Vuitanta entitats socials es van manifestar dissabte passat, 18 d’abril, a Barcelona en contra de l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió (Transatlantic Trade and Investment Partnership). El negocien la Unió Europea (UE) i els Estats Units d'Amèrica (EUA) per crear la zona de lliure comerç més gran del món que té per objectiu eliminar aranzels, normatives i restriccions a la inversió en una gran varietat de sectors econòmics amb l’objectiu de simplificar la compravenda de béns i serveis entre la UE i els EUA. Organitzacions d'agricultors, grups ecologistes, entitats dedicades a la cooperació internacional i diverses plataformes ciutadanes consideren que el model de globalització que s'apunta va en contra d'una agricultura més respectuosa amb el medi ambient i contra els productes de proximitat i de qualitat.
Potser el poder més gran que tenim les persones al segle XXI és com a consumidors i, en canvi, és una potestat que ens costa exercir de manera conscient, com si es tractés d’un poder ignorat, com mostra l'escassa repercussió del debat sobre l'Acord Transatlàntic sobre Comerç i Inversió. Un poder dividit, imprecís, difús, malgrat que la immediatesa de les xarxes socials ha demostrat que aquest poder pot materialitzar-se de forma sobtada en forma de boicot o de descrèdit d'un determinat producte, com va succeir en el passat, per exemple, amb la llet Pascual.
Sense arribar a situacions extremes com els boicots, quin poder pot exercir el consumidor davant de les grans empreses en una societat complexa com l’actual? Tot i l'engany en el contingut i el valor d'alguns productes de la cada vegada més freqüent venda de les il·lusions, el consumidor conscient pot reivindicar cada dia la qualitat de manera constant, tranquil·la i responsable. La qualitat d'això o d'allò, del treball, de la política, de la cultura, de l'aire o del pa. En definitiva, qualitat de vida.
En la majoria de societats occidentals, tot i la crisi, tots som, en més o menys mesura, consumidors d'alguna cosa: menjar, roba, pel·lícules, viatges... i fins i tot persones, etc. Per estrany que pugui semblar, una persona que ha de ser triada en un procés de selecció de feina o que busca parella per Internet es ven, d'una manera molt semblant a com es venen productes. Quantes vegades hem sentit el consell: “t'has de vendre millor”?
I què podem fer per sentir-nos més persones en un món en què predominen la fredor i la frivolitat del mercantilisme? Una manera és exercir la nostra capacitat d'actuar en l'àmbit del consum de manera conscient i adoptar un estil de vida coherent, d'acord amb els nostres valors: si comprem al petit comerç, si fem servir un programari lliure, si mengem productes de proximitat, si fem durar les coses i quan estan velles les reciclem, si fem servir el transport públic o la bicicleta, si compartim el cotxe... És un estil de vida molt diferent del de comprar als grans magatzems, fer servir l'automòbil per anar una persona sola a tot arreu, comprar coses que després no fem servir i acumulem i llencem... Quan triem de manera conscient un estil de vida ja exercim el nostre poder com a consumidors i, de passada, tenim cura del nostre entorn.
El fet de consumir molt i sense control ens fa sentir buits, i és un desig infinit que cada cop vol més i més i que mai se satisfà. En canvi, quan som conscients d’allò que consumim, quan triem, ens sentim millor. Menjar, allotjament, roba... és obvi que determinats béns són imprescindibles. La resta de necessitats tenen molt a veure amb les emocions: estimar i ser estimat, la pertinença, la participació, sentir-se respectat, el desenvolupament de la creativitat, la valoració de la bellesa, gaudir del sexe, l'amistat, la seguretat, una bona salut, riure, la diversió... La felicitat té poc a veure amb els diners, la possessió i el consum, sinó amb les relacions personals i el benestar.
A casa nostra, en les societats en què encara predomina el consum mesurat a través del comerç de proximitat, els mercats municipals, les cooperatives i altres formes com l'intercanvi, hi ha més solidaritat, tranquil·litat, amistat, confiança que no pas en les societats en què el consum gira entorn de grans centres comercials, menjar ràpid, serveis amb màquines que substitueixen les persones, etc.
Per això, potser el més important per sentir-nos bé sigui introduir canvis en la nostra manera de relacionar-nos amb les coses, amb els diners, amb nosaltres mateixos i amb els altres. Uns canvis que ens ajudin a reduir els nivells de consum, a viure millor amb menys quantitat i més qualitat. I per això cal conèixer en profunditat què consumim i com ho fem. Ser més conscients sobre què es produeix, com es produeix i amb quins recursos, com es distribueix i s'utilitza, i què es fa amb les coses quan ja no ens són útils. El consumidor responsable també és exigent i reivindica el respecte a drets bàsics relacionats amb el consum com la seguretat, la informació, la privacitat, etc.
Des del segle XIX som cada dia més conscients del poder que tenim com a ciutadans, com a subjectes polítics. I ara, en un món on la política cada cop està més supeditada a l'economia —com va escriure Eduardo Galeano: “La explosión del consumo mete más ruido que todas las guerras y arma más alboroto que todos los carnavales”—, potser ha arribat l'hora de prendre consciència que la millora de la nostra qualitat de vida depèn d'exercir el nostre poder conscient com a consumidors. Un repte difícil i engrescador.
Diana Vizán Aguado, periodista i politòloga.
