Solia pensar que amb un bon text hi havia més de mitja feina feta. Havia vist ‘Microporno por dinero’ fa un temps i em va despertar rialles, hi vaig reconèixer l’enginy però no em va fer entrar dins l’obra. En aquell moment vaig concloure que fluixejava el text.
Error.
Són els actors els que fan aparèixer damunt l’escenari una història. Els actors i una direcció que els ajudi a arribar a l’essència dels personatges. El text de ‘Microporno per calers’, mes enllà de ser rigorosament actual, és un seguit de diàlegs picats i d’escenes molt ben trenades. Són la Marta, la Isabel, en Quim i el Jordi els qui fan que en un senzill menjador vagi agafant relleu la història d’una família. Una família que viu una crisi domèstica en un entorn de crisi universal.
Dos germans.
Dues cunyades.
Acomiadaments, precarietat, insatisfacció.
Un conflicte per resoldre.
Dues famílies i la crisi omnipresent que les uneix.
Aquest cap de setmana la companyia TEBAC, sota la direcció de Mònica Chica, ha presentat al Bartrina ‘Microporno per calers’. Una comèdia provocadora des del títol que fa arribar a l’espectador un missatge potent. Els quatre actors del repartiment han imprès ritme, espontaneïtat i han demostrat molt bona entesa.
Isabel Lorenzo encarna una convincent Maribel, la catalaneta estirada benestant i mal follada. Tot i que més mal follat resulta estar el seu marit, en David. Jordi Gómez ha trobat com posar-se dins la pell d’aquest poca pena sense esma, ninot del sistema i de la dona amb qui s’ha casat. Al seu torn Marta Llorenç encerta el personatge de la Laura, la immigrada, i sorprèn amb una exhibició impecable de parla argentina. El germà desnonat i somiatruites és cosa de Quim Prats qui demostra com es pot estar de còmode sobre un escenari i porta la història al punt d’inflexió en fer aparèixer un cinquè personatge: la pistola.
Mònica Chica ha sabut conduir la comèdia perquè l’humor esclati durant tota la funció de forma inesperada i amb la sensibilitat suficient per arribar al clímax, el conflicte: el moment en que els dos germans entaulen la conversa pendent i afronten les misèries familiars.
Actors i directora han col·locat molt bé els dos pilars de ‘Microporno per calers’: la família, el lloc del qual tots fugim i al que sempre tornem a refugiar-nos, i el sexe, la medicina que tot ho cura.
En acabar la funció, el Bartrina es buidava de somriures. S’endevinava com el públic, gràcies a la Maribel i el David, redescobria allò tan sabut: només hi ha una cosa que alliberi més que parlar de sexe.
L’anar ben follat.
