Del confort al compromís

Fa uns mesos, concretament el dia 28 de desembre, vaig enviar un whattsapp a un grup d’amics dient-los que finalment m’havia decidit a entrar en política i que em presentaria a les properes eleccions municipals. Després de les primeres respostes amb les clàssiques emoticones de sorpresa, la majoria de missatges van ser de rebuig, gairebé de condol, apel·lant al meu sentit comú i demanant-me que m’ho repensés... Quan algú es va adonar que era el dia dels innocents el dramatisme va deixar pas a les riallades i a les bromes de tot tipus. Més enllà de l’anècdota, em vaig quedar molt sorprès d’algunes de les reaccions, que tenien com a denominador comú la idea “quines ganes de complicar-te la vida...”

Mesos després, vaig escoltar la Noemí Llauradó, explicant les seves motivacions per presentar-se com a candidata per Esquerra Republicana en el marc de la coalició Reus Esquerra Nacional. Explicava, amb tota naturalitat, que “ara és l’hora de fer un pas endavant i comprometre’s amb la ciutat i el país”. Per un instant, em va tornar a ressonar amb força la idea de mesos abans: “Quines ganes de complicar-se la vida!”. I encuriosit vaig parlar amb la Noemí. Em vaig trobar amb una persona decidida a sortir de la seva zona de confort per assumir un compromís inequívoc amb Reus i amb Catalunya. Un compromís sincer i honest. Sense grans escarafalls. Vestit d’una naturalitat serena que em va emocionar. Un compromís destil·lat de molts anys de militància anònima en el que l’Ester Alberich anomena “la batalla quotidiana”. Un compromís net i sense segones lectures. Tocant de peus a terra, sense la voluntat de salvar el món ni la necessitat de salvar-se a si mateixa. Un compromís lúcid, conscient dels riscos i els recursos. Generós i valent. Transparent. Sense peatges ni hipoteques. Entusiasta i encomanadís. Un compromís engrescat i engrescador, amarat de la força de sentir-se membre d’un equip. 

I vet aquí que els dies han anat passant i amb ella el compromís de la Noemí s’ha anat fent més i més lluminós. Agafant més sentit, i acolorint una campanya massa polaritzada entre la “nova” i la “vella” política, que ella ha sabut enfocar cap a la “bona” política.

La seva manera de fer confiada i propera, el seu gest segur i amable, i el seu verb espontani i empàtic ha fet emergir un nou lideratge nítid, fresc i espontani que aporta un plus d’esperança en aquesta ciutat nostra tan necessitada de compromís. Gràcies, Noemí. Gràcies, alcaldessa.

Xavier Plana és consultor i formador.