Als pobles no s'hi haurien de presentar els partits nacionals. Almenys als petits. Entenc per què és així. I entenc que és beneficiós tenir complicitats. Ara bé, ja em diran quin efecte els fa quan ve una patum un diumenge al migdia al casal del seu poble per donar suport a un candidat que fins a aquell dia no sabia ni com es deia. Hi ha centenars, milers de persones que dediquen el temps lliure a treballar pel seu municipi. Gent que no surt als diaris. Gent que no cobra. I tant me fa si són d'un partit o d'un altre.
Els seus veïns els han de votar si pensen que coneixen la ciutat, tenen idees i són capaços d'executar-les per millorar la vida dels veïns. I, en canvi, passa que hi ha candidats que guanyen perquè l'elector vota el partit sense saber ni quina cara fa el candidat. I és cert que passa també que hi ha ciutadans que voten un alcalde encara que sigui d'un partit que mai votarien en un altre tipus de comicis. I també hi ha el cas de les marques blanques que se sumen a un partit, però en realitat cap dels integrants de la llista és d'aquell partit.
Però els ajuden en la logística. I hi ha encara les llistes fantasma. Partits que es presenten amb gent que mai ha posat els peus al poble, però que han d'esgarrapar vots pel còmput global. O sigui que, per molt que ens hi encaparrem, no són eleccions homologables. I per això em sembla un error que es vulguin presentar com una primera volta del 27-S. I em sembla un abús que l'ANC, que és una entitat que té un predicament molt gran, doni suport als alcaldables independentistes, sense valorar aquest eclecticisme.
A Catalunya hi ha 947 municipis. Cadascun amb la seva casuística. I no té res a veure ser independentista, o no, a l'hora de ser un bon alcalde de Mura, Sant Llorenç Savall, el Masnou o Batet de la Serra. No tinguem el complex de pensar que, no sé a on, llegiran els resultats en clau de suport a la independència. Ja la votarem el 27-S.
Tian Riba és periodista.
