Avui dia, poca població de Catalunya i el conjunt de l’Estat espanyol paga el preu real de la gestió dels residus que genera. S’estima que la mitjana de les taxes municipals de la brossa cobreixen només fins a un 72% del cost del servei —fins i tot en alguns municipis no es paga res—, i que es tracta de quotes fixes, sense importar la quantitat de residus ni la qualitat de la recollida selectiva. La gestió dels residus municipals és competència dels ens locals, que són els òrgans que estableixen l’import d’aquesta taxa. Com que per unes raons o d’altres, aquest import sempre ha estat més baix del que costa realment, la ciutadania ha percebut que els residus són barats de gestionar. I fer-ho bé, no ho és.
I quin és el problema? Doncs que la Unió Europea ha establert que el servei de gestió dels residus municipals s’haurà de finançar íntegrament amb els impostos de la ciutadania, a partir de l’abril l’any vinent. I la ciutadania, acostumada a pagar poc pels residus, veurà un important increment a la taxa.
De fet, en matèria de residus, des de la Unió Europea s’han establert moltes metes pel 2025 i els ajuntaments i ens locals s’han de posar les piles urgentment. L’1 de gener de l’any vinent, haurà de ser obligatòria la recollida de diverses fraccions que fins ara han estat voluntàries, com els residus tèxtils i d’oli usat de cuina, o els residus domèstics perillosos i els voluminosos. A Catalunya, la recollida de l’orgànica fa gairebé vint anys que va aparèixer, però en alguns territoris de l’Estat serà una novetat.
Els residus municipals: la UE, l’Estat espanyol o els ajuntaments, de qui és la responsabilitat?
El compte enrere està en marxa i el moment s’acosta: l’any 2025. La Unió Europea exigeix als estats membres el compliment d’objectius de recollida selectiva, la gestió de les noves fraccions, la reducció de l’ús d’abocador, etcètera, però la competència és municipal. Però qui ha de vetllar per generar els menys residus possibles i, en tot cas, separar-los i depositar-los correctament és la ciutadania. Quina és la responsabilitat dels ajuntaments? La correcta gestió dels residus generats pels seus ciutadans. Això és, posar a disposició dels ciutadans la recollida de les diferents fraccions i garantir la correcta gestió de cadascuna d’elles.
Sistemes de pagament per generació i economia circular
Que la gestió dels residus es recapti com una taxa fixa beneficia a les persones que generen molts residus i perjudica a qui, per hàbits de consum o consciència ambiental, no en genera tants.
Els sistemes de pagament per generació són més justos per establir les taxes dels residus; senzill: qui en genera més, paga més. Però no només això, aquest tipus de models de recaptació també propicien una recollida selectiva de més qualitat, ja que es fa a través de sistemes d’alta eficiència com la recollida porta a porta i els contenidors tancats amb identificació. Aquests models penalitzen les persones que no fan bé les coses, perquè generen massa residus o en barregen les diferents fraccions.
L’educació ambiental juga i ha de jugar un paper important. Necessitem generar menys residus i els generats gestionar-los millor. Els canvis que vindran, responen a dues premisses importants a considerar. En primer lloc, que el nostre planeta té uns recursos limitats, que durant temps s’han estat malbaratant i això s’ha d’acabar. I, en segon lloc, que la correcta gestió dels residus no és una activitat barata. Les exigències ambientals que ens hem imposat a Europa requereixen inversions importants per aprofitar el màxim possible dels nostres residus.
En definitiva, com podem abaratir l’impacte ambiental i l’econòmic? Senzill: generant menys residus i efectuar a casa una separació correcta, que garanteixi una recollida selectiva de qualitat.
Armengol Grau Franquet és gerent de la Mancomunitat per a la Gestió Integral de Residos del Camp de Tarragona.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics