Aquests dies s’han escrit moltes paraules sobre la pèrdua del nostre ja enyorat Jaume Amenós, figura vital en la Cultura reusenca. Blocs, articles, pàgines web… han glossat les seves virtuts i èxits culturals, i per més paraules que hàgim llegit, segur que ens n'hem quedat curts.
Però avui voldria dedicar un pensament al seu llegat més directe: el Bravium Teatre. Una entitat que, si bé és cert que ja existia abans de l’arribada del Jaume, no va ser fins la a seva presidència que el Bravium no va esdevenir part imprescindible en la vida cultural de la nostra ciutat. A banda de la seva cartellera, farcida d’espectacles setmana rera setmana, el Bravium ha estat part fonamental en iniciatives com els escacs humans, el mercat a l’antiga, les 'varietés de Sant Pericu,',el carro dels romanços… I ens quedaríem sense línies desglossant-ne les iniciatives.
És per això que, si volem que aquest dinamisme persisteixi, hem de fer entre tots i totes la feina que l’Amenós feia ell tot sol. Perquè això ho tenim molt clar: ni vint persones seríem capaces d’arribar on ell ho feia.
Ara toca lluitar pel llegat del Bravium, per la memòria d’en Jaume. Toca fer-nos socis de l’entitat si encara no en som i aconseguir que en el nostre entorn hi hagi noves altes. I visitar el teatre. Gaudir de la seva programació. En Jaume ens hi espera, remugant amb un somriure, sabent que ara ens toca a nosaltres moure fitxa.
Jordi Salvadó és professor i músic.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics