Divendres, 09 d'Agost de 2024
Un perruquer és, en principi, algú que confecciona o recompon perruques. Com que les paraules perruca i perruquer fa temps que figuren als diccionaris hem de suposar que arrenquen de quan Mozart posava música a l'ofici i ell mateix es cobria amb el postís. Ara, d'aquelles perruques amb tirabuixons que acabaven amb una cua lligada amb un llaç de seda i que a la nit reposaven en un pom de fusta situat a la tauleta de nit, no en porta ningú però de l'operari que treballa la mata natural del nostre cap en continuem dient “perruquer”. Els nostres avis, que es van adonar de l'anomalia, van adoptar, en el cas de les dones, la paraula pentinadora però, per aquelles coses estranyes que passen, dir “pentinadora” es considera avui més arcaic i risible que dir “perruquera”. En el cas dels homes hi ha l'alternativa barber però ja es veu que barber ve de barba, i els perruquers més aviat n'afaiten o en tracten poques i les navalles i jocs de raors són als seus establiments uns objectes entre inquietants i decoratius.
La formació política CUP no té termes mitjos: els seus militants visibles o són molt joves o són molt grans. Entre els grans abunden els homes, i entre els joves, les dones. Els grans acostumen a conservar les cabelleres i les barbes embullades de la joventut, si la màquina del temps no els ha esquilat. Les joves porten serrell. No sé si Anna Gabriel, la seva líder, va ser la primera a dur-ne però fa l'efecte que totes les altres l'hagin presa per model. Si el serrell té alguna escala, millor. Si l'escala és deguda al treball de tisores de la pròpia usuària davant del mirall o al fet que existeixen perruqueres CUP, és una cosa que no els sabria dir.
Els líders polítics modelen el cap dels seus coreligionaris. A Convergència de moment i per inèrcia tothom es pentina com Artur Mas. Haurem d'esperar si els cabells torrencials de Carles Puigdemont, que els insidiosos anomenen “de baieta”, són adoptats per Rull, Turull i Homs. Rajoy sembla que es pentini cada matí amb una pinta de pega dolça. Els seus ministres en això no el segueixen, però també és veritat que han començat a esquilar-se aquelles grenyes de pinxo que criaven al clatell des que han vist que les compartien amb els més corruptes i pocavergonyes de la colla. El perruquer de Pedro Sánchez el tracta com un noi formal, i el d'Albert Rivera no sé com s'ho fa perquè cada dia el seu client criï més cabell. Els periodistes el teníem assegut davant quan era diputat al Parlament, i els puc assegurar que la progressió no anava per aquí sinó a la inversa. Els fígaros de l'època de Mozart tenien tan prestigi i influència entre els seus senyors que arribaven a fer caure governs. Un perruquers tan dispars, n'aixecaran algun o el faran estable, a Madrid o a Catalunya?
Unes visions exemplars!
Sempre em sobten els seus articles. Té fórmules i visions que molts auto nomenats 'comunicadors' voldrien compartir en una mil·lèsima part. Els de la 'vella escola' haurien de ser un exemple per a molts que només són visibles per ocupar uns llocs de treball sense cap mérit, a banda de formar part de la 'casta'.
