Esgarrifós, esfereïdor, terrible, espantós, tremebund... Avui és d’aquells dies en què triïn vostès l’adjectiu que triïn, se’ls farà curt. Perquè no hi ha paraules per descriure una barbaritat com la d’ahir. Actuen sense escrúpols, sense cap respecte a la vida, sense cap respecte a res. Són molt més que fanàtics; són inhumans. Una furgoneta i estar sonat. És tot el que es necessita per cometre una atrocitat, una salvatgeria, una inhumanitat com la d’ahir. Sigui a Niça, a Berlín, a Londres, a Estocolm o a Barcelona. I, no ens enganyem, sigui a les Rambles, sigui a l’estació de Sants o sigui en qualsevol altre punt de la ciutat o del país. A pilota passada, tot es podia haver previst. I caldrà revisar-ho. Però el que avui ens aterreix és la immoralitat de tot plegat. Les vides truncades. Rere els morts i ferits d’ahir hi ha una parella, un pare, un fill, una filla. Podia haver sigut vostè. O jo, que el dia abans em passejava per la zona.
Fer mal. I fer mal sense escrúpols. Això és el que pretenen. Atemptar, intencionadament, truncar la vida d’alguns i alterar la de molts. Col·lapsar-nos. No només físicament, en els nostres desplaçaments, en la nostra vida quotidiana, sinó mentalment. Posant-nos la por al cos. I ahir ho van aconseguir durant unes hores. Tots vam ser a les Rambles durant hores. Tots ens vàrem posar a la seva pell. I a la dels seus familiars. I tots ens vàrem sentir indefensos durant bona part del dia. Si tots vam ser Niça, i si tots vam ser Londres, ahir tots vam ser a les Rambles. I per això, per incomprensible que ens sembli, per molt que ens costi d’entendre com algú pot ser tan inhumà i tan miserable, només podem reaccionar de la mateixa manera que ho vàrem fer en els casos anteriors: amb normalitat, amb el cap ben alt i dient-los que no se’n sortiran, que no ens fan por. La proximitat ens ha de fer més conscients, més previsors, més cauts, i més exigents, però no més febles. Al contrari, més ferms. Perquè per més incomprensible, espantós, esgarrifós i esfereïdor que ens sembli, la normalitat és la nostra millor resposta. Ara cal serenitat, per més que ens costi.
Xevi Xirgo és director d'El Punt Avui. Aquest article ha estat publicat al Punt Avui aquest divendres, 18 d'agost.
