És el que jo ja he dit en diverses ocasions, i del que n'estic plenament convençut. La diferència és que ara veig que ho diu una política que en el seu moment va ser una de les incitadores del fet i, això, ja és una altra cosa.
A finals del mes de març, en diversos mitjans s'han publicat les manifestacions de la senyora Esperanza Aguirre admetent que anar contra l'Estatut va ser un error, això si, sense perdre ocasió per recordar que llavors, el 2006, el president del seu partit ja era el senyor Rajoy i que va ser ell qui va estar al front de l'ofensiva contra la Norma catalana. En aquest sentit, és veritat, recordem que ell, en persona, va presentar al Congrés dels Diputats els 4 milions de signatures per demanar al Govern (del PSOE) sotmetre el nou Estatut a referèndum en tota Espanya.
El document de proposta del Nou Estatut d'Autonomia de Catalunya havia estat aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 setembre de 2005. Fou admès a tràmit i aprovat pel Congrés de Diputats el 30 de març de 2006 i pel Senat el 10 de maig de 2006 després d'una substancial modificació, i finalment fou aprovat en referèndum pel poble de Catalunya el 18 de juny de 2006 i publicat oficialment per la Llei Orgànica 6/2006 de 19 de juliol de 2006.
Cal deixar clar, també, que l'Estatut d'Autonomia de Catalunya és la norma institucional bàsica de Catalunya, desenvolupada amb el que s'estableix al títol vuitè. De la Constitución Española de 1978. Té, doncs, caràcter i rang de llei orgànica de l'Estat.
Això, dit ara, desprès de poder veure tothom, ells els primers, l'incendi que van produir i que han anat atiant des de llavors ja de poc poden servir, a no ser que anessin acompanyades d'un canvi radical d'actitud en vers Catalunya, com a poble, com a país. Cosa que, quasi que es pot assegurar al cent per cent de probabilitats, no es produirà i, a més, es podria afegir que vagin en compte perquè seran criticades i mai acceptaran els que estan acostumats a viure tal i com està tot i que, en gran quantitat, són els seus propis votants. A aquests, que ningú els hi vulgui explicar el sentit ampli i complert de la Constitución. Que ningú els hi vulgui fer veure la injustícia de les Balances Fiscals. Que ningú els hi vingui en reconèixer realitats històriques, culturals i econòmiques diferents per una convivència més equitativa i real en un mateix espai o, en aquest cas, Estat.
Si, senyora, va ser un error del seu partit, i molt greu, i vostè hi va col·laborar activa i bel·ligerantment, de la mateixa manera també van ser greus, abans, el 2005, les seves declaracions públiques amb motiu de l'opa de la catalana Gas Natural a Endesa manifestant el seu temor a que, accedint-hi, la seu de l'empresa elèctrica es traslladava fuera del territorio nacional.
