El ple de la vergonya

El dia 28 de desembre es va celebrar l’últim ple de l’any a l’Ajuntament de Reus. Quan un ple comença amb la rebuda entre aplaudiments per part del públic assistent a dos regidors que han estat detinguts per desobeir un jutge, i l’alcalde, en comptes de fer valdre la neutralitat institucional del seu càrrec, s’hi mostra complaent, ja sospites del caire que tindrà la sessió. Quan els assistents tracten com a herois dues persones que s’han negat a declarar davant d’un jutge, ja sospites que no hi haurà normalitat en la sessió. I encara més quan la moció estrella és posar un nom partidista a un parc de nova creació: '1 d’octubre'.

Però el que no podíem sospitar encara era el grau de partidisme amb què es comportaria el nostre primer edil. Va ser durant el discurs de la regidora de Ciutadans Pepa Labrador, en resposta a la moció del 'Parc de l’1 d’octubre' quan el grau d’intimidació al qual va ser sotmesa pel públic va assolir límits tan vergonyosos que no haurien de ser tolerats a un ple municipal. No content amb no tallar de soca-rel els crits i els insults amb què va ser contínuament interrompuda, es va permetre recomanar-li que rebaixés el to o que intentés no exaltar els ànims. I renyar-la en repetides ocasions, una actitud molt diferent de la que va mantenir amb els qui l’impedien parlar.

Els arguments de Ciutadans estaven molt clars. Ja que la moció, presentada per la CUP i ERC però redactada pel CDR de Reus, era tota ella un relat victimista, parcial i tergiversat del que va succeir aquell dia a la nostra ciutat, nosaltres vam intentar mantenir, com sempre, el nostre compromís amb el principi de realitat i vam explicar com vam viure aquell dia els qui no vam participar al frau del referèndum, aquella majoria que vam quedar-nos a casa, presos de sentiments com la humiliació o la frustració per la deixadesa de funcions dels Mossos. O com vam viure amb tristesa com es van ocupar les escoles de tots per convertir-les en lloc de conflicte i en escenari d’una il·legalitat, com es van utilitzar les nostres dades personals de forma il·legal, com hi va haver enfrontaments entre les forces de seguretat de l’Estat.

Els vam recordar que a Reus no hi va haver cap tipus de violència policial i que la que lamentablement va haver-hi a Catalunya no va ser res més que “l’obligada violència legítima de l’Estat” (Artur Mas dixit) contra la resistència pacífica que un caporal dels Mossos havia qualificat de “violència passiva”, justificant diverses de les actuacions dels mateixos Mossos saldades amb nombrosos ferits.

Per últim, el nostre missatge va ser que, ja que va ser un dia dramàtic per a tots, no s’havia de tirar sal a una ferida que impedeixi encara més la reconciliació entre dues parts de Catalunya a les que aquest maleït 'procés' ha enfrontat. Tots sabem que la independència no és una realitat, encara que alguns creguin viure en una República i els partits separatistes s’hagin dedicat a fer promeses impossibles. A Cs sabem que els 7,5 milions de catalans hem de seguir vivint junts. Fem-ho possible. Aquest discurs és el que va ser contínuament escridassat i interromput. Per contra, les respostes populistes dels partits separatistes, especialment les que suposaven atacs directes al PP o a Ciutadans, eren sorollosament aplaudides i ovacionades sense que l’alcalde es dignés a reprendre els seus autors.

Però la cirereta del pastís va arribar al final, quan després d’una pregunta que jo mateix li vaig formular al senyor Pellicer sobre fins quan pensava seguir posant llaços grocs i símbols partidistes al balcó de l’Ajuntament i permetent que pancartes i cartells de contingut polític a balcons i façanes estiguin vulnerant l’ordenança de civisme, la seva resposta va ser un míting. Ens va dir covards i miserables per haver-lo denunciat pel manifest en el qual s’exigia l’expulsió dels policies de l’Hotel Gaudí. Va menysprear la meitat de votants que el 21D, a Reus, van votar els partits constitucionalistes. I va acabar dient que ell permetria els llaços grocs mentre nosaltres continuéssim denunciant-los.

Una magnífica manera de donar-li la volta al raonament, una magnífica manera de demostrar, per si no era ja evident, que el nostre alcalde, s’ha convertit en mig-alcalde, com a partir d’ara haurem d’anomenar-lo. Que ningú s’enganyi. Poden venir als Plens a intimidar-nos. Però no ho aconseguiran. No ens callaran. Seguirem denunciant les il·legalitats i les mentides, seguirem dient el que pensem. Li ho devem a moltíssima gent. Concretament a 18.405 reusencs.

Juan Carlos Sánchez és el portaveu del grup municipal de C's a l'Ajuntament de Reus.