La lluita dels partits estatals i la incidència a Catalunya

16 de Març de 2021, per Joan Bermúdez i Prieto

Deia n'Edmond Thiaudiêre, que la política és l'art de disfressar com si fos un interès general el que és un interès particular i aquests dies estem veient com s'estan generant situacions que no fan més que confirmar aquesta afirmació de l'escriptor i filòsof francès. Quan fem un repàs ràpid per la situació de diferents territoris de l'estat espanyol, veient que el pacte antitransfuguisme signat el 7 de juliol de 1998 pels partits polítics a fi de no poder aprofitar els vots de representants d'altres grups polítics deixa de tenir validesa, si això va en contra dels interessos partidistes i permet, com s'ha anunciat, utilitzar-los a canvi d'una conselleria, per poder mantenir el poder a la CCAA de Múrcia.

Sembla que amb el mateix esperit, es fa la convocatòria d'unes eleccions anticipades la presidenta del PP a la CCAA de Madrid, a fi d'evitar que pogués seguir endavant amb dues mocions de censura presentades i corre el risc de perdre la presidència, amb l'argument que és el que demanen els ciutadans, clar que per dir això sembla que es basen en enquestes que els hi donen bons resultats, tot i que pot ser amb l'ajuda de l'extrema dreta, però d'això ja en tenen experiència a Andalusia. També és un reflex d'aquesta "confusió" de l'interès general, quan es percep en el canvi de criteri que ha fet la ministra M. Jesús Montero, quan defensava que les eleccions a Catalunya es podien celebrar sense dificultat a pesar de la pandèmia, segurament influenciada per les previsions d'uns resultats favorables a la seva formació i ara amb unes previsions menys favorables, diu en una entrevista a TVE que li sembla una bogeria la convocatòria d'eleccions en aquests moments en plena pandèmia.

Aquestes actuacions han remogut tot l'escenari polític, donat que els dos primers partits en l'àmbit estatal intenten obtenir els seus guanys de qualsevol canvi d'escenari. Certament el PP està immers en una situació complexa amb els judicis que té d'afrontar per la caixa B i les declaracions en els pròxims dies dels seus anteriors presidents, a la vegada que intenta recuperar una posició que fins ara les eleccions li han negat i aprofita la que sembla pot ser la desfeta definitiva de C's per intentar recollir les engrunes d'aquest partit. Al seu torn el PSOE que amb el seu assessor estrella actua d'acord amb enquestes, es veu de confirmar-se les eleccions a la CCAA de Madrid (a hores d'ara acceptada pel TSJM) en la necessitat de tornar a fer un nou gir en les seves estratègies que com sempre succeeix, afectaran Catalunya.

Portem, com si fos un pal amb la "pastanaga" penjada, prou temps escoltant al president Pedro Sánchez i a membres del seu govern dient que estudiaran els indults pels presos polítics catalans, que revisaran el delicte de sedició... per deduir que una vegada més pot canviar el seu discurs (ja ho ha fet d'altres vegades) en funció de la necessitat que consideri té de ser més o menys dur amb Catalunya segons sigui l'escenari electoral a la CCAA de Madrid i la possibilitat que cregui pot tenir de millorar el pes polític del seu partir i d'unes, avui hipotètiques eleccions generals a la tardor, tot recordant a G. Andreotti que deia "No desgasta el poder, el que desgasta és no tenir-lo".

I en aquest escenari general, segueix la cuita del jutge Llarena per extradir els exiliats polítics, fent l'únic que ja li queda per intentar, donats els fracassos anteriors amb la judicatura dels estats on ho ha demanat. Presentar unes consultes prejudicials al TJUE, fent-lo entrar juntament amb el Parlament de la UE directament en joc, el mateix dia que la ministra d'Exterior afirmava per enèsima vegada que era un assumpte intern d'Espanya, curiosa manera de demostrar-ho. Mentrestant, estan immersos JxCat, ERC i CUP en les negociacions per la composició d'un nou govern, que massa sovint recorda el repartiment de cadires i que sense cap mena de dubte serà semblant a l'anterior legislatura en la seva composició, tan sols amb el canvi de partit que ostenta la presidència i una vegada mes amb la clau de volta en mans de la CUP, tot i que esperem que hagin après dels errors anteriors i evitin les discussions partidistes tan sovintejades fins ara i actuïn tenint en compte tant el discurs de la presidenta Laura Borràs que vol definir clarament el poder del Parlament, com la judicatura que amb el nombre tan significatiu de diputats immersos en processos no deixarà d'intervenir.

Caldria, donat que l'actuació del govern espanyol és imprevisible, atenint-nos a l'experiència viscuda, almenys que el govern de la Generalitat sigui compacte, tinguin clar i definits els seus objectius i que actuïn corresponent amb els que la ciutadania demana, vigilant no deixar-se embolicar com Ulisses pel cant de sirenes que puguin arribar.

Joan Bermúdez i Prieto és advocat i politòleg.

Etiquetes: