Divendres, 24 de Maig de 2024

La culpa és lletja

29 d'Abril de 2020, per Josep Abelló

És una vella sentència plena de sentit perquè, efectivament, la culpa és molt lletja i no la vol ningú. A casa meva la fem servir com a punt final d'una discussió que no ens porta a res, que hem de superar. Seguint l'exemple de casa, hem après que una mestra davant de qualsevol accident, mai ha de preguntar qui ho ha fet, doncs el guirigall està garantit i és espectacular, el que ha de fer una bona mestra és animar la classe a resoldre l'accident de forma conjunta, com més gran ha estat l'accident, major és la implicació de gairebé tots i cada un dels nens i nenes de la classe i millor la sortida del conflicte.

Aquesta lliçó és absolutament vàlida per aplicar a la situació que estem vivint a escala mundial i també a escala local, perquè afecta, en major o menor mesura, a totes i cada una de les persones que habitem aquest planeta.

Alguns, crec que molt pocs, s'entesten a cercar culpables a la situació, de vegades ho fan a canvi d'un minut de glòria, però la major part de la ciutadania està mostrant la seva capacitat de fer front al dolor cercant motius per a compartir instants i sentiments amb la resta.

Una amiga ens explicava com el veïnat del seu carrer surt als balcons i finestres per a compartir pensaments, ajudes, ànims i al cap i a la fi, superar la soledat i el dolor de forma col·laborativa. Fins i tot, ens explicava, estaven imaginant com aconseguir mantenir aquest esperit emergent quan el confinament acabi, conscients que la complicitat resulta gratificant i efectiva, a banda que, de ben segur, la necessitarem per abordar l'immediat esdevenidor.

Les manifestacions que fa la ciutadania cada vespre tenen un valor que amb tota seguretat haurà de ser un dels pilars per a la reconstrucció que hem d'abordar tot seguit.

Parlant del futur immediat i de lliçons a aprendre, no puc més que fer referència a l'hospital de Sant Joan. Quin orgull tenir aquest hospital i, evidentment, no em refereixo a l'edifici, o no només, sinó que parlo del que significa en el seu conjunt.

Aquests dies sovint escoltem el parer d'experts i d'analistes que opinen i fan suggeriments i demandes al voltant de la salut i del sistema sanitari, però les més convincents són les dels clínics que estan al peu del canó, donant resposta a les creixents necessitats que la societat els demanda i que mostren la ferma convicció d'articular i organitzar els serveis i mitjans de què disposen, per assolir l'objectiu que tenen marcat, que és sanar als que han perdut la salut, que és, remarco, el que la societat els demana.

Fa uns dies escoltava una entrevista a un alt responsable clínic del nostre hospital, explicant com havien reorganitzat els espais, els mitjans, els torns i la dedicació de les persones que presten els serveis i quines eren les previsions que tenien en cartera per afrontar els possibles increments de demandes que es poguessin produir. No hi havia esglais ni lamentacions, només apareixia l'esperit d'ordenar el que tenen a disposició per treure'n el màxim rendiment.

En el mateix sentit expliquen la seva feina els responsables que he pogut escoltar del Joan XXIII, del Clínic, de la Vall d'Hebron, del Mar, del mateix Igualada. Ara mateix, mentre estic escrivint aquestes ratlles, acabo de rebre un vídeo fet des de l'hospital del Mar, que conclou: res ens atura.

Repeteixo, quin orgull tenir aquest hospital. Aquest hospital que ha estat tan vilipendiat, que va passar de ser una organització envejada a injuriada, que ni tan sols ara que la propietat passa a ser de la Generalitat, veiem que no tenia tantes pèrdues com se li suposaven. Doncs bé, resulta que sort que el tenim, que és prou gran per adaptar-se a una crisi com la que estem vivint i que l'equip humà, des de la persona que utilitza el bisturí, fins a la que fa neteja, des de la que atén al públic a la porta, fins a la persona encarregada de la planificació, són del tot imprescindibles i quan se'ls necessita s'impliquen fins a l'extenuació.

Quin magnífic exemple del que caldrà prendre bona nota per aprendre com organitzar-nos en l'immediat demà. L'hospital s'ha adaptat basant-se en els arguments globals, per a resoldre les necessitats locals, comptant amb els mitjans que tenia a l'abast i, sobretot, fent valdre la capacitat d'aportar de cada un dels grups responsables de tot un seguit de tasques que cal posar en solfa per a assolir l'objectiu, sense perdre el temps amb les formes. Creant complicitats a tort i adret, a vegades poc visibles, dins del mateix sector, com és amb la primària o amb altres hospitals, o fora del sector. En fi: tots a una.

Com que aquests dies disposem de força temps, almenys alguns, l'altre dia escoltava unes declaracions del polític uruguaià Pepe Mujica, en què posava en valor el fet de tenir temps durant el confinament, que ens permet recordar i aprendre del passat. En alguna ocasió parlant amb algun polític en actiu sobre el nostre hospital, tancaven la conversa assignant-me l'adjectiu de nostàlgic. No és nostàlgia, no, és, seguint la idea aportada pel president Pepe Mujica, observar el passat per aprendre, que és una actitud que sempre hem de tenir activada, altrament fora el final.

Estem molt a la vora de donar per superada l'etapa de xoc de la malaltia que ens ha portat aquesta crisi, però se'ns gira molta feina per abordar les següents etapes, per les que ens caldrà recuperar els valors que s'havien perdut i que aquesta primera etapa ha fet emergir.

Utilitzant com a model les referències que he fet a l'hospital, es comprèn perfectament que digui que se'ns gira feina, perquè tots som necessaris, tots haurem de coparticipar en repensar i reconstruir la societat. Tots hem de mirar enrere per aprendre, també del passat.

 

Josep Abelló és exalcalde i presdient de l'agrupació del PSC. 

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (1)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics

Comentaris

Pepito de l'arena  29 d'Abril de 2020

Comissions

Vostè diu, referint-se a l'Hospital, "sort que el tenim" Cert. Però ara li pregunto: quantes comissions va percebre el seu partit? No es va encarir el cost en x milers/milions d'€?

Reportatges