El futur de Cuba

Nou dècades després un president dels EUA visita Cuba en un viatge històric que és un pas més cap a la normalització de les relacions bilaterals entre ambdós països. Un procés que ha de posar fi a la política d’assetjament i enderrocament cap a la Revolució cubana duta a terme pels EEUU durant els darrers 50 anys.

Una visita carregada de simbolisme que es produeix després del restabliment de les relacions diplomàtiques i en un context en el qual el govern cubà ha renovat el pla anual de col·laboració bilateral amb Veneçuela però amb un clar debilitament dels governs progressistes llatinoamericans que donen suport a Cuba. Un viatge on també la delegació dels EUA ha aprofitat per reunir-se amb els negociadors del procés de pau colombià. Un procés que com tants altres el govern cubà ha afavorit.

L’administració Obama ha emprès un camí que suposa una rectificació de la política dels EUA cap a Cuba i el respecte a la sobirania i independència de l’illa. “El destí de Cubà no serà decidit ni pels EUA ni per cap altra nació sinó que el definiran els cubans i ningú més”. Les paraules d’Obama en el seu discurs en el Gran Teatre de l’Havana mostren el canvi de rumb. En aquest sentit Obama vol promocionar a l’illa un sector empresarial intern a través dels coneguts com a “cuentapropistas” que per al govern d’EUA podrien significar la llavor del “canvi” i que per al govern cubà vindrien a ser l’embrió d’un pròsper i sustentable nou model de socialisme. Veurem si la nova “amistat” de Washington no acaba sent més perillosa per a l’Havana que la vella política d’enfrontament.

Cuba està en un moment clau per al país, on ha de trobar la formula per mantenir els èxits de la Revolució (com l’educació i la sanitat que han situat a la gran de les Antilles com un dels països amb un elevat Índex de Desenvolupament Humà) i superar les deficiències econòmiques del sistema per avançar cap a la sobirania econòmica, és a dir, cap a la resolució dels problemes quotidians dels cubans.

En la seva visita Obama ha fet una crida al respecte a les llibertats democràtiques i a l’apertura de Cuba, mentre que el president Castro ha establert la supressió del bloqueig econòmic i el desmantellament de la base militar de Guantánamo (presó il·legal i centre de tortures) com a màximes exigències per normalitzar les relacions entre els dos països, sense oblidar el fet de posar fi al finançament de la dissidència.

Transformació del model socioeconòmic de l’illa o aprofundiment i millora del socialisme cubà? Els canvis arriben i el futur de Cuba s’està escrivint.