Aquesta generació de bombolla immobiliària, de polítics corruptes, de mà a la caixa i de diner fàcil i abundant ha deixat un reguitzell de pèrdues difícils o impossibles de recuperar. Des de les més domèstiques (mai més no tornarem a tenir lot de Nadal) fins a les més necessàries (mai més no tindrem una sanitat pública ben dotada, unes pensions decents o una estructura laboral fluida i àgil) tot ha quedat trinxat, sense solució de continuïtat, mentre la major part dels lladres (s'ha d'afegir presumptes encara que sigui obvi el que han fet i el que fan, no?) segueixen fent la seva.
Hem d'aguantar que el governador del Banc d'Espanya doni lliçons i proposi augmentar l'edat de jubilació quan té la vida (i la jubilació) sòlides i garantides i la seva institució és la responsable (també presumpta, oi) del pitjor desastre econòmic de tots els temps. I enmig de tot això, els joves, la generació més ben preparada de la història, sense feina ni horitzons. S'ha acabat per sempre allò de deixar la feina al matí i a la tarda estar treballant en un lloc millor i la incertesa i la precarietat s'han convertit en companyes perennes del viatge laboral. I si cal ser optimistes i trobar alguna cosa positiva en aquest camí cap a la pèrdua d'oportunitats potser només n'hi ha una, que les noves circumstàncies obliguen a la creativitat màxima, a viure sempre atent i a cercar possibilitats de créixer en llocs on abans només hi regnava la seguretat.
Hi ha centenars d'exemples i tots són prou significatius. Serveixi aquest de mostra. Els ingredients són una jove emprenedora de Sabadell, l'afició al món de les motos i una feina senzilla, repetitiva, bruta i més aviat ingrata: engreixar la cadena de transmissió de la moto. El resultat es pot descobrir a http://www.protectlube.com/, un kit de cartró dur amb feltres absorbents que ajuda a engreixar cadenes sense embrutar-ho tot i sense malbaratar el greix i que pot ser de gran ajuda a tota la gent que, tard o d'hora, ha d'afrontar aquesta feina ingrata en motos, bicicletes o karts. Una idea senzilla, d'aquelles que són tan òbvies que s'acaben convertint en invisibles i que només algú amb visió és capaç de detectar i de solucionar.
I vindria a ser això mateix: aïllar un problema i cercar una solució factible, viable, que, a més, es pugui convertir en una sortida professional utilitzant materials senzills, imaginació, habilitat i una gran capacitat d'adaptació. Aquests serien els mèrits i les virtuts dels nous emprenedors, d'aquesta generació jove i preparada que busca obrir els camins que la crisi i la mala gestió han esborrat i que ho fa aplicant tot allò que saben (que és molt) amb fórmules que defugen la tradició i tot allò que coneixíem fins ara. Imaginació contra anys de mala gestió, en definitiva.
