(Des de la barra del bar Miami)
Arribo que gairebé encara no hi ha ningú, l'Esteve a la barra trafiquejant, i una parella asseguda a una taula, la resta de taules estan lliures encara, de fet són dos quarts de 7 de la tarda, encara és d'hora, i tot i que ja no fa tanta calor, les persones esperen el capvespre, per poder gaudir de la fresca amb una cervesa fresca entre les paraules.
Aquest any l'he pogut gaudir poc aquest jardí al centre de la ciutat, un luxe d'espai que poques ciutats tenen, de fet a Reus, podem gaudir del jardí de la Casa Rull, del racó de la Palma, de Cal Massó, tots ells espais municipals, que a través d'una gestió externa, fa que puguem gaudir del patrimoni de la ciutat.
Però bé, vaig al que em mou a escriure aquestes paraules. Un cop allà, i molt ben acompanyat per una persona que em guspireja la mirada, des de fa 13 anys, demanem les respectives begudes i esperem amb calma la primera de les trobades, doncs allà, hem quedat amb diferents persones, això si, en diferents hores.
Ha arribat la primera de les convidades, i hem estat parlant de terrats, somnis, concerts, sopars a la fresca, concerts acústics. Ha estat una explosió de creativitat, color, i imatges, que anaven passant per davant de les nostres imaginatives retines, i així ha arribat l'hora de què arribés la segona persona amb la qual havíem quedat.
En un principi s'ha afegit a la conversa, sorpresa de trobar-se allà a la primera convidada, però en cap cas estava premeditat de què passes així. Només que un, aquest estiu ha estat poc per Reus, i avui he aprofitat per poder tancar cercles.
Hem estat fent petar la xerrada els quatre, hem parlat de l'estiu, les vacances, el retrobament brillava als ulls, i així de mica en mica la primera persona ha anat acabant la seva cervesa, per acabar acomiadant-se, fins un aviat ben proper.
Amb la segona hem deixat de banda els somnis, però no per això la conversa ha baixat en intensitat, i és que els somnis apareixen de mil formes i colors, no per no ser tan explosius, deixen de ser intensos.
Hem parlat de futur, de neguit, també de com apagar focs amb aigua, de fer desaparèixer la gasolina, doncs és poc destre la gasolina en apagar focs, hem parlat de fer uns bons fonaments, ho podríem dir així.
Quan de sobte ha arribat la tercera persona que esperàvem, aquest cop ningú ha marxat, ja ens hem quedat allà, a aquella petita taula rodona, i la conversa ha passat a ser en aparença més banal, però només en aparença, perquè el rerefons estava ple de continguts profunds, doncs quan poses sobre la taula les teves intimitats més quotidianes, tota aparença banal, desapareix, es dilueix, i l'entorn esdevé estèril.
Aquests instants són els que utilitzem per immortalitzar a les xarxes, penjant la "selfie" de rigor, però si haguéssim penjat aquesta fotografia d'avui a les xarxes, a escala local hauríem fet parlar força, i penso sincerament que positivament, però si em permeteu, no desxifraré cap nom, només us explicaré que amb les quatre persones que he estat avui, són dones, la que anava amb mi des d'un bon principi, la més jove, ha parlat poc, però ha escoltat molt.
Les altres tres, més joves que un servidor, bastant més joves, tenen les coses clares, i la vida, per descomptat. La més joveneta m'ha mirat amb ganes d'anar a soper, i allà sota la magnòlia, s'han quedat xerrant compartint un altre beure, dues dones, que com moltes d'altres estan més que capacitades, per fer un món millor, allà sota la mateixa magnòlia que fa anys també es van gestar somnis que van esdevenir realitat.
He marxat amb un regust de boca bonic, mentre pensava que les tres dones amb les quals havíem compartit taula, eren uns bons referents, per la dona més jove, que tot caminant direcció cap a la plaça Prim, sense adornar-se, havia estat tres hores escoltant, converses d'adults, i que així i tot m'ha reconegut que no s'ha avorrit gens.
Referent a la "selfie", com a Reus tot sé sap tard o d'hora, he decidit no fer-la per tenir el privilegi d'estar present en la gesta d'un somni, i a més, que carai, gaudir del que saben poques persones, és un beuratge preuat, bé, la magnòlia també n'és testimoni.
