En un acte celebrat recentment a la nostra ciutat, organitzat per una mena de partit que, més que això, és un lobby independentista d’ideologia ultraliberal aixoplugat per l’amalgama de Junts pel Sí, es va parlar –segons diuen les cròniques periodístiques– d’aquest concepte de nou encuny que anomenen Llei de transitorietat jurídica; tot plegat va tenir lloc davant la presència d’altíssimes autoritats locals representants del quasi-tripartit –de moment, encara no– que governa i/o governarà la ciutat, gràcies, entre altres coses, a la “brillant” oposició de les revolucionàries locals de la CUP i a la seva especial manera d’entendre la política, aquella que s’assembla a la dita que feia servir sovint el meu avi aragonès, allò de 'como el perro del hortelano, que ni come ni deja comer'.
Aquest nou concepte, deia, que molt aviat esdevindrà d’ús popular (m’hi jugo un pèsol) dins dels irreductibles independentistes del país – més d’1.900.000 votants, si en aquests moments tots continuen igual de convençuts–, esdevé un nou invent equiparable al “dret a decidir”, que fins i tot alguns que es diuen federalistes han assimilat i entomat.
Serà interessant veure com reaccionen els qui tenen l’obligació professional i legal de fer aplicar les normes jurídiques reals i en vigència davant d’una norma de transitorietat jurídica, que tindrà com a única finalitat negar tota la normativa que ells han d’aplicar; una possible nova norma jurídica que serà aprovada amb els vots favorables d’una majoria de parlamentaris que representa el 35,68% del cens electoral de l’actual comunitat autònoma del principat de Catalunya.
A part d'això, també m’agradaria saber l’opinió de filòlegs i d’especialistes de la llengua sobre la particular troballa d’aquest concepte “jurídic”. No fa gaire, sobre el concepte “dret a decidir” Javier Cercas afirmava que tal frase és una aberració lingüística.
No sé si filològicament això de “transitorietat jurídica” és una aberració o no, però sí que afirmo que les Lleis, si són transitòries, no són pas una eina adequada per respectar –i fer respectar– els drets fonamentals de les persones i dels béns. A una llei, cal demanar-li sempre la màxima seguretat jurídica i les mínimes ambigüitats i provisionalitat possibles.
Ramon Salvat és militant de PSUC viu.
Autoritzo al tractament de les meves dades per poder rebre informació per mitjans electrònics