Els moviments de persones i col·lectius que estan sorgint aquestes darreres setmanes entorn a l’espai urbà del passeig de Misericòrdia i de la Sedera son símptoma de la bona salut de la participació ciutadana a Reus. Uns ciutadans i ciutadanes que estan exercint el dret a la ciutat.
El fet que en l'última trobada del diferents agents i actors locals en la qüestió hagi conclòs amb la necessitat de fer la sol·licitud a l’Ajuntament d’un procés participatiu ens satisfà gratament, ja que creiem que és la manera republicana de governar la ciutat: crear espais i processos on la gent hi pugui dir la seva, exercir els seus drets i fer efectiu el deure cívic d'intervenir en el govern de la cosa pública, amb el suport i acompanyament de l’administració local.
En aquest indret concret, com no n’hi ha un altre a la ciutat, coexisteixen història i quotidianitat, amb presències imponents com el Mas Vilanova i el passeig de Misericòrdia: un entorn natural i d’oci que ha de ser preservat. És més, pensem que el debat ciutadà que ara mateix s’estableix entorn al futur de la Sedera, té sentit si es trasllada també al propi passeig de Misericòrdia que, com a espai públic amb valor patrimonial reconegut, sigui pensat de manera oberta i pròxima amb el veïnat i ciutadania en general que es consideri apoderada per dir-hi la seva.
Reus és una ciutat compacta, i per a mantenir-la dinàmica cal que la vida que es pugui generar a qualsevol punt de la ciutat tingui la mateixa importància que la que es congrega al centre. És precisament per això que en l’impuls de noves centralitats de la ciutat cal que s’atenguin àrees d’interès com és el cas del passeig de Misericòrdia i els seus espais urbans adjacents.
La visió d'una ciutat compacta va més enllà de tirar endavant projectes en les àrees perifèriques que accentuen les diferències. Com ho són les àrees ja endegades del passeig de la Boca de la Mina -on la participació ciutadana s’externalitza durant el procés de redacció del projecte del parc agrari i parc de les olors- o de l’àrea d'equipaments ja més consolidada del Campus Universitari de Bellissens, Hospital de Sant Joan, Tecnoparc i Biblioteca Pere Anguera, relacionades amb el futur traçat i el baixador de Bellissens.
La visió d'una ciutat compacta que defuig una centralitat única no pot perdre l'oportunitat que se’ns brinda amb un procés participatiu ciutadà perquè és la manera de plantejar un urbanisme obert i participat, atenent sempre als instruments urbanístics que la llei disposa, però sumant la col·laboració de tots els agents de la ciutat en la seva gestació.
Entenem l’urbanisme no pas com una finalitat per si mateixa, sinó com un procés de transformació constant i adaptatiu de la ciutat, inclusiu i sostenible, per obtenir una ciutat per a tothom, que sigui viscuda i faciliti l'exercici del dret a la ciutat de les persones que hi viuen.
