Dimecres, 27 de Gener de 2021

De què parlem, quan parlem de Renda Bàsica?

11 de Gener de 2021, per Jordi Arcarons

La pregunta que planteja el títol crec que és molt pertinent, perquè en aquests darrers temps en què se sent a parlar molt de Renda Bàsica hi ha força errors en la interpretació d'aquest terme. El més senzill, per a respondre la pregunta, és consultar què diu al respecte la Xarxa Renda Bàsica que és la secció oficial de l'organització internacional Basic Income Earth Network (BIEN): "la renda bàsica és un ingrés pagat per l'estat, com a dret de ciutadania, a cada membre de ple dret o resident de la societat, àdhuc si no vol treballar de forma remunerada, sense prendre en consideració si és ric o pobre o, dit d'una altra manera, amb independència de quines puguin ser les altres possibles fonts de renda, i sense importar amb qui conviu". I s'afegeix, per si no queda prou clar amb l'anterior definició: "una renda bàsica és una assignació monetària pública incondicional a tota la població".

Hi ha dos trets fonamentals a destacar en aquesta definició: la universalitat, la rep tothom, i la no condicionalitat, no hi ha restriccions per accedir-hi. I això ens porta novament al títol, perquè a Catalunya encara hi ha molta gent que confon la Renda Bàsica amb la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), un subsidi per a pobres que es va aprovar l'any 2017, el balanç del qual és aclaparadorament negatiu pel que fa al seu principal objectiu d'eliminar o pal·liar la pobresa (de ben segur que aquest balanç serà objecte d'algun article en aquest mateix espai). Ara, només vull apuntar que la RGC tal com ha demostrat en aquests tres anys amb el seu desplegament, és tot el contrari d'universal i incondicional, i que aquestes són les principals raons del seu fracàs.

També, des d'aquest juny passat, al regne d'Espanya, s'ha posat en marxa l'Ingrés Mínim Vital (IMV), mesura que des d'aquest govern PSOE-UP, es va enunciar com la panacea per eliminar la pobresa. L'IMV, amb un recorregut força menys reduït en el temps que el de la RGC, ja ens ha assenyalat, però, les seves mancances fonamentals: no arriba a qui ha d'arribar. I això passa, fonamentalment, perquè les condicions que s'imposen al col·lectiu de persones que haurien de ser el seu principal destinatari, majoritàriament les incompleixen i, també, òbviament, perquè no és universal. Les estadístiques, relatives al seu desplegament, parlen de què només menys del 10% de les persones de les quals s'esperava a priori que haurien de resultar-ne beneficiades hi han pogut accedir (tampoc tinc cap dubte de què els seus resultats, quan s'hagin donat a conèixer amb més detall, seran objecte d'anàlisi en aquest mateix espai). La Renda Bàsica, i insisteixo de nou en les característiques universal i incondicional, i a diferència per tant, de la RGC i l'IMV, sí que és una mesura de política econòmica que pot eliminar la pobresa, però no només això. És una mesura que augmentaria la llibertat de les persones, perquè incrementaria la llibertat de col·lectius com els treballadors precaris, el de les dones que depenen econòmicament de les seves parelles, el dels joves amb pocs recursos i, lògicament, el de les persones pobres, perquè no pot haver llibertat sense que les condicions materials per a l'existència estiguin cobertes.

Aquesta darrera qüestió ens permet enllaçar amb un altre element clau: la justificació republicana de la Renda Bàsica (un altre apartat que mereixerà igualment una anàlisi més detallada en aquest espai). Per descomptat, la Renda Bàsica s'enfronta a nombroses crítiques amb independència de l'ideari polític des del qual s'efectuïn, per citar-ne algunes: és injust que també els rics la rebin, la gent no treballarà si la percep, retallarà l'estat del benestar actual, és inviable econòmicament.... Ja es veu que cal donar resposta a totes elles, i aquest també és l'espai que s'utilitzarà per a fer-ho. Però, seguint amb l'ideari polític, també vull deixar clar que sóc partidari d'una Renda Bàsica que suposi una millora substancial de tota aquella població que es pugui considerar no rica i, a més, que la manera de finançar-la no suposi alterar, és a dir, no tocar ni un sol euro de la despesa social, bàsicament sanitat i educació, efectuada per l'estat. Contraposada, és clar, a una forma de Renda Bàsica que figures rellevants de les teories monetaristes i neoliberals van proposar a la dècada dels seixanta i setanta del segle passat, en forma d'impost negatiu sobre la renda, però que venia acompanyat de la supressió de la inversió social de l'estat.

En aquest sentit, esvaeix qualsevol dubte l'esmena que es va introduir en la mateixa definició de Renda Bàsica al congrés de 2016 del BIEN "Estable en quantitat i freqüència i suficientment alta per a ser, en combinació amb altres serveis socials, part d'una estratègia política per a eliminar la pobresa material i possibilitar la participació social i cultural de cada individu. Ens oposem a la substitució de drets o serveis socials si aquesta substitució empitjora la situació de persones relativament desfavorides, vulnerables o d'ingressos baixos". Bé, espero que les línies precedents hagin servit per a respondre a la pregunta que formulava el títol. 

Jordi Arcarons és Catedràtic d'Economia Aplicada a la Universitat de Barcelona.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Reportatges