amb el PSC, als que acusa de voler reeditar un altre tripartit i els planteja, a l'igual que el PP, impulsar un govern format pels tres partits "constitucionalistes", si tenen majoria. Quant a la seva precampanya, els d'Arrimades continuen mostrant-se com els garants de la llei i l'ordre, amb una defensa a ultrança de la Constitució espanyola i de la unitat de l'Estat. I continuen promulgant els atacs a l'escola pública i al català, denunciant que els mitjans públics de Catalunya "manipulen la realitat", i divulgant una suposada ingerència Russa.

PSC – Units per Avançar: Els de Miquel Iceta es resituen en el mapa polític català per intentar superar els mals resultats dels anteriors comicis, i no patir un càstig major pel seu posicionament, favorable a la intervenció de l'Estat de l'autogovern català, al costat de Ciutadans i PP. En aquest sentit, el degoteig de baixes significatives de militants del partit, així com de la pèrdua d'alcaldies importants, com la de Blanes, o de la desaparició de la seva presencia als governs de Barcelona, Sant Cugat i Girona, entre d'altres, són només alguns exemples de la seva deriva. Per intentar superar aquesta situació, els socialistes volen aglutinar al catalanisme moderat, i han pactat amb Units per Avançar, hereus de l'extinta Unió. Tot i les diferències de projectes, els dos partits han acordat el veto a un referèndum pactat. En aquest sentit, Iceta assegurà que el PSC no pactarà amb qui vulgui la "ruptura", i defensa que la solució al conflicte entre Catalunya i l'Estat s'ha de resoldre per la via de la reforma constitucional; una reforma vetada ja pel Partit Popular. Un altre punt d'acord amb els ex-Unió és, curiosament, el de deixar sense efecte el 155 per recuperar i millorar l'autogovern de Catalunya, un autogovern en suspensió amb el suport del PSC.

Partit Popular: Xavier Garcia Albiol és el candidat més mal posicionat del bloc dels partits unionistes, però, no obstant això, comptarà amb tot el suport de l'executiu de Rajoy. Els populars ja amenacen d'allargar l'aplicació del 155, si el nou Govern català elegit no és "lleial" a la Constitució espanyola. En la mateixa línia que Ciutadans, Garcia Albiol ha proposat acordar tres punts en els programes electorals de les forces favorables al 155. No pactar govern amb cap partit independentista, no promoure cap tipus de referèndum -ni unilateral, ni acordat- i afavorir un pacte de govern entre els partits autodenominats "constitucionalistes" si tenen majoria, són les seves propostes.

Aquestes són les candidatures que competiran el 21-D, en unes eleccions decisives, on els escenaris i fulls de ruta posteriors estaran condicionats a si hi ha o no una nova majoria d'escons independentistes al Parlament, però, sobretot, a si els independentistes superen el 50% dels vots.

Jesús Gellida és politòleg.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics