Divendres, 19 d'Abril de 2024
En l’àmbit espanyol el mapa polític post 20-D és encara incert.Però aquest dilluns dia 21 de desembre de 2015 podem afirmar que hem viscut una jornada electoral inèdita. Per primera vegada des de la recuperació de la democràcia la ciutadania se’n va anar a dormir sense saber qui governarà. A primer cop d’ull, el bipartidisme ha trontollat però no s’ha enfonsat. Ara bé, ni Mariano Rajoy (PP) ni Pedro Sánchez (PSOE) tenen una aliança clara per governar. Pel que fa als emergents, només Podem ha estat a l’altura de les expectatives i s’erigeix com la gran amenaça al PSOE en la lluita per l’hegemonia de l’esquerra, que s’ha quedat, però, a un pas de tenir majoria al Congrés. La punxada de Ciutadans ha alterat tots els plans per convertir-lo en la crossa perfecta per al PP.
Mariano Rajoy a la seu del PP del carrer Génova: “Serà necessari arribar a enteses i acords”, ha reconegut Rajoy, tot mantenint que sempre el guiarà “la defensa dels interessos generals d’Espanya”. “Iniciem una etapa que no serà fàcil, però en les dificultats es veu als polítics de veritat”.
“Hem guanyat novament les eleccions. Més de set milions d’Espanyols ens han donat la seva confiança, amb més d’1,6 milions de vots de diferència amb la segona força més votada”. El següent pas està clar per a Rajoy. “Qui guanya les eleccions ha d’intentar formar govern –ha assegurat–. Intentaré formar govern perquè Espanya necessita un govern estable, amb ampli suport parlamentari, amb estabilitat. Espanya necessita seguretat, certesa i confiança”.
Segons el candidat popular, els espanyols “han fet molts esforços” i ara toca “perseverar” per “crear molts llocs de treballs”. Rajoy ha justificat les “decisions complicades” que ha hagut de prendre en els últims quatre anys. ” Sempre he fet el que creia que era bo per a l’interès general d’Espanya. Ha sigut la nostra única guia a l’hora de governar”.
Pedro Sánchez, el candidat del PSOE s’ha mostrat obert al diàleg i al compromís en la seva primera compareixença amb l’escrutini gairebé completat. “Estem disposats a debatre i fer acords per defensar els interessos generals del país. Però amb coherència amb el que sempre hem defensat en campanya”. “Durant aquesta campanya hem vist una coalició d’interessos que ha intentat fer desaparèixer el partit socialista i no ho han aconseguit”. El candidat socialista no ha fet autocrítica pels resultats; al contrari, s’ha declarat “enormement orgullós de liderar el PSOE” i ha assegurat que el partit “ha fet història”. Però ha admès que els electors han determinat que s’obri “una nova etapa de diàleg”, tot reconeixent que correspon a “la força més votada” intentar formar govern.
A Catalunya, després dels resultats del 20-D, no podem esperar gaires bondats. Per més que Pablo Iglesias parlés més clar que mai de Catalunya com a nació i en favor d’un referèndum, la reforma que proposa és senzillament impossible. El PP (i el PSOE si convé) manté un nombre d’escons suficient per bloquejar qualsevol canvi positiu per a Catalunya o en favor d’una negociació amistosa del conflicte.
A Catalunya, tanmateix, El Sobiranisme. El Dret a Decidir s’ha manifestat fort com és. En Comú Podem és la triunfadora. ERC puja i Democràcia i Llibertat també guanya I la CUP confia que hi haurà una proposta global tancada amb Junts pel Sí després del 20 de desembre. Un pre-acord que inclourà el nom o fórmula del candidat a la presidència i que serà portat a votació a l’assemblea nacional del dia 27 d’aquest mes.
Davant d’aquesta situació, Catalunya té només dos camins. L’un, esperar una o dues generacions fins que l’aposta de canvi de Podemos esdevingui hegemònica en la política espanyola, una possibilitat remota però plausible. L’altre, formar govern a Catalunya i posar en marxa el full de ruta dissenyat en la resolució aprovada al Parlament el 9 de novembre. Els resultats del 20-D no ens deixen cap argument per frenar la desconnexió.
Sebastià Barrufet és periodista.
Només dues sol·lucions!
Noves eleccions o pacte amb les forces catalanes, aquest és el trist panorama, per als centrlistes. Entendran que cal negociar o 'el cap sota l'ala'. Un trist panorama per no actuar seguint els episodis del poble i pensar que el que ha passat és el resultat d'una gresca de nit d'estiu a la llum de la lluna.
