Eduard Punset Casals (1936-2019) va morir el passat 22 de maig a causa d’un càncer de pulmó. Fill d’un metge rural de la província de Tarragona (la major part de la seva infància la va passar a La Vilella Baixa, Salou i Vila-seca), va ser advocat, economista, polític, escriptor, divulgador científic i presentador de televisió, entre altres. Però en aquest article volem ressaltar la seva vessant educativa.
En la vida professional d’Eduard Punset es poden distingir dues etapes. En una primera es dedica a l’economia, el dret i la política. En una segona etapa, que s’inicia el 1995, es dedica a la divulgació científica.
Va militar en el Partit Comunista i va coincidir amb Jorge Semprun. El 1958 l’avisaren que l’anaven a detenir, i gràcies al fet que portava el passaport a sobre va poder exiliar-se a correcuita. Com a data curiosa, des d’aquell moment sempre portava el passaport a sobre. Va estudiar a Londres i a París, va ser redactor econòmic de la BBC i The Economist, entre altres funcions desenvolupades per Europa i Amèrica.
Passada la transició, va ser conseller de la Generalitat de Catalunya el 1978, ministre al 1980 i després eurodiputat de 1987 al 1994. Entre 1980 i el 2004 va publicar diverses obres sobre economia i política, que queden consignades a la bibliografia del final. Va abandonar la política el 1995.
Entre els reconeixements i distincions que va obtenir hi ha, entre moltes altres, la Gran Creu de l’Ordre de Carlos III (1981), doctor 'honoris causa' per la Universitat de les Illes Balears (2010), la Creu de Sant Jordi (2011), etc.
Entre 1996 y 2014, va ser director i presentador del programa de divulgació científica Redes. Es va donar l’anècdota que quan va proposar aquest títol, a la televisió pensaven que era un programa per pescadors, i per això, juntament amb els dubtes sobre l’audiència, el programaren per hores intempestives de la matinada. Amb el temps i amb l’èxit que va tenir, va arribar a ocupar el prime time dels diumenges, sent un dels pocs programes científics que ho hagi aconseguit. El programa Redes abordava temes relacionats amb la sociologia, la medicina, la psicologia, la biologia, l’astronomia i l’educació. Al posar-li com a títol Redes es va avançar al que seria l’impacte de les xarxes socials.
Ens va sorprendre el 2005 amb un llibre que va ser un èxit de vendes: 'El viaje a la felicidad. Las nuevas claves científicas' (Destino). Aquest llibre va ser el primer d’una sèrie de 'best sellers' que van convertir a Eduard Punset en un dels autors més reconeguts i més llegits. La relació de les seves obres es pot veure a la bibliografia del final.
Tant en el programa 'Redes' com en els llibres de l’última etapa (2005-2015) hi ha una clara intenció educativa. Les emocions apareixen amb molta freqüència en la seva obra de divulgació científica. En aquest sentit, se’l pot considerar com un dels pioners de l’educació emocional, ja que va contribuir significativament a provocar un canvi social pel que fa a la consideració de les emocions. A la dècada dels noranta, parlar d’emocions des de la perspectiva científica no era gens habitual. A finals de la primera dècada del segle XXI sí que era habitual. Són molts els factors que han propiciat aquest canvi. Entre ells cal ressaltar les aportacions d’Eduard Punset.
Vaig tenir la sort de col·laborar amb ell en diversos projectes, entre els quals hi ha 'Com educar les emocions? La intel·ligència emocional en la infància i l’adolescència'. Com reflecteix el títol, aquesta obra presenta la cara més educativa d’Eduard Punset. Per altra banda, vam col·laborar en 'Universo de Emociones' (universodeemociones.com), que és un material didàctic per a l’educació emocional.
Com a vocal que vaig ser de la Fundació Eduard Punset, així com per la curiosa circumstància de compartir edifici amb ell durant una temporada, em va permetre conèixer la persona, la personalitat i el personatge.
Com a 'persona', com a mínim així com jo l’he conegut, Eduard Punset era entranyable, humil, sensible, fins i tot fràgil. Sempre de conversa amable, interessant, crítica. Recordo un dia visionant amb ell el programa 'Redes', que em va compartir críticament els aspectes a millorar pel següent programa.
Pel que fa a la seva personalitat era enèrgica, apassionant, oberta, conscient, creativa. Amb objectius clars i ambiciosos. Amb una intel·ligència preclara que imposava la seva voluntat amb argumentació per sobre de veus discordants.
Eduard Punset es va convertir en un personatge mediàtic. Sobretot arran dels programes de televisió on sortia sovint. No sols a Redes, sinó en el d’Andreu Buenafuente i altres. La imatge del personatge és el d’un científic amb cabells blancs, que semblen de cotó, amb ulleres, somrient, que parla de múltiples temes científics, gairebé com si fóra l’home de Renaixement que domina totes les branques del saber. Crec que va saber crear el personatge i convertir-lo en una marca que va utilitzar per difondre les seves idees, que en el fons eren les de contribuir a crear un món millor, on les emocions i la felicitat han de jugar un paper molt important. A vegades penso que molta gent es quedarà més amb el personatge, que en les seves múltiples aportacions.
Gràcies, Eduard, per tot el que ens has ensenyat. Gràcies per contribuir a valorar les emocions, l’amor i la felicitat i conscienciar-nos que això ha d’estar present en la pràctica educativa. Gràcies per contribuir a fonamentar i difondre l’educació emocional.
Rafael Bisquerra és director del Postgrau en Educació Emocional i Benestar (PEEB) i del Postgrau en Intel·ligència Emocional en les Organitzacions (PEU) de la Universitat de Barcelona (UB).
