A molts ens agrada tant jugar a futbol que paguem per poder-ho fer, però hi ha un grup de privilegiats que fins i tot cobren. La setmana passada va saltar a la llum pública que els jugadors que integren les plantilles dels dos principals clubs de futbol de la nostra ciutat fa tres mesos que no cobren. Davant d'això s'han encès algunes llums d'alarma entre els aficionats al futbol reusenc.
La situació d'impagament del CF Reus Deportiu i del CF Reddis és molt diferent, com diferent són les categories en què competeixen. En el cas dels roig-i-negres la seva plantilla és professional i la immensa majoria de jugadors són de fora. Haver de llogar un habitatge a Reus i no treballar en res més els suposa una dependència absoluta de la nòmina del club. En canvi, els blanc-i-blaus simplement reben una petita compensació. Però pels jugadors afectats per aquesta situació ha de ser trista i preocupant més enllà de les quantitats que rebin.
Ens hem de preguntar el perquè i les circumstàncies que envolten aquesta situació. En el cas del CF Reus cal pensar que es resoldrà, recordem que la temporada passada també es va produir una situació similar que va acabar bé. Seria tota una llàstima, que la que segur que serà la millor temporada del club en la seva història, acabés amb impagament als jugadors, ja que això podria comportar greus conseqüències esportives.
Cal ser conscients que poder gaudir cada diumenge dels jugadors que ara formen la plantilla del CF Reus Deportiu, en bona part, és mèrit de la presència de Joan Oliver a la SAD, i també cal ser conscients que això no serà etern. Algun dia això s'acabarà i si el club ha de dependre dels recursos propis, serà pràcticament impossible mantenir la Segona B i molt menys aspirar a la Segona A. Tan sols en desplaçaments i arbitratges se'n van molts diners, i ja no parlem de la polèmica entre el club i l'Ajuntament sobre el lloguer del camp.
En el cas del CF Reddis la situació encara és més peluda. Els jugadors ja saben que el club no podrà fer front als seus compromisos. Els diners que han d'arribar de la regidoria d'esports de la ciutat serviran únicament per poder pagar els arbitratges i els mínims imprescindibles per acabar temporada.
Això ens fa més evident que els aficionats i socis que van als camps simplement paguen una petita part d'un espectacle que val molts més diners i aquest problema no afecta tan sols a Reus. Els grans clubs de la lliga espanyola s'ho mengen quasi tot i la resta només els queden les engrunes.
Per mirar de resoldre aquesta situació insostenible cal que ens fixem en les lligues que ho fan molt millor. A Anglaterra, els clubs de la categoria equivalent a la Segona B, reben molta més promoció i aconsegueixen entrades que no baixen dels 5.000 aficionats i poden superar els 25.000.
Falta d'identificació dels aficionats amb els jugadors, sistema de competició poc atractiu i amb pocs incentius per la majoria de clubs, despeses en arbitratge i desplaçaments molt elevades, poc suport mediàtic i promocional... Serien, segons el meu parer, els principals defectes de totes les categories que hi ha de Segona B per avall. En definitiva, a l'Estat espanyol, el futbol és un gegant amb els peus de fang. Si no es fan canvis en la direcció encertada, això pot acabar afectant molts més clubs. El problema no és exclusiu de CF Reus o CF Reddis, només cal que ens fixem amb l'Huracán de València o amb CE Catllar. El futbol espanyol no va bé i calen molts canvis.
