Dimecres, 03 de Març de 2021

Anys

28 d'Agost de 2015, per Manuel Cuyàs

Avui faig anys. Una acumulació excessiva. Ho veuré? Assistiré a la proclamació d'una Catalunya independent i a la posterior construcció d'un nou estat? Hi ha gent de la meva edat que aquestes preguntes els torturen. “No em vull morir sense viure-ho.” Jo, per precaució vital, no dramatitzo tant. El procés serà llarg i tindrà molts entrebancs, vull dir que em sembla que res no serà tan fàcil ni curt com alguns es pensen. Les eleccions programades per d'aquí un mes indicaran on ens trobem, i a partir de llavors caldrà treballar molt.

A casa érem “separatistes” quan ningú no ho era i no es podia dir. Ara, assistint a actes de caire independentista, em trobo antics companys de classe. Si llavors m'haguessin expressat les seves inquietuds hauríem pogut fer una bona colla conspirativa. Potser no deien res per por, però jo més aviat penso que són conversos. Ben mirat, també jo sóc un convers. Amb l'adveniment de la democràcia vaig formar part del contingent que va creure que la convivència amb Espanya era possible. Les successives decepcions que ara no cal enumerar perquè són del domini públic des de la sentència de l'Estatut del 2010, m'han tornat a la posició inicial. No ho dic amb orgull. Molt sovint penso que la convivència amb una Espanya respectuosa amb Catalunya hauria estat desitjable. Els meus cognoms indiquen una antiquíssima procedència nòrdica, francesa i germànica, però incorporacions familiars recents, que acaben pesant més, parlen d'Andalusia. Un dia la Carme Forcadell, líder de l'ANC, va reconèixer davant meu: “Em sento més propera a Saragossa que a Tolosa de Llenguadoc.” Deixem ara a banda la derrota del 1714 i les posteriors repressions: jo també. Els marcs mentals treballats pels anys, pels fets històrics, pels notaris, pels capítols matrimonials o per la lliga de futbol pesen molt. El que passa és que aquells amb qui ens hauríem pogut entendre no obliden ni deixen a banda la derrota, per ells victoriosa, del 1714 ni que els assegurem que estem més solidificats amb Jaén que amb Montpeller, per dir el nom d'una ciutat que ens cau més a prop en quilometratge i història.

Es diu que els britànics perden totes les batalles menys l'última. Dispensin la incòmoda terminologia bèl·lica: en quina batalla ens trobem? Sigui quina sigui, ha de dur a la victòria. Si no l'aconseguim nosaltres, que ens fem vells, serà feina de les tropes de refresc. El meu amic Jaume, de la meva quinta, em fa un estimulant regal d'aniversari: “Al món li provaria un estat amb els valors de Catalunya.” Un altre dia hi donarem voltes.

Manuel Cuyàs és periodista i llicenciat en Història de l'Art.

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (7)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Mª Mercè  31 d'Agost de 2015

A qui li confiariem aquest estat Independent

A politics de Convergència junt a la seva Fundació CatDem ???

Tenim cap polític o Partit polític que us doni, que ens doni la suficient confiança ??

Mª Mercè  31 d'Agost de 2015

Moltes felicitats !!!

Fa be en plantejar-se la pregunta : Ho veure ?
Aquesta pregunta us tortura, en serio....? hi quant fa que viviu torturats ? , ja, ja, ja,...desde que la vostra colla conspirava com causar perjudici o mal, al que estava establer....
Doncs " menuda pandilla "
Gràcies josep, per recordar-nos Montpelier !!!

josep  28 d'Agost de 2015

MONPELIER porque? no es

MONPELIER porque? no es casual como Vds. dice,sencillamente allí nacio en Rey Jaime I,Rey de ARAGON DE VALENCIA DE MALLORCA conde de BARCELONA Y DE URGEL, señor de MONPELIER y algunos mas.CATALUÑA siempre a estado unida a ESPAÑA de siempre es parte de ella no se concive de otra manera,y yo como catalán estoy orgulloso de pertenecer a esta gran nación ESPAÑA que algunos catalanes tengan esta ideas es lógico y aceptable como idea lo demás es un delirio

josep  28 d'Agost de 2015

En cuanto a 1714, son Vds.los

En cuanto a 1714, son Vds.los nacionalistas que la teneis muy presente, de hecho en contra amuchos catalanes que no recuerdo pidieron consentimiento hiciero la fiesta nacional de una derrota, lo mismo que el himno nacional catalán siempre había entendido y me enseñaron era AL CANT DE LA SENYERA,1714 es sencillamente un refente nacionalista .

josep  28 d'Agost de 2015

España debe ser respetusa y

España debe ser respetusa y ataluña con esta,(No as pot fer sempre la puta i la ramote con fa al Sr. Mas)por eso hallamos que Cataluña pide algo en Madrid lo miran 300 ojos porque no se fian.Y CUANDO DIGO CATALUNA QUIERO DECIR EL GOBIERNO DE LA GENERALIDAD, no los catalanes como jo.Als meus cognons son tots catalans i purs li dire alguns VALLESPI-LLOP-SUÑE-ROCA-CABISTANY-VILANOVA-PALLESRES.

josep  28 d'Agost de 2015

Hi collas de conspirativas

Hi collas de conspirativas habían muchas después de la guerra en España, cada una con diferentes ideas,y en lo refente a Cataluña collas Catalanistas i separatistas hace siglos que existen no es una cosa nueva.El estatuto del 2010 ( ja se que muchos se van a rasglar la vestiduras) fue una cosa de listillos creyendo tenían agarrado a PSOE, es cierto lo Zapatero dijo, y el Sr. Maragall exploto, lo pago después muy caro y fuerte, pero era una Constitución Catalana que el pueblo español no podía aceptar.

josep  28 d'Agost de 2015

De las elecciones,saldra una

De las elecciones,saldra una nuevo gobierno en la comunidad autónoma de Cataluña, RES MES,que algunos crean otra cosa es su problema, pero la verdad es esta, también es cierto que los que gobiernan en Cataluña siempre han llevado la cola entre las piernas,buscando con mentiras y filingranas queren hacer pasar una cosa CONTRARIA A LA LEY.En mi casa no son separatista y muchos menos independentistas, somo Españoles y Catalanes lo normal como la mayoría de los habitantes de cataluna