Nadal passat, Cap d'Any a la vista i anunciada l'arribada dels Reis d'Orient, per a molts de nosaltres aquestes festes van transcorrent en la més absoluta normalitat. Els rituals dels regals i dels banquets estan ben instal·lats al nostre cervell gràcies a la tradició i, sobretot, gràcies al màrqueting. Però sembla que també ho estan els missatges agres que no troben cap moment millor per expandir-se i burxar en els nostres sentiments de culpabilitat col·lectiva que aquests dies. Ens passem imatges acusadores que mostren l'agonia dels refugiats, l'extermini d'ètnies delmades per la guerra, la sida i la fam o l'angoixant marginalitat dels que, entre nosaltres, sobreviuen com poden a la pobresa.
Són realitats innegables i cruels, sí, però ho són els 365 dies de l'any, tots els anys, un darrere l'altre. No ens ve del Nadal, doncs, sinó de la miopia i de la covardia que ens paralitzen quan es tracta de fer que les coses canviïn. I no canvien només contribuint i sumant-se solidàriament a aquells que s'arremanguen per treballar a primera línia en qualsevol d'aquests fronts. Canvien, sobretot, quan s'exerceix la determinació, quan posem en els llocs de responsabilitat persones que són capaces i que volen transformar la societat. Poca cosa en traurem, d'anar posant fel als torrons, si quan hem de passar a l'acció fem com els cargols.
Enric Serra és periodista.
