Conten que el president Tarradellas solia dir que en política tot és admissible “excepte fer el ridícul”. La literalitat de la frase i el moment en què la pronuncià és en discussió però no la intenció. El vell exiliat havia viscut la França convulsa i seguia atentament la realitat de les democràcies continentals. Per als polítics de l'interior, acostumats a la cotilla franquista, el consell podia resultar sorprenent aleshores però era encertat. Perquè, en una democràcia, el pitjor que pots fer és el ridícul, sobretot quan aquest ridícul comporta violentar les regles més elementals. Que és el que ha fet Unió Democràtica amb aquesta absurda pregunta que sotmet a votació el dia 14.
Anem a pams, perquè la trampa és escandalosa: parlem d'un partit la xifra de militants del qual no la sap ningú. Només la direcció. Així que la manipulació del nombre de vots està assegurada. Si Duran o Espadaler diuen que hi ha cinc mil militants, qui pot saber si la xifra és real o inventada?
Però, per si no n'hi ha prou amb això, encara la direcció, fèrriament controlada pels amics del líder etern, planteja una pregunta que entraria en el rècord Guinness com la més rebuscada, manipuladora i impossible de respondre del món. Votar que sí vol dir que et despenges del procés, ja que s'hi diu clarament que no pot haver-hi ni DUI ni procés constituent. I votar que no vol dir que et despenges del procés.
Dir que tot plegat és ridícul en conseqüència és encara ser benvolent. Perquè en realitat la maniobra d'Espadaler és un escàndol democràtic que fereix la memòria de tanta gent de bé que va lluitar des d'Unió en els moments més difícils, és una trampa innoble i indigna contra els seus propis coreligionaris i és, literàriament, d'un ridícul sideral.
Vicent Partal és periodista.
