El passat dissabte al vespre, un total de 1.703 seguidors van presenciar el partit entre el CF Reus i l'Alcorcón a l'Estadi Municipal. Ara fa una temporada, la del debut a Segona Divisió A, els roig-i-negres seduïen força més gent. Els registres de l'actual equip són similars als aconseguits un any enrere, així és que la trajectòria del conjunt reusenc a la Lliga no sembla pas l'explicació per entendre què està passant. Podem pensar que el fet que el matx es disputés el dia de reis hi va tenir quelcom a veure, però segons com s'han jugat encontres en horaris pitjors i no obstant això hi ha hagut més espectadors al camp.
Els motius, possiblement, són uns altres. S'ha dit sovint que Reus és una ciutat apassionada per l'hoquei. Els més lleials, però, de ben segur que segueixen tots dos equips. Tampoc l'horari acostuma a coincidir, i l'assistència al pavelló d'esports (entre 200 i 300 persones) no hauria de tenir una incidència directa en l'assistència al futbol. El problema, de fet, potser és que no s'ha sabut construir una massa social roig-i-negra prou sòlida. L'any passat, les coses com siguin, es va fer una magnífica feina. L'equip es va projectar arreu gràcies als vídeos de la Copa contra l'Atleti, i els cartells dels partits a l'Estadi que homenatjaven portades de discos hi van fer la resta. Els jugadors van prendre part en actes de caràcter social amb la voluntat de vincular-se a la ciutat, van visitar escoles i, en definitiva, es van convertir en ídols.
Les encertades promocions impulsades pel club, a més, també van contribuir a fer de l'Estadi una petita olla a pressió en determinats partits, com va ser el cas del derbi. Els preus dels abonaments eren més barats que els d'enguany, i els mitjans podien sortejar entrades. Enguany, però, aquest no és el cas. Les penyes, posem per cas, han denunciat en alguns casos que no han rebut el més mínim suport de la junta directiva. Una d'aquestes fins i tot ha hagut de canviar la seva ubicació al Municipal i ha abadonat la part baixa de tribuna per desplaçar-se a lateral. Es tracta d'un grup d'animació familiar, per cert, i la despesa per mantenir els abonaments d'una temporada a l'altra ha estat inassumible.
La promoció actual, que permet assistir als partits a l'Estadi durant la segona volta del campionat tampoc suposa un incentiu rellevant per a l'aficionat que dubtés en treure's l'abonament el passat estiu. Veure el Reus als gols té un preu de 100 euros, que s'eleva fins als 245 a tribuna alta. Si del que es tractava era de fidelitzar els socis i els simpatitzants, un esforç del club hagués estat un bon punt de partida. Sí, el futbol és un negoci, però potser s'haguessin pogut tenir més en compte altres factors, de ben segur intangibles, però essèncials al capdavall.
A banda, el vincle amb la comarca no sembla fort. Més enllà de Reus, l'equip no aixeca passions. Tampoc rebuig, que consti. Simplement, no se'l segueix. L'opacitat informativa del club tampoc facilita el seguiment de la seva actualitat. Per tot plegat, i ara que ha de començar el tram decisiu de la competició, el CF Reus és a temps de variar el rumb de la nau i arribar a bon port. A la gespa i a la graderia.
