Dimecres, 17 d'Abril de 2024

La geopolítica de l’aigua a Catalunya

19 de Febrer de 2024, per Jaume Casañas

Catalunya és un país divers, amb moltes diferències territorials que es complementen, però l’ordenació i la gestió del territori per part del Govern és inexistent.

No fer res en política pot sortir bé, com es diu ben sovint, un rellotge parat marca dos cops al dia l’hora correcte. Però en geografia, i en el cas de la sequera, no fer res, no prendre decisions és una molt mala notÍcia, i això és el que està passant. Esperar que plogui no pot ser una actitud responsable per part de qui ens governa.

Fa molts anys, concretament des del tardofranquisme, que Catalunya i Barcelona viuen immersos en un procés de centralització. El creixement de l'Àrea Metropolitana, la consolidació d’una Regió Metropolitana que va més enllà, en són evidències empíriques que no podem negar.

El centralisme és una opció de concepció territorial, i els governs la poden afavorir, o la poden gestionar invertidament, promocionant el policentrisme i garantir una redistribució de la població, l’activitat industrial i la vida quotidiana en una xarxa de ciutats mitjanes. En el cas de Catalunya això no passa, i la megacefàlia barcelonina marca el model de país.

Però el centralisme no el podem deixar que s’autogestioni, la manca d’aigua i les restriccions que pateix la majoria de la població del país, en són una conseqüència i un exemple de la mala gestió del territori. Que la zona de Catalunya més poblada no tingui solucions al problema de la sequera és un gran símptoma que quelcom no s’ha fet bé i que el Govern no té capacitat de gestió de país.

La geopolítica de l’aigua a Catalunya és una assignatura pendent. Mirar a l’Ebre, a les Terres de l’Ebre, només quan necessitem aigua és d’un egoisme territorial descarat. A França hi ha un concepte que fa fortuna, la "géopolítique de l’aménagement", la geopolítica de l’ordenació del territori. Un concepte que parteix d’una premissa, discriminació positiva envers els territoris que contribueixen a la solidaritat del país.

No podem exigir ara solidaritat a les Terres de l’Ebre amb el tema de l’aigua, quan no hem mogut un dit perquè els Euromeds parin a l’estació de l’Aldea, quan no han rebut el nostre suport pel desdoblament de la N-340, quan com a país no lluitem en el desplegament de polítiques actives de suport al sector primari i contra el despoblament, reptes d’aquest territori i de bona part del país.

Cal que repensem el país i la seva gestió del territori amb urgència. Aquest repensar el país no pot sorgir d’un Govern que per solucionar el tema de l’aigua a Barcelona proposa portar-la en vaixell.

Jaume Casañas és primer tinent d'alcalde de Cunit i diputat provincial.

Notícies relacionades: 

BUTLLETÍ DE NOTÍCIES

Indica el teu correu electrònic i estigues al dia de tot el que passa a la ciutat


El més llegit


COMENTARIS (0)
He llegit i accepto la clàusula de comentaris
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics