Quan érem petits el fred venia quan volia i se n'anava d'igual forma. Ara entra i surt segons ho indiquen els homes del temps. No teníem televisió, i a la ràdio se sentia la veu fosca i com encapsulada d'uns senyors, que de vegades es deien Mariano Medina i de vegades Jaime Martín, “el vigía del tiempo”, que es dedicaven més a explicar el temps que havia fet o feia que el que faria. A l'hivern, sempre parlaven de les temperatures extremadament fredes que es registraven a Estangento. Com que aquells meteoròlegs parlaven des de Madrid, m'imaginava que Estangento era un lloc remot de la península poblat de gent que a l'hivern s'ho passava molt malament. Un dia vaig anar pel Pallars i vaig entendre que es referien a l'estany Gento. Hi devia haver allí un observatori. Ara no hi deu ser o no té cap interès el que hi marca el termòmetre perquè no sento cap home del temps, ni de Madrid ni català, que parli ni d'Estangento ni de l'estany Gento. Últimament el fred intens s'ha desplaçat a Das, a la Cerdanya, on el pare de l'amic Abel Queralt de Tiana, l'home del temps de 8TV, té cura de l'observatori. Suposo que en punts més elevats i ombrívols deu fer més fred, però les temperatures ens arriben d'on hi ha meteoròlegs diligents i entusiastes de l'aire glaçat i gent que hi viu.
No recordo que el dia de Nadal de 1962, el de la gran nevada, ningú del meu entorn hagués dit “l'home del temps ja ho havia anunciat”. Aquella nevada copiosa en un dia tan ben trobat va sorprendre tothom i no va ser fins després que es va estudiar el fenomen inusitat. Ara sabem l'hora exacta que el fred es farà present, els graus per on es precipitarà i amb quina puntualitat acabarà l'activitat frigorífica i donarà pas a temperatures més confortables. Jo suposo que els homes de les coves i més tard els que vivien i encara viuen a pagès notaven per un nuvolet, pel moviment d'una fulla o pel cant d'un ocell que el fred venia. Els homes del temps actuals fan com ells, només que amb sofisticacions. Nosaltres, els que escoltàvem la ràdio, vam ser la generació endarrerida: gent de ciutat que no sabíem res dels núvols que senten el temps.
Mariano Medina i Jaime Martín ho feien venir tot de l'Atlàntic: la borrasca, l'anticicló... És clar: a Madrid totes aquestes coses s'originen a l'Atlàntic. Els primers homes del temps de TV3, formats per aquells, van tenir un moment d'inèrcia i també atribuïen la pluja, el vent i el sol als influxos oceànics. “No l'encerten mai”, deia la gent que veia sequedat on s'havia anunciat pluja. Ara l'encerten sempre perquè han “desconnectat” de Madrid i ho fan venir tot del Mediterrani, que és la massa humida que més ens regeix. Si de cas, de l'aire mediterrani col·lidint amb l'atlàntic i el de Madrid.
